Els sindicats posen en marxa un estudi per protegir els treballadors transfronterers

El transport públic, l’habitatge o l’afiliació a la seguretat social són temes que preocupen el col·lectiu

Com vetllar pels drets dels treballadors transfronterers? Aquesta és una de les inquietuds dels sindicats des de fa temps, però les dades que actualment hi ha no són suficients per conèixer la realitat i poder aplicar les mesures adequades. El mercat laboral no és el mateix a una banda o a l’altra. És a dir, a l’Estat francès, a Occitània, la realitat és una i a Catalunya la situació és una altra. Per això, vuit sindicats s’han unit per posar en marxa el Projecte Espai Sindical Transfronterer Occitània-Catalunya (ESTOC 2020-2022). El programa està finançat en un 65% pel pla europeu Interreg Poctefa i costa 175.000 euros.

Darrere del projecte ESTOC hi ha tres sindicats catalans (CCOO, UGT i USOC Catalunya) i cinc de francesos (CGT, CFDT, UNSA, FO i CFTC d’Occitània). També es compta amb la col·laboració dels serveis públics d’ocupació o socials de Catalunya i França, el SOC i el Pôle Emploi, i amb els comitès econòmics i socials dels territoris com ara el CTESC i el CESER. Pel que fa als àmbits geogràfics d’actuació de l’estudi, aquests se centren en les zones transfrontereres costeres del Pertús i la Jonquera i en les zones de muntanya de la Cerdanya i Haut Commiges/ Vall d’Aran. Els sectors implicats, per ara, són el comerç, el turisme, la sanitat i la construcció.

La secretària d’Internacional i Cooperació de CCOO a Catalunya, Michela Albarello, explica que l’estudi tindrà una durada d’uns 30 mesos. Albarello es mostra esperançada amb el fet que la diagnosi permeti esbrinar exactament «la problemàtica de l’efecte frontera amb el fet de trobar una feina digna, que no hi hagi dumping social o fiscal i la dificultat de l’habitatge, encara que el treballador transfronterer pernocta poc allà on té la feina».

Actualment les úniques dades amb què es treballa «són poc fiables», segons els sindicats. Es parla d’un d’uns 1.100 treballadors transfronterers a la nostra zona d’influència. Caldrà saber, ara, amb l’estudi, quants n’hi ha exactament i què els porta a treballar fora del seu àmbit familiar. Des de l’àmbit sindical s’aconsella al treballador transfronterer que s’informi molt bé de les condicions de contracte i de la transferibilitat per accedir a la seguretat social. Com diu Michella Albarello, «cal mirar quin metge se t’assigna i qui t’ha de donar la baixa en cas de malaltia». Albarello també assenyala les dificultats que hi ha per moure’s amb transport públic: «Les freqüències no estan pensades per als treballadors, només des del punt de vista turístic».

CASA DE LA GENERALITAT. En l’acte de llançament del programa ESTOC, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, va qualificar el projecte de «molt interessant» tot dient que «cobrirà un buit existent de manca d’informació amb la mobilitat laboral». Segons Puigbert, «hi ha dos estats i no hi ha prou informació o coordinació entre administracions per difondre qüestions de la mobilitat laboral transfronterera». Des de la Casa de la Generalitat s’han posat a disposició del programa per fer aportacions i recorden la «desproporció» entre la realitat de mobilitat laboral entre Catalunya i França i la d’altres zones. Les xifres estan molt lluny dels fluxos de desenes de milers de persones que es mouen laboralment entre les fronteres de França i Suïssa, França i Luxemburg o França i Alemanya. En una altra zona com la frontera amb Gibraltar, la xifra de treballadors que travessen la frontera és d’uns 10.000.