Descobrint la periodista Lola Cos

0
692

A partir d’una documentaciĂł lliurada al MUME s’estĂ  coneguent la trajectĂČria vital d’aquesta figuerenca, que va morir a l’exili


El programa del Foment de la Sardana de Figueres, editat amb motiu de les Fires i Festes de la Santa Creu de 1931, inclou un conjunt d’articles dedicats a Pep Ventura. Un d’ells estĂ  signat per Lola Cos Roget, porta per tĂ­tol “La darrera voluntat d’en Pep” i recorda el 24 de març de 1875, data en quĂš va morir el mĂșsic i compositor figuerenc del qual ara es celebra el bicentenari del seu naixement. “Des del balcĂł de la cambra, on la vida d’en Pep Ventura s’extingia, les branques resseques dels arbres de la Rambla es començaven a veure ja esfumades a travĂ©s d’una lleugerĂ­ssima boirina verdosa. En Pep se n’anava per sempre en el moment mĂ©s bell i prometedor de la primavera”, escrivia Cos.

Fins fa poc, aquesta escriptora i periodista figuerenca era prĂ cticament una perfecta desconeguda. Fa cinc anys la seva famĂ­lia va lliurar al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera una documentaciĂł procedent de l’exili, a partir de la qual es va poder seguir el fil del personatge. Posteriorment es va oferir una exposiciĂł on s’exhibien alguns d’aquests documents, tot i que encara falta molt per descobrir d’aquest personatge. La setmana passada els historiadors Miquel Serrano i Alfons Romero, que estan recopilant informaciĂł sobre ella i altres contemporĂ nies seves com a defensores del vot de les dones desprĂ©s de la proclamaciĂł de la RepĂșblica, van pronunciar una conferĂšncia a la biblioteca Fages de Climent, en el marc dels actes del Dia de la Dona.

BFC

LES DADES. Dolors Cos Roget va nĂ©ixer a Figueres el 1904, filla de Josep Cos Casademont (Figueres, 1868 – Montauban, 1944) i Pilar Roget Oliveras (Figueres, 1867 – Montauban, 1941). El pare, Josep Cos, era membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i ella, entre 1930 i 1939, va treballar com a mestra de francĂšs a Figueres i tambĂ© com a administrativa interina a l’Ajuntament de Figueres (1938). Era mecanĂČgrafa i taquĂ­grafa. TambĂ© va escriure a la premsa barcelonina d’una manera destacada.

El 1939 va marxar a l’exili amb els seus pares, que ja eren grans, i, uns mesos desprĂ©s d’haver travessat la frontera, van establir-se a Montauban, on va viure de lloguer en diferents domicilis. AllĂ  va treballar com a mestra al barri de Pomponne de Montauban al servei de la Prefactura de Tarn i Garona (1939), per al ComitĂ© National Catholique de Secours aux RĂ©fugiĂ©s d’Espagne i a l’escola de l’American Friends Service Committee – Quakers AmĂ©ricains (Montauban, 1941-1945), tot i que va treballar tambĂ© una temporada el 1940 a Tolosa de Llenguadoc com a estenĂČgrafa i dactilĂČgrafa per a la Companyia Olivier.

La seva mare va morir el febrer de 1941, i el seu pare, el maig de 1944. El 1945 va marxar a viure al VolĂł, al RossellĂł, des d’on va publicar un petit conte al setmanari L’Espagne RĂ©publicaine. Hebdomadaire politique et littĂ©raire, publicat a Tolosa de Llenguadoc. Aquest conte, titulat “Hors cours” (‘Fora de circulació’), estĂ  basat en la seva experiĂšncia de l’exili a Montauban i va ser publicat el dissabte 13 d’abril de 1946. El 1948 es va traslladar a ParĂ­s, on va viure la resta de la seva vida fins que va morir, el 1992, sense que, possiblement, mai mĂ©s haguĂ©s tornat a la seva Figueres natal.

PERIODISTA COMPROMESA. De la seva feina com a periodista, se sap que va ser una col·laboradora habitual de les publicacions barcelonines D’AcĂ­ d’AllĂ , La Rambla o L’OpiniĂł, i de les empordaneses La Veu de l’EmpordĂ , EmpordĂ  Federal i La Dansa MĂ©s Bella. El fet que firmĂ©s indistintament com Lola Cos, Dolors Cos o, a vegades, amb el nom sencer de Maria dels Dolors Cos Roget ha creat força confusiĂł al voltant de l’autoria dels seus textos periodĂ­stics, tot i que era relativament fĂ cil endevinar-hi la mateixa persona.

“Com era costum en aquella Ăšpoca en quĂš es debatia sobre un nou model de feminitat i en quĂš, per primera vegada, les dones tenien accĂ©s als mitjans de comunicaciĂł de masses, Lola Cos va escriure sobre les vedets, cinema, moda, llibres i costums, sempre des d’una ĂČptica marcadament alliberadora i sense deixar d’adoptar el rol de glamur que s’estilava entre les flappers i intel·lectuals intrĂšpides pentinades a la garçonne dels anys trenta”, ha escrit la periodista Eva VĂĄzquez sobre l’autora figuerenca.

Com va explicar Serrano i Romero, l’arribada de la RepĂșblica va suposar la seva plena implicaciĂł en la causa i en aquest sentit figura com una de les capdavanteres en la campanya per defensar el vot de les dones, que fins aleshores estava reservat nomĂ©s als homes. El mes d’agost de 1931 va intervenir en un mĂ­ting al Teatre El JardĂ­ per reclamar que el nou Estatut de Catalunya tinguĂ©s en compte el plebiscit femenĂ­. Juntament amb ella va intervenir la bibliotecĂ ria Adela Riera i el diputat Josep Puig Pujades. Consta, per tant, que va ser una activista destacada. TambĂ© es troben dades de la seva implicaciĂł en la recollida de roba pels refugiats republicans que estaven acollits a Figueres i comarca.

TambĂ© a l’exili Dolors Cos va ser conseqĂŒent amb els seus principis republicans, i consta que entre 1941 i 1945 va treballar per al comitĂš catĂČlic d’ajuda als refugiats d’Espanya a Montauban i a l’escola de l’American Friends dels quĂ quers americans. Entre els documents exposats al MUME, hi havia una llibreta de finals del 1940 en quĂš Dolors Cos va anotar escrupolosament les despeses d’alimentaciĂł i un Laissez-Passer en quĂš una nota a llapis l’insta a presentar-se a la policia francesa atesa la seva condiciĂł de refugiada espanyola a França.

Dona de carĂ cter progressista per a l’ùpoca, la periodista Elvira AltĂ©s recordava, en un recent treball publicat a la Revista de Girona que en un escrit al setmanari D’AcĂ­ i D’AllĂ  de Barcelona, publicat el mes de setembre de 1931, es mostrava clarament partidĂ ria del divorci. Tot i reconĂšixer que tot “depĂšn de l’Ășs que se’n faci”, el considerava necessari per evitar que el matrimoni sigui arraconat “com una instituciĂł fĂČssil”. La RepĂșblica va regular per primera vegada el divorci a Espanya l’any 1932.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz