D’Assemblea a Assemblea

0
669

Homenatge al cineasta, periodista i polĂ­tic empordanĂšs Pere Ignasi Fages, a CastellĂł d’EmpĂșries


 

Pere Ignasi Fages va ser un membre molt actiu i fundador de l’Assemblea de Catalunya, l’organisme que aplegava l’antifranquisme abans de la mort del dictador. El 1971 la policia va anar a casa seva, a Barcelona, a detenir-lo. Ell anava en pijama i va fer entrar els agents al domicili per poder-se canviar de roba. En realitat els va tancar en una habitaciĂł i va fugir. DesprĂ©s d’uns dies amagat, el tambĂ© cineasta Pere Portabella el va acompanyar en cotxe per fugir cap a França per la frontera basca. Pel camĂ­, perĂČ, no es van estar d’anar tastant les especialitats gastronĂČmiques de cada territori per on van passar.

Aquesta anĂšcdota, explicada dissabte passat a l’acte d’homenatge a Fages que es va celebrar a la sala d’actes del convent de Santa Clara de CastellĂł d’EmpĂșries, dibuixa a la perfecciĂł la vida i la manera de ser i de fer que tenia Fages. Aquest cineasta, periodista i polĂ­tic –i gran aficionat a la gastronomia– va nĂ©ixer a Barcelona el 1942 i va morir a Sant Miquel de FluviĂ , la seva darrera residĂšncia a la comarca, el 2012. La sala estava plena de vells amics i coneguts d’aquest personatge tan singular que era el fill petit del reconegut poeta i escriptor Carles Fages de Climent. L’acte el va organitzar l’Ateneu RepublicĂ  EmpordanĂšs.

L’historiador Enric Pujol, amic personal del finat, va recordar alguns aspectes de l’apassionant biografia de Pere Ignasi Fages. Amb Antoni Kirchner va muntar una productora i distribuĂŻdora de cinema que va produir la pel·lĂ­cula Cabezas cortadas, i amb Jaume Figueras va fundar el CĂ­rculo A (Art i Assaig) a Barcelona, una petita xarxa de cines d’art i assaig. TambĂ© va ser president de l’AssociaciĂł de Productors de Cinema. Durant el franquisme va militar al PSUC. DesprĂ©s de l’intent de detenciĂł es va exiliar a ParĂ­s, on va ser cap de gabinet i de comunicaciĂł del dirigent comunista espanyol Santiago Carrillo, amb qui va establir una estreta col·laboraciĂł i amistat durant aquells determinants anys previs a la mort del general Franco. A ParĂ­s tambĂ© va exercir de periodista, en concret com a corresponsal del diari vespertĂ­ Tele/ExprĂ©s, on signava sota el pseudĂČnim de Pere Portas.

Amb la democrĂ cia va retornar a Catalunya, i va reprendre la seva activitat com a productor cinematogrĂ fic. Entre altres, va produir la pel·lĂ­cula 1492: Conquest of Paradise, dirigida per Ridley Scott i interpretada per GĂ©rard Depardieu, Sigourney Weaver, Fernando Rey i Ángela Molina. Pujol va explicar que desprĂ©s d’uns anys al PSUC, on va recordar la seva actitud diligent durant la nit de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981 a l’Ajuntament de Figueres, en els Ășltims anys de la seva vida va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i va ser fundador de l’Assemblea Nacional Catalana a l’Alt EmpordĂ . «Va anar d’Assemblea a Assemblea», afirmĂ  l’historiador que mesos abans de la mort de Fages havia decidit de comĂș acord amb ell i amb Rafael Pascuet elaborar les seves memĂČries.

L’HOME DE CINEMA. Isona Passola va confessar que tant Fages com Pere Portabella eren «els meus germans grans, uns senyors que van apropar la cultura catalana al cinema i el van connectar amb l’avantguarda europea. En part, crec que em vaig dedicar al cinema per Fages. Era una persona que reunia una gran facilitat de paraula i que imposava, tant per la seva presĂšncia com per la contundĂšncia dels seus arguments. Feia un cinema crĂ­tic i tenia una gran independĂšncia de pensament tot i la seva militĂ ncia».

La productora i guionista barcelonina va recordar els viatges que havien fet tots dos fins al festival de cinema de Cannes, «on, quan arribava, coneixia i parlava apassionadament amb tothom. Va ser l’introductor del bon cinema europeu a Barcelona i a la resta de l’Estat, tot i que alguns dels seus negocis van fracassar. A ParĂ­s tambĂ© va destacar com a difusor de les imatges de les manifestacions i de la repressiĂł que patia l’Espanya de finals del franquisme. En les converses que mantenĂ­em sobre polĂ­tica, sempre l’havia vist com un soldat actiu del moviment independentista, apassionat, lĂșcid, fent aportacions integradores».

Pere Portabella, el cineasta i polĂ­tic figuerenc amb mĂ©s projecciĂł internacional del moment, va cloure l’acte amb una intervenciĂł on va introduir conceptes mĂ©s filosĂČfics de la seva relaciĂł amb Pere Ignasi Fages, tot i que l’unien tantes passions comunes (cinema, polĂ­tica, gastronomia…). «Tots dos venĂ­em d’uns orĂ­gens lligats amb l’aristocrĂ cia rural, perĂČ que mai havĂ­em estat lligats amb el poder. VenĂ­em tambĂ© d’una cultura assembleĂ ria, perquĂš considerĂ vem que la gent Ă©s el subjecte polĂ­tic mĂ©s important», assenyalĂ .

En relaciĂł amb el moment actual, Portabella va mostrar-se convençut que «tard o d’hora la gent tindrĂ  la paraula. Fages era una persona que es prenia la polĂ­tica molt seriosament, que formava part de la seva essĂšncia, perĂČ que considerava que sempre s’havia de ser crĂ­tic amb la direcciĂł. Personalment considero que la verticalitat dels partits Ă©s impresentable, sobretot quan no estĂ s en la clandestinitat. En polĂ­tica es pot parlar de tot. El meu ideal Ă©s apostar pel progrĂ©s moral sotal el principi de la igualtat».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz