«Com que la gent no pot venir, els gossos no surten. I si no surten, no hi ha places»

0
767

En ple confinament, la Direcció General dels Drets dels Animals reitera que les activitats relacionades amb les mascotes es consideren essencials


Les imatges, aquí remotes, de gossos agonitzant al mig del carrer, enverinats o apallissats pels seus propietaris per por que els contagiessin el coronavirus, van fer la setmana passada la volta al món. Provenien de països llunyans, però el dubte de si les mascotes es poden infectar de Covid-19 s’ha plantejat arreu del món. Tant l’Organització Mundial de la Salut com el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona han assegurat que, amb les dades científiques actuals, no hi ha cap evidència que els animals domèstics puguin contraure la malaltia, ni transmetre-la. I en ple confinament, la Direcció General dels Drets dels Animals reitera que les activitats relacionades amb les mascotes es consideren essencials [vegeu el destacat].

Però més enllà de les llars, la situació s’està complicant per les associacions protectores. Amb l’estat d’alarma s’han paralitzat totes les adopcions, i també les visites de voluntaris que periòdicament treien gossos a passejar. Moltes entitats alt-empordaneses busquen aportacions econòmiques per garantir l’alimentació i les cures que necessiten gats i gossos. I pràcticament totes aprofiten les xarxes socials per publicar imatges d’animals que tenen en adopció per agilitzar els contactes i intentar recuperar el temps perdut quan s’acabi el confinament.

Tot i això, els refugis i les cases d’acollida estan arribant a les seves capacitats límit. Ho explica, per exemple, l’Amandine Garriga, de l’Anxova Peluda de l’Escala: «Nosaltres, quan algú vol adoptar un gos, sempre demanem que vingui la parella, els nens i si hi ha un altre gos, també. Però ara, com que la gent no pot venir, els gossos no surten. I si no surten, no hi ha places per a altres gossos que trobem». I la cosa es complica a l’hora d’anar al veterinari, perquè la majoria de professionals només atenen urgències, de manera que ni castren, ni esterilitzen, ni posen vacunes o xips identificadors. I això també impedeix completar el procés, ja que aquestes operacions van incloses en les adopcions.

I la situació es repeteix en diverses entitats, siguin del calibre que siguin. Des d’Agullana, per exemple, una de les responsables de l’associació Terra de Vents, Vicky Vergés, admet que últimament, com que no tenen cap ajuda ni cases d’acollida, poden gestionar pocs casos. Però explica: «Ara mateix, per exemple, tinc un gos que està en adopció. I ja té família i està tot lligat, però no el puc portar perquè no ens podem moure». I això, lamenta, impedeix que pugui atendre més animals que ho necessiten perquè no té més lloc.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li