Cala Vento: ‘Ja hem complert el nostre somni. Ara anem buscant nous reptes i gaudint del procés’

0
534

Aleix Turon (guitarra i veu) i Joan Delgado (bateria i veu) són Cala Vento, l’exemple vivent que quan fas les coses bé el boca-orella és la millor publicitat. El seu darrer treball, ‘Balanceo’, mostra la maduresa d’un grup que manté l’essència de l’inici. A diferència dels seus treballs anteriors, han utilitzat el seu segell propi: Montgrí. Ara combinen la feina de la discogràfica i la de dalt dels escenaris


Recordo aquesta conversa com si fos ahir. Ells estaven esmorzant en una taula d’una cafeteria. Dies abans que aparegués aquest maleït virus. Potser, per tal com estem ara, l’entrevista amb aquests genis musicals ens recorda que amb feina i treball tot és possible.

D’on surt Cala Vento?
J.: El 2014, quan l’Aleix em va trucar i em va dir que tenia una proposta musical. Volia fer un duo. Aquella mateixa setmana ens vam posar a assajar.

I aquesta idea?
A.: Teníem certs referents. Vaig veure un grup de Vancouver, Japandroids, al Primavera Sound. Volia fer això a la meva manera.

El principi devia ser molt dur.
A.: No. No teníem cap aspiració, només volíem experimentar. Ho recordo com una època en què tot era fantàstic, qualsevol cosa que ens passava ens agradava.
J.: Nosaltres volíem tocar. Ens apuntàvem a concursos. Vam guanyar el Converse Make Noise (2015). A partir d’aquí vam conèixer l’Eric Fuentes, que ens va obrir els ulls i ens va ensenyar com funcionava tot de la indústria musical i discogràfica.

La fórmula és només tocar?
J.: Si tu et mous, passen coses. Al principi, el nostre poder de convocatòria a Barcelona era de sis persones. Però teníem la sensació que a cada concert que fèiem sortien més concerts. Algú del públic coneixia algú, i ens trucaven per fer un altre bolo. No dèiem que no a res; sí a tot.
A.: Un dels millors consells que ens va donar l’Eric. Hem tingut a prop gent de la indústria molt maca. En el nostre cas tenim la sort que el nostre mànager ho és des d’abans de treure el primer disc. Dir-li mànager se’ns fa estrany, és un col·lega.

Com vau agafar tanta volada?
A.: El fet d’estar vivint a Barcelona, i que ens anés més o menys bé als concursos (no cobràvem un duro a cap bolo) ens va ajudar molt. La cosa va anar avançant, les reaccions eren positives. La indústria musical de Barcelona és més potent. A l’Empordà és pràcticament inexistent.
J.: Tot el que venia, a part de ser nou, era positiu.
Mèxic, Estats Units, Europa… Us coneixen més a fora que a casa?
J.: Ara, després de sis anys, toquem molt més a fora que a Catalunya. Tirem més a la resta d’Espanya que per aquí.
A.: Això no vol dir que no toquem aquí. Tenim un mapa al local d’assaig on anem marcant els punts on hem tocat.

Tot i això, heu tornat a l’Empordà?
J.: Quan el grup començava a funcionar. Per estalviar-nos el cost de viure en una ciutat com Barcelona, on no hi paràvem gaire perquè estàvem tot el dia de gira.
A: La música dona el que dona. Si redueixes la despesa no fa falta que et busquis una altra feina per complementar-ho i et pots centrar en la música.

Ara podeu viure de la música?
A.: Sí, com a mileuristes, però sí. El pas de professionalitzar el grup va ser a partir d’aquest últim disc, en què vam decidir treure el nostre propi segell discogràfic.
J.: Som dos. És diferent d’un grup de cinc. Ningú ens ha regalat res, treballem molt.

‘Balanceo’, el vostre darrer treball, l’heu fet amb el vostre segell. El sentiu més propi?
J.: Ara mateix per mi és el millor. A tots dos ens venia de gust fer aquest tipus de disc més pensat, més conceptual, amb un principi, estructura i final molt pensats. Hem aconseguit el que realment volíem fer.

Dalt de l’escenari transmeteu moltíssima energia. Diríeu que és la vostra característica?
A.: Quan ets a l’escenari sí que et comuniques d’una altra manera, amb un altre tipus de llenguatge. A mi ell em transmet aquesta energia.

Creieu que us heu guanyat el públic més pel directe que pel disc?
J.: Al principi segur. Ens agrada tocar i la gent al·lucinava amb el que fèiem sent dues persones. I corria el boca-orella. Ara el nostre canal de Spotify té més d’un milió de visites. Ens escolta gent de tot el món.

Una curiositat: sabeu que no sortiu a la Viquipèdia?
A.: No som prou importants [riuen].
J.: Fins fa poc quan buscaves Cala Vento a Google t’apareixien les nostres fotos, la nostra informació però amb el nom d’uns rapers. A veure si després d’aquesta entrevista apareixem a la Viquipèdia.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li