Joan Vehí Serinyana, de l’ultralocal a l’universal

0
1266

La seva figura passarĂ  a la histĂČria per haver captat instantĂ nies Ășniques de Salvador DalĂ­ i per la intel·ligent interpretaciĂł dels dissenys del pintor que ell va saber transformar en peces d’ebenisteria, de difĂ­cil execuciĂł


Aquesta setmana ens ha deixat un amic, amb una dimensiĂł humana extraordinĂ ria: senzill, generĂłs, hospitalari, inquiet, treballador, vital, despert, col·laborador… I, encara mĂ©s, manllevant una expressiĂł «planiana» diria que ens ha deixat un homenot empordanĂšs.

Sens dubte, la figura de Joan VehĂ­ passarĂ  a la histĂČria per haver captat instantĂ nies Ășniques de Salvador DalĂ­ i per la intel·ligent interpretaciĂł dels dissenys del pintor que ell va saber transformar en peces d’ebenisteria, de difĂ­cil execuciĂł.

VehĂ­ s’havia caracteritzat per cedir imatges de la histĂČria de CadaquĂ©s per rotatius i per il·lustrar monografies de coneguts i no tan coneguts. PerĂČ la seva figura va eclosionar vigĂ­lies de la celebraciĂł del centenari del naixement del pintor empordanĂšs. L’any 2002, es va emetre el documental Fusta de mestre, on va quedar reflectida la relaciĂł entre DalĂ­ i Joan VehĂ­, i la seva fascinaciĂł per l’art, la fotografia i l’artesania. La notĂ­cia de que un cadaquesenc disposava de fotografies inĂšdites de Salvador DalĂ­ va transcendir als mitjans de comunicaciĂł, i diferents rotatius i televisions nacionals i estrangeres (com la BBC) el van voler conĂšixer i donar-lo a conĂšixer arreu del mĂłn.

Va ser en aquells moments quan vaig tenir l’ocasiĂł d’entrevistar-lo per a l’article que es publicĂ  a la Revista de Girona amb el tĂ­tol «Joan VehĂ­, fotĂČgraf i col·leccionista. La histĂČria viva de CadaquĂ©s» (2003). Seguiren un reguitzell d’actes dalinians en els quals en va ser el protagonista. Des del Museu de CadaquĂ©s, amb l’exposiciĂł «DalĂ­ Ă­ntim» (2004), amb catĂ leg en el qual vaig participar, fins a la del Cercle CatalĂ  de Madrid, i a la de la llibreria Blanquerna, a Madrid.

L’any 2004 va estar farcit d’actes en memĂČria del pintor. A Figueres, el primer de tots va ser la inauguraciĂł de l’exposiciĂł organitzada pels Amics del Museus DalĂ­, comissariada per Rosa M. Maurell i jo mateixa, «DalĂ­ a l’EmpordĂ . La mirada dels fotĂČgrafs empordanesos», de la qual se’n va publicar el corresponent catĂ leg. VehĂ­ en va ser un dels protagonistes. L’exposiciĂł va ser itinerant i va recĂłrrer diferents punts de la geografia espanyola.

Les seves instantĂ nies l’han fet mereixedor d’haver estat seleccionat entre els millors fotĂČgrafs dalinians, queda palĂšs a la monografia DalĂ­ et les plus grands photographes de son siĂšcle (1904-2004) (PerpinyĂ : 2004) a cĂ rrec de Jean-Antoine Casagran.

Arribat aquest moment de la seva vida va decidir publicar l’obra Joan VehĂ­ i el seu escenari, CadaquĂ©s (2010), obra col·lectiva en la qual tant en JosĂ© Luis como jo mateixa vam tenir l’honor de participar.

VehĂ­, segon per l’esquerra, durant la inauguraciĂł de ‘DalĂ­ a l’EmpordĂ , al 2004.

VehĂ­ es caracteritzĂ  per portar sempre la cĂ mera. CĂ mera penjada al coll, cĂ mera en mĂ  era la manera de no perdre cap ocasiĂł que es presentĂ©s. Tots aquells moments captats durant dĂšcades tenien un valor insubstituĂŻble. Preocupat per la preservaciĂł d’aquest valuĂłs llegat fotogrĂ fic –disposa de mĂ©s de 100.000 negatius, 20.000 diapositives, 600 cĂ meres i 800 plaques de vidre estereoscĂČpiques–, no va parar fins a crear la FundaciĂł Joan VehĂ­ (2014).

Amb Joan VehĂ­ compartĂ­em l’estima per dues disciplines: la histĂČria de la fotografia o la fotografia en si mateixa i els llibres. Quatre sĂłn les monografies en les que hem coincidit i diverses les exposicions fotogrĂ fiques. Ens queden molts records viscuts, la majoria traslladats al paper i altres en format digital.

A ell li podem aplicar aquella frase que tant li agradava a Dalí, que haurà transcendit de l’àmbit ultralocal a l’universal.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li