L’Erato, a la història de Figueres

Un equip interdisciplinari elabora aquest llibre, que posa al dia la vida de l’entitat des del 1862 fins ara

Una de les entitats més antigues de Figueres, i encara en plena activitat tot i les dificultats que planen sobre el món associatiu en general, és la Societat Coral Erato. Aquesta setmana es presenta el llibre Societat Coral Erato de Figueres. Pensament, esbarjo i cultural des de 1862, en el marc de la col·lecció Juncària que edita l’Ajuntament. L’acte es farà dijous (19.30 h) a la Biblioteca Fages de Climent. El volum actualitza el punt de vista historiogràfic sobre aquesta entitat, a partir de noves perspectives i un discurs renovat.

El treball l’ha dut a terme un equip interdisciplinari d’historiadors i periodistes de la ciutat o vinculats amb ella, que ha coordinat Anna Costal i que complementen Marciano Cárdaba, Alfons Gumbau, Erika Serna, Anna Teixidor i Albert Testart. «La idea principal de l’obra és donar a conèixer el llegat de la Societat Coral Erato per a l’estudi del pensament i de la cultura, que és d’una importància cabdal per a la història local», conclouen els autors.

Des de l’any 1999, l’Ajuntament de Figueres convoca anualment la Beca de Recerca Ciutat de Figueres per tal de promoure el foment de la recerca en els camps social i científic en l’àmbit de la ciutat. El 15 de desembre del 2011, el jurat atorgà la beca a aquest projecte. La Col·lecció Juncària de llibres es va crear l’any 2004 amb la finalitat de publicar treballs de recerca des de la perspectiva territorial, social i cultural del municipi.

LA TRAJECTÒRIA DE L’ERATO. Recorden els autors del volum que «l’any 2012 la Societat Coral Erato va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, un guardó que posava en relleu el valor de la trajectòria ininterrompuda d’aquesta entitat figuerenca al llarg de 150 anys. D’alguna manera, el llibre parteix d’aquesta fita per fer una relectura històrica d’una entitat que va iniciar les activitats musicals i recreatives en plena efervescència dels casinos, dels Cors de Clavé, dels teatres d’òpera italiana i, en definitiva, del despertar d’una ciutadania que anhelava els nous horitzons que oferia la contemporaneïtat».

En aquest sentit, assenyalen que «des del segle XIX i fins al XXI, l’Erato ha format part de la vida dels figuerencs i de les figuerenques. Alguna parella s’hi devia enamorar en un ball d’estiu, d’altres possiblement tenen un besavi que era corista o que hi jugava a futbol, o bé n’hi ha que recorden que de petits ballaven a la colla sardanista o que un parent llunyà hi havia fet teatre. La monografia té per objectiu actualitzar la història de l’entitat a partir de noves perspectives i d’un discurs renovat».

El llibre s’estructura en 12 capítols. Els autors expliquen que «el primer fa un recorregut per l’època fundacional de l’Erato, tot remarcant la importància dels Cors de Clavé. Segueix una breu historiografia de l’entitat. Continuen tres capítols monogràfics dedicats a les activitats de l’Erato des del 1862 i fins a la Guerra Civil: el cant coral, que va marcar l’inici de l’entitat; el teatre, amb una secció que, tot i ser irregular en el temps, va tenir rellevància social; i el futbol, potser més anecdòtic però molt descriptiu del període en què aquest esport es va popularitzar arreu d’Europa».

Afegeixen que «la part central del llibre, dels capítols sisè al novè, desenvolupa una revisió completa de les qüestions ideològiques i polítiques de l’Erato. Fundada en els ideals del republicanisme, el laïcisme i el progrés socials, aquest pensament va recórrer moments més propicis que altres, amb punts culminants en les dues repúbliques espanyoles. Als últims tres capítols, el discurs recupera el fil cronològic i s’endinsa en la Guerra Civil, l’època franquista i els darrers anys de l’entitat». El volum es completa amb un conjunt de fotografies i un apèndix amb tots els membres de les juntes directives.

Per als autors de la monografia, «cada pàgina d’aquesta obra condueix a una idea principal, que el llegat de la Societat Coral Erato per a l’estudi del pensament i de la cultura és d’una importància cabdal per a la història local de Figueres i també de la Catalunya contemporània, i pensem que aquesta edició pot contribuir a divulgar d’aquest coneixement».

Per a la seva elaboració, a més d’una extensa bibliografia actualitzada, ha estat fonamental la recerca i l’estudi de fonts primària com els llibres d’actes i els reglaments de l’entitat així com els manuscrits musicals, els programes d’activitats i concerts i el conjunt de materials de tipologia ben diversa que es conserven a la seu de l’entitat, a banda de la consulta d’arxius locals i nacional i de la premsa de l’època.