Cala Vento: ‘Ja hem complert el nostre somni. Ara anem buscant nous reptes i gaudint del procĂ©s’

0
1341

Aleix Turon (guitarra i veu) i Joan Delgado (bateria i veu) sĂłn Cala Vento, l’exemple vivent que quan fas les coses bĂ© el boca-orella Ă©s la millor publicitat. El seu darrer treball, ‘Balanceo’, mostra la maduresa d’un grup que mantĂ© l’essĂšncia de l’inici. A diferĂšncia dels seus treballs anteriors, han utilitzat el seu segell propi: MontgrĂ­. Ara combinen la feina de la discogrĂ fica i la de dalt dels escenaris


Recordo aquesta conversa com si fos ahir. Ells estaven esmorzant en una taula d’una cafeteria. Dies abans que apareguĂ©s aquest maleĂŻt virus. Potser, per tal com estem ara, l’entrevista amb aquests genis musicals ens recorda que amb feina i treball tot Ă©s possible.

D’on surt Cala Vento?
J.: El 2014, quan l’Aleix em va trucar i em va dir que tenia una proposta musical. Volia fer un duo. Aquella mateixa setmana ens vam posar a assajar.

I aquesta idea?
A.: TenĂ­em certs referents. Vaig veure un grup de Vancouver, Japandroids, al Primavera Sound. Volia fer aixĂČ a la meva manera.

El principi devia ser molt dur.
A.: No. No teníem cap aspiració, només volíem experimentar. Ho recordo com una Úpoca en quÚ tot era fantàstic, qualsevol cosa que ens passava ens agradava.
J.: Nosaltres volĂ­em tocar. Ens apuntĂ vem a concursos. Vam guanyar el Converse Make Noise (2015). A partir d’aquĂ­ vam conĂšixer l’Eric Fuentes, que ens va obrir els ulls i ens va ensenyar com funcionava tot de la indĂșstria musical i discogrĂ fica.

La fórmula és només tocar?
J.: Si tu et mous, passen coses. Al principi, el nostre poder de convocatĂČria a Barcelona era de sis persones. PerĂČ tenĂ­em la sensaciĂł que a cada concert que fĂšiem sortien mĂ©s concerts. AlgĂș del pĂșblic coneixia algĂș, i ens trucaven per fer un altre bolo. No dĂšiem que no a res; sĂ­ a tot.
A.: Un dels millors consells que ens va donar l’Eric. Hem tingut a prop gent de la indĂșstria molt maca. En el nostre cas tenim la sort que el nostre mĂ nager ho Ă©s des d’abans de treure el primer disc. Dir-li mĂ nager se’ns fa estrany, Ă©s un col·lega.

Com vau agafar tanta volada?
A.: El fet d’estar vivint a Barcelona, i que ens anĂ©s mĂ©s o menys bĂ© als concursos (no cobrĂ vem un duro a cap bolo) ens va ajudar molt. La cosa va anar avançant, les reaccions eren positives. La indĂșstria musical de Barcelona Ă©s mĂ©s potent. A l’EmpordĂ  Ă©s prĂ cticament inexistent.
J.: Tot el que venia, a part de ser nou, era positiu.
MĂšxic, Estats Units, Europa… Us coneixen mĂ©s a fora que a casa?
J.: Ara, desprĂ©s de sis anys, toquem molt mĂ©s a fora que a Catalunya. Tirem mĂ©s a la resta d’Espanya que per aquĂ­.
A.: AixĂČ no vol dir que no toquem aquĂ­. Tenim un mapa al local d’assaig on anem marcant els punts on hem tocat.

Tot i aixĂČ, heu tornat a l’EmpordĂ ?
J.: Quan el grup començava a funcionar. Per estalviar-nos el cost de viure en una ciutat com Barcelona, on no hi paràvem gaire perquÚ estàvem tot el dia de gira.
A: La mĂșsica dona el que dona. Si redueixes la despesa no fa falta que et busquis una altra feina per complementar-ho i et pots centrar en la mĂșsica.

Ara podeu viure de la mĂșsica?
A.: SĂ­, com a mileuristes, perĂČ sĂ­. El pas de professionalitzar el grup va ser a partir d’aquest Ășltim disc, en quĂš vam decidir treure el nostre propi segell discogrĂ fic.
J.: Som dos. És diferent d’un grup de cinc. NingĂș ens ha regalat res, treballem molt.

‘Balanceo’, el vostre darrer treball, l’heu fet amb el vostre segell. El sentiu mĂ©s propi?
J.: Ara mateix per mi és el millor. A tots dos ens venia de gust fer aquest tipus de disc més pensat, més conceptual, amb un principi, estructura i final molt pensats. Hem aconseguit el que realment volíem fer.

Dalt de l’escenari transmeteu moltĂ­ssima energia. DirĂ­eu que Ă©s la vostra caracterĂ­stica?
A.: Quan ets a l’escenari sí que et comuniques d’una altra manera, amb un altre tipus de llenguatge. A mi ell em transmet aquesta energia.

Creieu que us heu guanyat el pĂșblic mĂ©s pel directe que pel disc?
J.: Al principi segur. Ens agrada tocar i la gent al·lucinava amb el que fĂšiem sent dues persones. I corria el boca-orella. Ara el nostre canal de Spotify tĂ© mĂ©s d’un miliĂł de visites. Ens escolta gent de tot el mĂłn.

Una curiositat: sabeu que no sortiu a la ViquipĂšdia?
A.: No som prou importants [riuen].
J.: Fins fa poc quan buscaves Cala Vento a Google t’apareixien les nostres fotos, la nostra informaciĂł perĂČ amb el nom d’uns rapers. A veure si desprĂ©s d’aquesta entrevista apareixem a la ViquipĂšdia.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li