Adaptació de la guerra: coronavirus

0
895

Potser aquest article el trobeu desbaratat, fora de lloc o una simple fantasia però, com he dit moltíssims cops –els que em llegiu ho sabeu–, no crec en les casualitats!

Fins ara, hem sentit, llegit, tres teories sobre l’existència de la Covid-19. D’aquestes poden haver-n’hi diverses versions, i segur que se’n deriven moltes més hipòtesis, de la Covid-19:

1. Alguns investigadors comparen situacions del passat amb les que estem vivint ara, i ens fan fixar en uns nexes i elements comuns: els EUA, Iraq i el petroli. Ens recorden els atemptats de l’11-S del 2001, que malgrat que es produïssin a l’hora punta de tots els noticiaris del món, encara hi ha dubtes (hologrames, només un avió, pactes…); en fi, retrobar-nos amb els fantasmes del passat. És clar que aquests propiciaren una guerra: la del terrorisme, que en certa manera va canviar un xic les nostres vides. Sota aquest barret, els Estats Units i de rebot Europa entraven en guerra amb els països àrabs. Però no és una zona qualsevol del planeta, és una zona gran productora de petroli.

2. Hipòtesi defensada per alguns científics: aquest virus és impossible que l’hagi creat l’ésser humà, per les característiques què presenta. És un virus mutable i prové efectivament del món animal, i s’ha transmès a partir d’un rat-penat. Pregunta: com és que hi ha milers de rat-penats aquí al Mediterrani, sobretot voltejant les piscines a l’estiu, i no ha sorgit abans? La resposta: ni idea, però és sospitós, en fi…

3. Referent a l’elevació de consciència de la humanitat. Aquesta anava com un cavall desbocat: consumida, treballant, no estimant, egoista, egocentrista… més defectes? No puc, perquè acabo l’article. Aquesta hipòtesi ens defensa la necessitat de neteja i creixement personal. És a dir, és un virus creat per la divinitat i que dona a totes les persones del món l’oportunitat de créixer personalment: més altruisme, més austeritat, més amor al pròxim…

No sé quina és la correcta, i potser no ho arribarem a saber mai, però sigui la que sigui, hi hagi els interessos que hi hagi amagats a darrere, una cosa és clara: estan morint éssers humans, amics, familiars… I això sí que no es pot consentir en una societat avançada com la nostra.

A tota aquesta angoixa, i al fet de ja portar quasi un mes confinats a casa, hem d’afegir-hi la mala gestió del Govern central.

Si bé és veritat que quan el virus estava a la Xina ho vèiem tot molt llunyà, tenint en compte la virulència d’aquest i les notícies que ens arribaven, quan es va detectar el primer cas a Espanya i a Catalunya (per cert, una senyora que venia d’Itàlia) ja ens hauríem d’haver confinat, s’haurien d’haver tancat fronteres i restringit la mobilitat. Teníem l’exemple de la ràpida extensió a Itàlia, un país proper i de cultura molt semblant a la nostra. Però lluny de prendre decisions contundents al principi, es va actuar tard i malament.

Potser si en aquell moment incipient s’hagués actuat, ara no caldria aquesta paralització tan dràstica de l’economia i que tant mal està fent als autònoms i a les petites i mitjanes empreses.

Però el Govern central va fer cas omís a les recomanacions científiques i de l’OMS, i ens trobem amb milers de morts, infectats i gent que d’aquí a res es començarà a morir de gana. Els assalts a supermercats a Itàlia, de gent que no pot menjar, no trigarem a veure’ls a casa nostra.

Això pel que fa a la crisi econòmica que ja notem i que és farà més palesa quan d’aquí a uns mesos puguem sortir de casa.

El Govern central no tan sols ha actuat tard i malament, ajudant a la propagació del virus, sinó que per voler controlar una situació descontrolada ha tallat ales als presidents autonòmics, que de ben segur haguessin agafat el toro per les banyes, cadascú a la seva comunitat i, la situació hauria anat diferent. L’únic que havia d’haver fet Pedro Sánchez era dotar-los de recursos econòmics i ajuda humana (com ara l’exèrcit) i deixar que ells ho gestionessin.

El cas és ens que ens hem trobat amb situacions de còmic i pandereta: els tests erronis, les mascaretes que no arriben, els metges havent-se de protegir amb bosses d’escombraries… i és clar, això ha provocat molts morts. Al dia d’avui, encara hi ha empreses i entitats financeres que continuen treballant sense mascareta ni guants; un desastre.

També és ridícula i patètica la gestió econòmica feta: moltes mesures, però inconcretes: la paga dels autònoms es perdona l’últim dia, quan la meitat ja l’han pagat; quan vols activar una mesura vas al banc i et fan dur un tou de papers (que, per altra banda, no pots treure d’en lloc, perquè està tot tancat)… i la majoria de les respostes són «no ho sé, encara no s’ha concretat».

Tot plegat, un desgavell mèdic i econòmic que espero que porti conseqüències a aquest Govern, i que quan tot hagi passat es depurin responsabilitats. I si algú ha de dimitir o anar a la presó que ho faci, perquè amb la vida , la societat i els nostres estalvis i esforços no s’hi juga, Sr. Sánchez. I si us plau, no ens posi més nerviosos i aparti dels micròfons el Sr. Iglesias, que semblava que estava esperant la mínima ocasió que se li presentés per treure el tema de les expropiacions. La primera casa que sigui expropiada sí què els causarà problemes, i dels grossos. Segueixin jugant amb nosaltres i potser serà el primer Govern que s’haurà d’afrontar a una revolta. Compte amb el que diuen, ja que no está el horno para bollos. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li