Pot ser per tristesa o alegria, però a tothom de tant en tant se li escapa alguna llagrimeta. Durant les nits d’agost, si aixequem el cap, podem veure com el cel  empatitza una mica amb nosaltres i també plora. A diferència de nosaltres, no ho fa a conseqüència de cap tipus d’emoció; la causa de les seves llàgrimes només és una: els Perseids. Un fenomen que neix quan les partícules que deixa el cometa Swift-Tuttle impacten a l’atmosfera de la Terra. Aquesta col·lisió es produeix a una velocitat molt alta i per aquest motiu s’originen aquests rastres lumínics tan brillants.  

Un dels indrets on es pot observar més bé aquest fenomen és l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. Un indret privilegiat perquè «estem en un parc internacional de cel fosc, tenim molt poca contaminació lumínica. El detall que tenim és màxim», explica el seu director, Pau Bosch. Aquest darrer cap de setmana aquest espai ha organitzat diversos «batejos astronòmics» en què els visitants han pogut veure in situ les llàgrimes de Sant Llorenç i també «imatges en directe que rebem des del telescopi. Son experiències en què  intentem generar una mica més d’interès per l’astronomia i ampliar més els coneixements», explica Bosch.

COM OBSERVAR-LOS. Es poden veure des de qualsevol punt del territori. Tot i així, hi ha certes indicacions que faran augmentar les probabilitats de poder-los observar. Cal evitar la llum; per aquest motiu Bosch recomana «allunyar-se al màxim de qualsevol nucli urbà, situar-se en una zona fosca accessible. No calen binocles, simplement cal situar-se en direcció nord-est i mirar el màxim de cel possible». Amb una mica de paciència, i si l’absència de núvols acompanya, es veuran les Llàgrimes de Sant Llorenç.

LA DURADA. Tot i que habitualment les millors dates per observar els estels són a mitjans d’aquest mes, el fenomen es pot continuar gaudint durant tot l’agost. L’única diferència és la quantitat: «en comptes de veure 100 meteors per hora, potser se’n veuen menys però es poden observar al llarg de tot aquest mes». A més, «aquest any tenim lluna nova i l’activitat ha començat abans. El motiu pot ser que el núvol sigui mes gran», detalla Bosch.

ELS GEMÍNIDS. Les llàgrimes de Sant Llorenç no són l’únic moment de l’any en què podem veure pols d’astres creuant el cel. A mitjans del mes de desembre tenim la pluja d’estels dels Gemínids.  Un fenomen menys seguit pel públic en general a causa de la fred, i que tot i ser molt similar al dels Perseids, té algunes diferències, tal com explica Bosch: «són molt més grans, més lumínics, més vistosos i més lents. Això fa que, encara que n’hi ha una mica menys, ens assegurem de veure’ls». Per poder-los observar cal seguir les mateixes indicacions que per als Perseids.