Quatre bruixes empordaneses

0
1241

Una campanya reivindica la recuperació i reparació de les dones catalanes acusades d’aquesta pràctica


En el primer Llibre d’òbits que es conserva a l’arxiu parroquial de Bàscara, que inclou les defuncions produïdes entre els anys 1609 i 1660, s’inclouen dues partides datades l’any 1619 on es detalla la mort de tres dones acusades de bruixeria. Dues d’elles van ser executades i la tercera va morir a la presó, sense saber-se quina hagués pogut ser la seva fi si, finalment, se l’hagués pogut acusar. Les dues primeres figuren entre les quatre dones sentenciades com a bruixes a l’Alt Empordà que s’inclouen en el primer atles català elaborat a través d’un grup d’experts, promogut per la revista Sàpiens i que ha impulsat la campanya #Noerenbruixes.

Es tracta de la llista més completa de dones acusades per bruixeria que s’hagi fet mai al nostre país, tot i que els experts estan convençuts que encara és incompleta. Inclou més de 700 noms amb una fitxa o petita biografia de cadascuna d’elles. Com expliquen des d’aquesta publicació, la bruixeria es va estendre com “un crim nou, a partir del segle XV arreu d’Europa. A la Península Ibèrica, Catalunya va ser el lloc on es van condemnar més dones”. La revista ha volgut compilar tot el que se sap d’elles i dels seus judicis amb l’assessorament dos grans especialistes, els historiadors Agustí Alcoberro i Pau Castell.

Les quatre dones empordaneses, que s’inclouen en aquest atles, acusades formalment i sentenciades pel fet de ser bruixes són:

-Magdalena Duch, domiciliada al nucli de l’Oliveda de Maçanet de Cabrenys. Va ser jutjada i absolta pel Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona el 1611, després de penedir-se (amb tota seguretat després d’haver patit tortures i amenaces).

-Escolàstica Comerma, resident al monestir de Sant Pere de Roda, va ser jutjada a la vegueria de Vic el 1706. No es donen més detalls sobre la seva fi.

-Elisabet Ferrera ‘Serrallera vella’ i Margarida Pagès ‘Joana Bohera’, de Bàscara, van ser jutjades pel bisbe de Girona el 1619. Van morir a la forca.

En el cas de Bàscara s’hi afegeix una dona que a l’arxiu parroquial se l’anomena Vilara o Cuquineta, sense cap altra identificació, que vivia al nucli de veí de Romanyà i que va ser trobada morta a la presó porques hores més tard d’haver estat detinguda. L’historiador Albert Riera, que ha escrit diversos llibres sobre el poble, recorda que “en ser la vila de jurisdicció eclesiàstica, era a les autoritats episcopals a qui corresponia impartir justícia”.

L’autor local afegeix, en un text escrit fa 20 anys però que concorda plenament amb l’esperit de la campanya iniciada ara, que “no sabem qui les va acusar, ni com, però no és pas agosarat afirmar que darrera d’aquestes suposades bruixes hi havia, sovint, dones solitàries, que vivien de manera diferent a la resta de la població, marginades en un ambient social amarat de superstició i d’exaltació religiosa”.

D’altra banda, una mica més amunt dels Pirineus, la investigació assenyala que diverses dones de Banyuls de la Marenda, Sureda i la Roca de l’Albera van ser jutjades entre el 1618 i el 1619 i totes van morir a la forca. En aquest cas el número és indeterminat i no es pot descartar que alguna d’elles fos empordanesa, tota vegada que sempre ha existit una mobilitat entre municipis veïns, situats a banda i banda de l’Albera.

Així, resseguint el vessant nord dels Pirineus, trobem documentar un altre cas de bruixeria en municipis propers. Es tracta de Margarida Denissa, de Morellàs i les Illes (Vallespir) que va ser jutjada pel Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona el 1607. Aquell mateix any havia estat jutjada a la cort de Peratallada, al Baix Empordà, que va deixar el seu cas en mans de la Inquisició. Finalment, va ser “reconciliada” (perdonada per l’Església catòlica) després d’haver estat assotada, reclosa i desterrada, segons aquest estudi.

MANIFEST. La campanya #Noerenbruixes es presenta davant l’opinió pública catalana amb un manifest, obert a la signatura de tothom, on s’expressa que “la cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció, i se les va tractar com a membres d’una organització criminal liderada pel mateix diable”.

S’afegeix que “la base per acusar-les era la mentida i la manera de forçar-les a confessar aquests crims inversemblants eren les tortures més terribles. Contra aquestes dones, el poder es va saltar les pròpies lleis i les va jutjar sense cap garantia processal. Aquelles dones van ser el boc expiatori d’una societat convençuda de l’origen malèfic de les seves desgràcies i disposada a buscar-ne les culpables i assenyalar-les. Catalunya va ser un dels llocs d’Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Recentment, s’ha recuperat el nom de més de 700 dones que, entre els segles XV i XVIII, van ser torturades i moltes executades a la forca. Dones immigrades, dones pobres, dones guaridores, dones conflictives, dones vídues… Totes elles estigmatitzades”.

La campanya que acaba d’iniciar-se té el suport del Govern de Catalunya i vol recuperar “la memòria d’aquelles dones innocents sense prejudicis ni falsedats, promoure’n la reparació i dignificar-les per mitjà d’actes de desgreuge per tot el territori i, finalment, reivindicar totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història”. S’ha iniciat a l’entorn del Dia de la Dona, per tal d’aprofitar la sensibilització que comporta cada any aquesta celebració.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li