Cadaqués, amb k de Kontos

1
837

Un llibre relata la història d’aquesta nissaga de bussos i corallers oriünda de Grècia


El cognom de Kontos (mantenint la lletra ca grega original o catalanitzant-lo amb la lletra ce) forma part de la identitat de Cadaqués des de fa més d’un segle. Fa uns mesos que ha sortit a la llum el llibre Els Kontos, una nissaga de bussos i corallers. De Grècia a Cadaqués. El volum, que encara no s’ha presentat públicament i que només s’ha difós pel municipi, l’ha editat el Bar La Boia i ha estat escrit de forma coral pels historiadors Erika Serna i Pep Vila, el dinamitzador cultural Pere Vehí Contos i el seu cosí, Konstantí Kontos, tots dos descendents directes de la nissaga.

El volum ha configurat la recerca en tres fronts diferents. Per una banda, hi ha el relat de la família Kontos des de la seva sortida de l’illa grega de Symi, a finals del segle XIX, per tal de millorar les seves condicions de vida, fins a l’actualitat. Un altre apartat documenta l’arxiu familiar i patrimonial de les empreses que havia gestionat durant dècades i, finalment, unes pàgines estan dedicades al negoci de la pesca i la comercialització del corall a la costa empordanesa.

Dels Kontos sabem que eren una família de pescadors d’esponges, corallers i bussos que procedien de l’illa de Symi, un arxipèlag situat a la mar Egea que havia estat turc i italià abans de passar a mans gregues. A finals del segle XIX van realitzar activitats empresarials i d’extracció de corall a Barcelona, Mallorca i Portvendres, fins que l’any 1917 van fondejar definitivament a Cadaqués, on la família ha arrelat fins al dia d’avui.

IORGOS KONTOS. En el llibre s’explica que Iorgos Kontos, el primer de la nissaga que trepitja terres catalanes, va arribar cap al 1889 a Barcelona, on treballà de bus al port, entrenava la marina de guerra espanyola i a l’estiu pescava esponges a les costes de Mallorca. Amb l’enfonsament al golf de Lleó del vapor anglès Llanishen, la família es va traslladar a Cadaqués per desballestar-lo. Segons escriuen Erika Serna i Pep Vila, el vaixell «havia estat torpedinat l’any 1917, durant la Primera Guerra Mundial, i els corrents marins el van dur fins als Caials, on s’enfonsà. El tresor era el mateix vapor, és a dir 8.000 tones de registre brut, convertides en ferralla, una matèria primera que en aquella època tenia un valor assegurat».

Els historiadors concreten que l’arribada del primer Kontos va ser motivada pel fet que un compatriota seu, Konstandinos Papaoekónomos, que havia introduït l’escafandre entre els bussos de l’Escala –fins aleshores la pesca del coral es feia a pulmó lliure–, va reclamar a Iorgos la seva presència a Mallorca. A Cadaqués, amb l’ajuda del seu fill Kostas, ja que el pare –que va morir el 1937– havia quedat mig paralitzat a causa d’un problema de descompressió, es va dedicar a l’ofici fins arribada la Guerra Civil, època en la qual només van treballar en la desactivació de mines i al rescat de vaixells.

Cal remarcar que Iorgos Kontos va dissenyar un escafandre semiautònom, que va permetre que l’extracció del corall millorés en condicions de seguretat i d’eficiència. El fill ja es va casar a Cadaqués i, per tant, va ser el matrimoni que va consolidar la nissaga que avui ja té la quarta generació autòctona. Alguns membres de la família van continuar amb l’extracció de corall, fins i tot fora del poble, i altres activitats vinculades amb el mar com ara la reproducció de vaixells en miniatura.

DOCUMENTACIÓ. En el llibre sobre els Kontos, Konstantí i Pere Vehí aporten documentació de l’arxiu administratiu, familiar i fotogràfic conservat fins al dia d’avui. Els dos historiadors que han intervingut en la seva redacció assenyalen que han fet una tria de la documentació que han considerat més important, destacant una vintena de documents originals i una dotzena de cartes familiars, algunes d’elles escrites en grec. Pel que fa a les fotografies, en destaquen una cinquantena d’imatges, la majoria en blanc i negre, moltes de les quals han estat reproduïdes en el volum. En la documentació consultada també hi ha retalls de premsa, on s’expliquen les vicissituds familiars, un treball de recerca sobre la nissaga i documentació sobre dues exposicions sobre la pesca del corall al cap de Creus, realitzades al Museu Marítim de Barcelona i al Museu de Cadaqués.

La darrera part del llibre està dedicada a la pesca del corall. Serna i Vila indiquen que «donada la transcendència que va tenir a la costa de l’Empordà el negoci de la pesca i la comercialització del corall com a objecte sumptuari, hem seleccionat i transcrit alguns textos sobre aquesta matèria, poc coneguts, que donen fe d’aquesta activitat, de la febre de l’or vermell a les nostres costes al llarg d’alguns períodes dilatats de la nostra història».

Entre aquesta documentació, cal esmentar, per exemple, un document de l’Arxiu Municipal de Cadaqués on un bus certificava davant de notari que havia baixat 34 braces sota l’aigua amb escafandres, i ho va demostrar amb set testimonis, un fet inaudit abans de la utilització d’aquest aparell. També s’esmenten uns versos que demostren com era de rendible l’activitat dels corallers en la seva època més esplendorosa: «Quants n’hi ha / que no fan cas de donar, / per un corall, / el que guanyem en mig any!».

1
Leave a Reply

avatar
1
0
0
 
1
Marian Domenech
   
El més nou Més antic Més votat
Notificar-li
Marian Domenech
Convidat
Marian Domenech

Molt interessant. Ens podrieu indicar on el podem comprar. GrĂ cies.