Ben pagats

0
1492

Molt sovint, el nostre entorn social, la nostra educació, les nostres arrels o amistats, la nostra experiència o d’altres ens fan tergiversar o interpretar de diferent manera les incidències de la vida, qualsevol text o document, no tan sols amb altres persones, sinó també amb nosaltres mateixos, que canviem de parer amb el pas dels temps.

De fet, si tothom penséssim igual, tal com es volen aquests manipuladors de masses comunistes de cafeteria, no caldria ni tertúlies, ni articles d’opinió, només admiració al líder/macho alfa, submissió i obediència.

Com que encara no estĂ  prohibit parlar de la BĂ­blia, el gran comte per adults per excel·lència, m’agradaria compartir i interpretar amb vosaltres l’episodi del llibre de la Gènesi, quan DĂ©u totpoderĂłs expulsa del ParadĂ­s l’Adam i l’Eva amb motiu de l’incident de la poma (que, segons la Trinca, no va ser la poma, va ser la patata) amb la seva maledicciĂł «GuanyarĂ s el pa amb la suor del teu front…»

Aquestes nou paraules extretes del seu context em porten a fer unes reflexions contemporĂ nies que reforcen les diferents interpretacions.

Tots coneguem algú que treballa, o ho fa veure, a una empresa o un organisme, o té un càrrec ben remunerat, encara que estigui tot el dia a les xarxes socials, delegant la seva feina als companys, de compres en horari laboral o escaquejant-se tot el que pot dels seus deures, només escalfant la cadira de tant en tant per tal de justificar el sou desmerescut o amb aparicions estel·lars tipus «hola, presidente» intentant justificar la seva nefasta gestió i la seva incapacitat i inutilitat, sovint amb jaquetes vermelles i divines de la mort.

Si a més de cobrar per no fer res té un càrrec públic, pot caure en un perillós i presumpte delicte de prevaricació, ja que incomplir el seu deure envers els administrats coneixent irregularitats o actes contraris a la llei o injustos sense resoldre-les amb les seves accions o inaccions és un fet constitutiu de delicte i, naturalment, de reprovació social.

Aquí podríem incloure, entre altres, la permissibilitat amb què els nostres ajuntaments actuen envers el problema dels top manta, la venda ambulant, el per menor de drogues o la prostitució a les carreteres.

Passejar pel front marĂ­tim i comprovar la invasiĂł per part d’un exercit de gent, molts en situaciĂł irregular (que com que no declaren res, a mĂ©s tenen ajuts i subvencions), venent articles falsificats, amb l’ocupaciĂł de la via pĂşblica, sense cotitzar ni a Hisenda, ni a la Seguretat Social… mentre molts locals de comerç legal i habitual tenen tancat, Ă©s esgarrifĂłs. BĂ©, no tots, ja que hi ha locals oberts que tambĂ© venen falsificacions i les autoritats ben pagades miren cap a un altre lloc: no sĂ© si serĂ  prevaricaciĂł o tracte de favor, però normal i ètic no crec que ho sigui gaire.

Tenim mossos i policies locals/municipals, tenim les «forces d’ocupació», que el nostre ego ens impedeix demanar ajuda, tenim ordenances municipals, llei d’estrangeria, Codi civil, Codi penal, llei de la propietat intel·lectual i industrial i, per sobre de tot, la feixista i repressora Ley de Seguridad Ciudadana. Sí, aquella que prohibeix la venda ambulant, el top manta, la prostitució al carrer, que portis armes o drogues al damunt, que portis la cara tapada per tal de no ser reconegut a les manifestacions o robatoris, etc., però és clar, ja es veu que el que ens manca és un parell d’00.
Potser a aquest rojerio ranci, desfasat i anacrònic, li agrada més la Ley de vagos y maleantes, més coneguda com La Gandula, aprovada per les Corts de la II República.

Tornant als que no es guanyen el pa amb la seva suor, tenim un altre exèrcit de parĂ sits que ara, aprofitant la pagueta universal –que no dubto que hi ha moltes famĂ­lies veritablement necessitades–, no tornaran a treballar legalment mai mĂ©s i la consideraran un sou vitalici, mentre hi ha boscos, carrers i platges per netejar, gent gran a qui cuidar, conreus per recollir, etc. Amb la pagueta, quatre nyapes en negre o fins i tot els trapitxeos de substĂ ncies exòtiques, i ja en tenim prou. I si, a mĂ©s, em torno ocupa, manter o formo part d’una ONG amb nones subvencions, no pagarĂ© mai habitatge, aigua ni llum… ja ho paguen els altres.

I no només els ben pagats sense fotre pal a l’aigua viuen de pa. Només cal veure els bons tiberis que es foten els sindicalistes i els podemoides. I si entenem com a «pa» el sosteniment familiar, l’habitatge, l’estatus, etc., fa molta patxoca veure els nous membres i membres de la cats amb els seus casoplones, això sí, ben custodiats per una Guàrdia Civil que tant ha menyspreat i insultat.

Si Ă©s que la frase bĂ­blica dona molt de si: «Amb la suor del teu front»… això mateix podrĂ­em recordar a algunes ministres, assessores i falses princeses natives o foranies, que amb la suor del front, amb dignitat i en vertical, no pas agenollades ni amb altres parts del cos o mitjançant prĂ ctiques no laborals que no es poden anomenar en horari infantil i ens demostren, a mĂ©s a mĂ©s, que tant exmonarques campechanos, machosalfa geperuts antimonĂ rquics i exmolthonorables de llacet a la solapa sĂłn iguals a l’hora de desbraguetar i compensen els favors Ă­ntims amb alts cĂ rrecs i sous estratosfèrics. Si Jorge Manrique a la seva obra Coplas por la muerte de su padre parlava del poder igualatori de la mort, aquĂ­ el poder dels diners, el sexe i l’ambiciĂł i les traĂŻdories, tambĂ© igualen els ben pagats.

Cuideu-vos, bones vacances qui pugui i fins al proper confinament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li