De Verdaguer a Pibernat

0
869

Es presenta un poemari dedicat a la muntanya de la Mare de Déu del Mont


Mossèn Cinto Verdaguer ho va deixar escrit: «Dels molts santuaris de Catalunya i de fora d’ella que he visitat, mai cap no se m’havia aparegut tan bell com ara mateix el de la Mare de Déu del Mont». El poeta i sacerdot hi va fer diverses estades entre els anys 1884 i 1885 i allà va escriure bona part del poema Canigó. D’aquelles visites en restaren no sols un seguit de versos («Oh Mare de Déu del Mont / com tan alta en sou pujada / en un trono de penyals / dalt al cim d’una muntanya», per exemple), sinó que el santuari es va convertir en un referent per a la religiositat catòlica gironina i catalana i el paisatge que s’albira des de la muntanya ha esdevingut des d’aleshores lloc de pas obligat per a molts excursionistes.

Unir la cultura i la natura amb l’espiritualitat és, precisament, un dels principals objectius del Patronat de la Mare de Déu del Mont, l’organisme que gestiona el santuari i que aquest accidentat any 2020 va escollir el lema «Molts camins porten al Mont» per promocionar el calendari d’activitats que organitzen des del mes de maig fins al desembre, i que van des de les tradicionals romeries fins a festes populars i actes culturals. Tot i que la pandèmia de la Covid-19 i el confinament van obligar a suspendre la majoria de romeries del mes de maig, diumenge passat el santuari va poder acollir la tradicional Diada Verdagueriana.

En aquest cas, fou la poesia el motiu que va portar un reduït grup de persones –per les circumstàncies del moment–a participar presencialment en la jornada que va estar envoltada, com és lògic, de totes les mesures preventives necessàries. El protagonista va ser el poeta empordanès Ernest Pibernat, que el passat mes d’abril havia de presentar el llibre El Mont. Dessota un cel (Edicions Cal·lígraf) i que la pandèmia havia deixat en el calaix fins ara. La presentació va anar a càrrec del docent banyolí Rafael Ponsatí. Posteriorment es va celebrar la missa de Corpus, seguida de la tradicional processó i l’ofrena floral a l’escultura dedicada a mossèn Cinto Verdaguer. La diada d’enguany ha coincidit amb el 175è aniversari del naixement del poeta renaixentista.

Ernest Pibernat (Anglès, 1959), mestre d’educació primària per la UAB, va treballar, entre altres, a les escoles de Maià de Montcal, Navata i Vilafant, abans de passar a l’institut Narcís Monturiol de Figueres, on es va jubilar el curs passat. Com a poeta ha participat en diferents certàmens d’arreu de les comarques gironines. Ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Xavier Carbó (2018) i va ser finalista del Concurs de Poesia Eròtica d’Olot (2019). Fa dos anys també va publicar el poemari Silencis d’arena nua…, compartit amb un company de docència, Lluís S. Bosch. Molt aficionat al teatre, actualment coordina i dirigeix el grup El Submarí, de l’institut Monturiol, conegut a la comarca per les singulars representacions d’Els Pastorets que fan cada any amb la incorporació de diferents novetats.

EL LLIBRE. L’autor es confessa un enamorat del recinte, ja que el considera «un dels miradors privilegiats de les nostres comarques», però la seva intenció en l’escriure el llibre és evocar «l’essència que any rere any fa que romeus d’arreu s’adrecin a la muntanya per capir-ne, ni que sigui un tast, d’allò que el Mont ens ofereix. I ho volia fer amb rima i amb mètrica, donant forma a tot un estol de composicions; des del clàssic sonet fins a les sextines, del vers trucat als jocs d’alexandrins o lipogrames, resseguint a voltes indrets prou coneguts i propers i a voltes paratges que del cimal s’endevinen». Afegeix Pibernat que «el poemari té, a més, dues parts diferenciades, l’una lírica, d’evocació i exaltació de l’ànima; aquesta ànima del Mont que surt del més profund de la terra, que es copsa i ens atrapa rere cada passa, cada alzina, cada pedra. L’altra, èpica, glossant castells i ermitatges, torres i monestirs, que prenent veu reten honors al Mont. Fineixo el poemari amb un diàleg entre dos masos, enyorant els romeus de temps pretèrits, però orgullosos de bastir la jeia de la muntanya». Un dels poemes també està dedicat a mossèn Pep Claparols, popular capellà de la zona mort ara fa tres anys.

En la seva presentació, Rafael Ponsatí assenyalà que «l’autor, excursionista de mena, ens ofereix un excel·lent esplet de poesies de portes enfora, fruit d’una colla d’anys de trepitjar i viure aquesta serra i el seu entorn. Són, doncs, textos amarats d’objectes i llocs determinats, d’una geografia concreta. L’Ernest Pibernat, nascut a Anglès, però empordanès d’adopció, ha copsat la devoció popular a la Mare de Déu del Mont i l’ha plasmada en gran part del ric conjunt de poemes aplegats en aquest volum. El llibre enriqueix i complementa la rica tradició poètica centrada en la muntanya i en el santuari, on destaquen, entre d’altres, els noms de Verdaguer, Montserrat Vayreda i Dídac Faig».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li