Penseu en alguna de les ciutats més admirades del món: Venècia? I els pobles més bonics de Catalunya: Cadaqués? Rupit? O imagineu algun dels llocs que més us hagi agradat visitar. Estic segura que la gran majoria d’imatges que us venen al cap són llocs sense cotxes. Els vehicles a motor, de quatre rodes, són el mal necessari de la nostra vida diària dins les ciutats i la seva ordenació i convivència amb vianants i altres vehicles és sempre un repte. Per això, quan es reordena o es regula la seva supremacia dins les ciutats, sempre és motiu de polèmica: sacrificar alguns llocs d’aparcament o un tram de circulació sembla pitjor que donar prioritat a persones o bicicletes.  La gent de més edat deu recordar el rebuig i el debat que va suscitar la peatonalització del centre històric de Figueres (com d’altra banda ha passat a totes les ciutats del món); i els seus avis recordarien el debat que va generar desviar el trànsit de la carretera que anava a França passant pel carrer Nou, la plaça de l’Ajuntament i el carrer de La Jonquera. Tots els canvis generen debat i ara toca a Figueres. El carril bici, que ens agrada a Banyoles, a Girona i a Barcelona, ara arriba a Figueres per fer la ciutat més sostenible, més saludable i més segura. És un debat que s’ha fet tantes vegades com cops s’ha implantat el carril bici. I ara, el carril bici té més sentit que mai: per evitar més cotxes voltant i intentant aparcar al centre de la ciutat i la contaminació que generen, per endreçar –i sancionar si no se’n fa l’ús degut– la circulació dels patinets, una moda que ha esdevingut un clàssic, per afavorir una mobilitat més sana i més segura al centre de la ciutat i connectar-la amb els barris i amb la remota estació del tren d’alta velocitat. És una fórmula tan bona que la polèmica només s’accepta per tradició. Cert que la seva implantació al centre de Figueres no arriba en el millor moment: al pic de l’hivern, fred i dies curts, quan menys ve de gust agafar la bici i més es justifica l’injustificable agafar el cotxe si no vas a comprar volum o pes. Per això us proposo que, quan arribi el bon temps, feu la prova i veureu quin plaer anar en bici per moure’s per Figueres de manera segura i protegida. Amb les vostres amigues, amb els vostres fills, per anar a comprar, a l’escola o simplement per passejar. Les distàncies es fan curtes i sobretot agradables. Proposo també a l’Ajuntament de Figueres –a banda del necessari i en alguns punts ja pendent manteniment dels carrils– la convocatòria d’algunes passejades socials pels carrils bici, per als ciclistes habituals i pels que encara no saben que ho són. La ciutat guanya en seguretat, en salut, en qualitat de l’aire i de vida. Visca el carril bici!