Descobrint la periodista Lola Cos

0
888

A partir d’una documentació lliurada al MUME s’està coneguent la trajectòria vital d’aquesta figuerenca, que va morir a l’exili


El programa del Foment de la Sardana de Figueres, editat amb motiu de les Fires i Festes de la Santa Creu de 1931, inclou un conjunt d’articles dedicats a Pep Ventura. Un d’ells està signat per Lola Cos Roget, porta per títol “La darrera voluntat d’en Pep” i recorda el 24 de març de 1875, data en què va morir el músic i compositor figuerenc del qual ara es celebra el bicentenari del seu naixement. “Des del balcó de la cambra, on la vida d’en Pep Ventura s’extingia, les branques resseques dels arbres de la Rambla es començaven a veure ja esfumades a través d’una lleugeríssima boirina verdosa. En Pep se n’anava per sempre en el moment més bell i prometedor de la primavera”, escrivia Cos.

Fins fa poc, aquesta escriptora i periodista figuerenca era pràcticament una perfecta desconeguda. Fa cinc anys la seva família va lliurar al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera una documentació procedent de l’exili, a partir de la qual es va poder seguir el fil del personatge. Posteriorment es va oferir una exposició on s’exhibien alguns d’aquests documents, tot i que encara falta molt per descobrir d’aquest personatge. La setmana passada els historiadors Miquel Serrano i Alfons Romero, que estan recopilant informació sobre ella i altres contemporànies seves com a defensores del vot de les dones després de la proclamació de la República, van pronunciar una conferència a la biblioteca Fages de Climent, en el marc dels actes del Dia de la Dona.

BFC

LES DADES. Dolors Cos Roget va néixer a Figueres el 1904, filla de Josep Cos Casademont (Figueres, 1868 – Montauban, 1944) i Pilar Roget Oliveras (Figueres, 1867 – Montauban, 1941). El pare, Josep Cos, era membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i ella, entre 1930 i 1939, va treballar com a mestra de francès a Figueres i també com a administrativa interina a l’Ajuntament de Figueres (1938). Era mecanògrafa i taquígrafa. També va escriure a la premsa barcelonina d’una manera destacada.

El 1939 va marxar a l’exili amb els seus pares, que ja eren grans, i, uns mesos després d’haver travessat la frontera, van establir-se a Montauban, on va viure de lloguer en diferents domicilis. Allà va treballar com a mestra al barri de Pomponne de Montauban al servei de la Prefactura de Tarn i Garona (1939), per al Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d’Espagne i a l’escola de l’American Friends Service Committee – Quakers Américains (Montauban, 1941-1945), tot i que va treballar també una temporada el 1940 a Tolosa de Llenguadoc com a estenògrafa i dactilògrafa per a la Companyia Olivier.

La seva mare va morir el febrer de 1941, i el seu pare, el maig de 1944. El 1945 va marxar a viure al Voló, al Rosselló, des d’on va publicar un petit conte al setmanari L’Espagne Républicaine. Hebdomadaire politique et littéraire, publicat a Tolosa de Llenguadoc. Aquest conte, titulat “Hors cours” (‘Fora de circulació’), està basat en la seva experiència de l’exili a Montauban i va ser publicat el dissabte 13 d’abril de 1946. El 1948 es va traslladar a París, on va viure la resta de la seva vida fins que va morir, el 1992, sense que, possiblement, mai més hagués tornat a la seva Figueres natal.

PERIODISTA COMPROMESA. De la seva feina com a periodista, se sap que va ser una col·laboradora habitual de les publicacions barcelonines D’Ací d’Allà, La Rambla o L’Opinió, i de les empordaneses La Veu de l’Empordà, Empordà Federal i La Dansa Més Bella. El fet que firmés indistintament com Lola Cos, Dolors Cos o, a vegades, amb el nom sencer de Maria dels Dolors Cos Roget ha creat força confusió al voltant de l’autoria dels seus textos periodístics, tot i que era relativament fàcil endevinar-hi la mateixa persona.

“Com era costum en aquella època en què es debatia sobre un nou model de feminitat i en què, per primera vegada, les dones tenien accés als mitjans de comunicació de masses, Lola Cos va escriure sobre les vedets, cinema, moda, llibres i costums, sempre des d’una òptica marcadament alliberadora i sense deixar d’adoptar el rol de glamur que s’estilava entre les flappers i intel·lectuals intrèpides pentinades a la garçonne dels anys trenta”, ha escrit la periodista Eva Vázquez sobre l’autora figuerenca.

Com va explicar Serrano i Romero, l’arribada de la República va suposar la seva plena implicació en la causa i en aquest sentit figura com una de les capdavanteres en la campanya per defensar el vot de les dones, que fins aleshores estava reservat només als homes. El mes d’agost de 1931 va intervenir en un míting al Teatre El Jardí per reclamar que el nou Estatut de Catalunya tingués en compte el plebiscit femení. Juntament amb ella va intervenir la bibliotecària Adela Riera i el diputat Josep Puig Pujades. Consta, per tant, que va ser una activista destacada. També es troben dades de la seva implicació en la recollida de roba pels refugiats republicans que estaven acollits a Figueres i comarca.

També a l’exili Dolors Cos va ser conseqüent amb els seus principis republicans, i consta que entre 1941 i 1945 va treballar per al comitè catòlic d’ajuda als refugiats d’Espanya a Montauban i a l’escola de l’American Friends dels quàquers americans. Entre els documents exposats al MUME, hi havia una llibreta de finals del 1940 en què Dolors Cos va anotar escrupolosament les despeses d’alimentació i un Laissez-Passer en què una nota a llapis l’insta a presentar-se a la policia francesa atesa la seva condició de refugiada espanyola a França.

Dona de caràcter progressista per a l’època, la periodista Elvira Altés recordava, en un recent treball publicat a la Revista de Girona que en un escrit al setmanari D’Ací i D’Allà de Barcelona, publicat el mes de setembre de 1931, es mostrava clarament partidària del divorci. Tot i reconèixer que tot “depèn de l’ús que se’n faci”, el considerava necessari per evitar que el matrimoni sigui arraconat “com una institució fòssil”. La República va regular per primera vegada el divorci a Espanya l’any 1932.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz