L’Escala en figuratiu i en abstracte

0
693

La mostra que va inaugurar-se el passat dimarts a la sala municipal de l’Escala és ja un clàssic d’aquestes dates que enguany arriba a la seva trentena edició. Es tracta d’una oportunitat, potser l’única, per copsar el veritable pols artístic de la vila als darrers dotze mesos. Ja que per definició, aquesta col·lectiva mira d’encabir una o dues peces de totes les persones de la població que tenen interessos i afició per la pintura. Així doncs, passejar-se per aquesta sala i observar el que allà s’exposa és saber què ha succeït en el món dels pinzells i els olis a la vila durant el 2010.
Francesc Xavier Vila Mitjà, organitzador de l’esdeveniment, explica que la qualitat i participació de la mostra ha anat en augment des dels seus inicis i que per poder encabir la quarantena d’artistes que enguany participen s’ha hagut d’optimitzar al màxim l’espai disponible a l’espai cedit per l’Ajuntament.
Vila fa una radiografia ràpida del perfil dels participants: “El noranta per cent dels pintors són aficionats i es van renovant d’any en any, però també n’hi ha molts que exposen des de la primera edició. El propòsit de la mostra continua sent el mateix que als seus inicis: Estimular la creació artística a l’Escala”.

trenta anys. Vila Mitjà recorda com va començar la incitativa: “Fa trenta anys la creativitat hi era latent a la vila, però calia reforçar-la d’alguna manera. Hi havia un important grup de persones que pintaven habitualment, als quals havíem de brindar l’oportunitat de tenir un espai on mostrar el seu treball. Cal entendre que per a ells és una gran satisfacció. Però el cert és que llavors, si es volia exposar al poble no hi havia cap possibilitat. Només existia una sala particular, de l’amo del Neus Bar, avui en dia ja mort, en Frederic Ballester, que era molt aficionat a l’art i va proposar muntar exposicions, deixant-nos la seva sala i fent-se càrrec de totes les despeses. Així doncs, la motivació dels inicis i la d’avui en dia continua sent la mateixa”.

progressió. Però la mostra també ha anat polint el seu estil. “Als inicis ho acceptaven tot, des d’un tapet de taula de punta de creu a unes estovalles o manualitats, però amb els anys hem anat destriant i al final ens hem limitat amb exclusivitat al dibuix i a la pintura, independentment de la tècnica, a més d’algunes disciplines molt puntuals i difícils de catalogar com les escultures que mostrem aquests dies”, explica l’organitzador.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li