«Us presentem el general Franco»

0
736

El dictador va visitar Figueres dos dies abans dels històrics fets del Palau de la Música


Aquests dies s’ha recordat a Catalunya una efemèride històrica que va posar públicament en evidència el rebuig del país envers la dictadura del general Franco. Ens referim als coneguts com a fets del Palau de la Música. La nit del 19 de maig del 1960 un grup de joves liderats pel qui vint anys més seria el president de la Generalitat recuperada, Jordi Pujol, van entonar El cant de la senyera en un acte d’homenatge al poeta Joan Maragall, que havia organitzat el règim amb un intent de desgreuge cap a Catalunya, després d’una sèrie d’esdeveniments que havien fet evident que l’oposició del país al franquisme era creixent i abastava totes les classes socials.

Que la protesta arribés al Palau de la Música de Barcelona, en aquells moments un símbol de la burgesia de la ciutat, amb el cant d’un himne prohibit i el llançament d’un full clandestí que anava encapçalat per la frase «Us presentem el general Franco», que havia redactat el mateix Pujol i que era molt crític amb el cap de l’estat, van ser tot un revulsiu enmig de la dictadura. Després d’aquells incidents –registrats davant mateix de diversos ministres franquistes– es van produir diverses detencions (Pujol fou empresonat i condemnat a presó), però el ressò internacional que va tenir la protesta obligà el règim, al cap d’uns mesos, a minorar la repressió contra els sectors democràtics i catalanistes del país.

Dos dies abans dels fets del Palau, el mateix general Franco havia visitat Figueres. Era el primer cop –i l’únic– que va trepitjar la ciutat. La visita s’emmarcava en tota una operació, que es va perllongar al llarg de gairebé tot el mes de maig, d’apropament de la dictadura a Catalunya, fins al punt que el militar va establir la seva residència a Barcelona durant unes quantes setmanes, amb l’objectiu d’anar visitant diferents ciutats i comarques. El resultat final, evidentment, va ser tot el contrari del que s’havia projectat.

FRANCO AL CASTELL. El 17 de maig del 1960 Franco i tot el seu seguici es van desplaçar de Barcelona fins al castell de Peralada, on foren acollits pel seu propietari i bon amic del dictador, Miquel Mateu. Era el tercer cop que el visitava i abans de morir ho va fer dues vegades més. El general no havia estat mai a Figueres i en aquella ocasió va manifestar la seva intenció de visitar la ciutat i molt concretament el castell de Sant Ferran. Després de dinar es va produir el desplaçament, limitat a un recorregut en cotxe per la ciutat i l’entrada a l’interior de la fortalesa, on va ser rebut per les autoritats locals.

Sobre la muralla situada a la porta principal d’entrada al recinte, s’havia muntat una maqueta amb una reproducció de la comarca amb l’objectiu d’explicar-li el projecte de construcció de l’embassament de Boadella, que en aquells moments ja s’havia iniciat. Un pantà que, com és sabut, finalment va ser fet dins del terme municipal de Darnius i que havia de servir per millorar els regadius de les finques agrícoles situades a banda i banda del riu Muga i per garantir l’abastament d’aigua potable a Figueres, que, a causa del creixement de la ciutat, ja començava a ser problemàtic.

L’escrit de Jordi Pujol.

Durant la visita, que va durar poc més d’una hora i en la qual Franco anava acompanyat de la seva esposa, Carme Polo, es va produir una singular anècdota, segons van explicar en el seu moment alguns testimonis del fet. L’alcalde de la ciutat, l’advocat Joan Junyer, estava neguitós perquè des del Ministeri de Governació li retardaven l’aprovació del crèdit municipal per fer les obres de construcció de la canonada fins al pantà i de l’estació depuradora. Aprofitant que en el seguici del dictador hi havia el ministre titular d’aquest departament, el també general Camilo Alonso Vega, Junyer va comentar al governador civil, Pau Pagès Costart, l’oportunitat de fer-li un comentari al respecte. El delegat del govern a Girona li va dir que no el fes, que ja se n’encarregaria ell personalment.

Finalment, però, Junyer i Alonso Vega van trobar-se cara a cara durant la visita al castell i l’alcalde no es va poder estar de plantejar-li el problema. Per acabar-ho d’adobar, el general Franco va escoltar la conversa i hi va intervenir. «¡Que se arregle!», va ordenar immediatament, segons testimonis personals. Tres dies després sortia aprovada la concessió el crèdit en el Butlletí Oficial de l’Estat. Però immediatament el governador civil, molest per l’actitud de l’alcalde, va començar a maniobrar per fer-lo fora. En aquella època els delegats governatius cessaven i nomenaven l’alcalde al seu parer. Finalment, el 17 d’octubre d’aquell mateix 1960 va arribar l’ordre de cessament de Junyer, nomenant el també advocat, mestre i periodista Ramon Guardiola com a nou alcalde. Prova evident del malestar existent és que l’acte del relleu del càrrec es va fer a porta tancada i el governador Pagès no va deixar parlar l’alcalde cessant. Coses de la dictadura que, en aquella mateixa època, havia portat Jordi Pujol a ser condemnat a set anys de presó (només en va complir tres) pels fets del Palau de la Música.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li