Els conflictes per les herències al s. XIX, al Document del Mes

0
865

Descriu en 64 folis el plet pel llegat testamentari del rosinc Pere Romañach, tramitat entre els anys 1805 i 1808


 

Al llarg de la història de la humanitat, molts dels conflictes que s’hi han viscut han tingut com a origen les herències. Algunes han provocat guerres entre regnes, comtats, repúbliques o ciutats, però sobretot han motivat guerres entre membres d’una mateixa família als jutjats i fins i tot al carrer. I això és precisament el que acredita el Document del Mes que l’Arxiu Municipal de Roses ha penjat al web municipal: el plet judicial per la casa i dues parcel·les de terreny del pagès rosinc Pere Romañach, mort el 1777 a l’edat de 70 anys.

El dia 5 de setembre de 1805, 18 anys després de la mort de Josep Romañach, es va iniciar una causa judicial que enfrontava Josep Romañach, treballador i fill segon de Josep Romañach i Isabel Berta, contra Pere Lagresa i Maria Ferrer, conjugues, tots de Roses. El fet és que el matrimoni ocupava la casa pairal dels Romañach per una suposada herència legítima realitzada per Pere Romañach, germà gran de Josep i oncle de Maria Ferrer, mort el 1805.

La lluita per l’herència es fonamentava en l’existència de dos testaments, un de 1772 i un altre de 1773: en el primer, Pere Romañach establia hereu universal a Josep, perquè el fill primogènit, Pere, havia abandonat la casa i s’havia casat sense el seu permís. El segon, en el qual el pare feia hereu el fill gran, va ser executat, atès que aquest va viure fins a la seva mort a la casa del carrer de les Cosconilles.

Els tràmits administratius del judici van acabar el 24 de maig del 1808, dos mesos després de la sentència emesa per Joan Gonser, procurador i assessor ordinari de la vila de Castelló i del Comtat, del dia 4 de març de 1808. Josep va aconseguir que s’anul·lés el segon testament i així poder viure a la casa dels seus pares i treballar les vuit vessanes de vinya i oliveres situades a la Torre d’en Sastre i a l’Alzeda.

CONTEXT. El Document del Mes demostra que, com era normal a l’època, la cúria de l’Audiència del Comtat d’Empúries, el centre administratiu i judicial de la jurisdicció del comte, era qui s’ocupava de jutjar les causes de més importància del comtat, les que no eren competència de les autoritats locals, els batlles, i les que no eren prou importants per arribar a la més alta instància judicial, la Reial Audiència de Catalunya.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li