Darnius no s’oblida de Gironella

0
1710

El municipi empordanès on va néixer un dels escriptors més llegits durant la segona meitat del segle XX commemorarà el centenari 


Títols com Los cipreses creen en Dios –amb sis milions d’exemplars venuts–, Un millón de muertos o Ha estallado la paz van ser autèntics èxits editorials a l’Espanya de finals dels anys 50 i començaments dels 60. El seu ressò va arribar més enllà de la península, ja que es van fer traduccions a diverses llengües. El seu autor, Josep Maria Gironella, va esdevenir allò que avui en diríem un escriptor mediàtic. Tolerat pel franquisme, no va connectar amb les noves generacions d’escriptors i malgrat publicar fins a l’inici del segle XXI –a banda dels llibres, també feia nombroses col·laboracions en premsa– va caure en un cert ostracisme. El seu darrer llibre, Por amor a la verdad, va ser publicat el 2003 poc després de la seva mort.

Tot i que va morir a Arenys de Mar (el Maresme), Gironella era empordanès. Va néixer a Darnius el 31 de desembre de 1917. Tot i que al llarg de la seva vida no hi va mantenir una relació molt estreta, sempre recordava els seus orígens empordanesos. L’any 1983 va ser nomenat fill predilecte del poble i se li va dedicar una placa a la façana de la casa on va néixer, al número 42 del carrer Major.

De família humil, va estudiar al seminari de Girona entre els 10 i els 12 anys. Va treballar com a dependent de drogueria, obrer en una fabrica de licors i empleat de banca, entre altres feines. Al principi de la Guerra Civil va fugir del territori republicà a França i va entrar a la zona franquista per unir-se al terç de requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Era un home de fortes conviccions religioses. El 1946 va contraure matrimoni amb Magdalena Castanyer –un gran puntal en la seva vida com a autor– i va publicar el seu primer llibre de poesia, Ha llegado el invierno y tú no estás aquí. La seva catapulta com a escriptor li arribava aquell mateix any amb Un hombre, una novel·la amb la qual va guanyar el Premi Nadal.

De fet, s’explica l’anècdota que la parella va anar de viatge fins a Cadaqués i que l’únic regal que li havia pogut fer l’escriptor era la novel·la Nada, de Carme Laforet, Premi Nadal del 1944. Allà mateix, però, li va dir que algun dia li regalaria aquell premi amb una obra seva. La dona el va esperonar immediatament a fer-ho i aquella mateixa nit van tornar a Girona –on ell regentava una llibreria i ella treballava a la Telefònica– per començar a escriure-la. Ho va fer i va guanyar. Començava una carrera fulgurant.

Quan era al front de guerra va tenir clar que algú hauria d’escriure sobre la realitat del conflicte. Després de guanyar el Nadal decideix tancar la llibreria i amb la seva dona marxen a París. Mentre ella fa de mainadera als hotels de luxe, guardant els fills dels milionaris que volien anar de gresca, ell es va posar a escriure Los cipreses creen en Dios. Va arribar al miler de folis i de seguida una editorial li va comprar els drets de venda de l’obra llevat de l’Estat espanyol, on el llibre no havia passat la censura. Finalment, quan es va saber que el volum es comercialitzava per tot el món amb l’etiqueta “Censurat a Espanya”, se li va donar llum verda.

Aquest any, coincidint amb el centenari del seu naixement –l’efemèride, però, serà el 31 de desembre– l’Ajuntament de Darnius està preparant diversos actes commemoratius, que s’espera concretar properament. Nogensmenys al poble se’l recorda i des de fa més d’una dècada hi té una mena de penyora.

EL DESPATX A DARNIUS. Gironella va morir el 3 de gener del 2003 a causa d’una embòlia cerebral. Al cap de poques setmanes, l’Ajuntament de Darnius va rebre de la família de l’escriptor un important volum de material procedent del seu despatx, amb la intenció de fer-ne una reconstrucció en unes dependències municipals per tal que la gent ho pogués visitar de forma permanent. Es tractava de l’escriptori on elaborava les seves obres, les prestatgeries, alguns esborranys, fotografies antigues i fins i tot una catifa. Pràcticament es tractava de tot el mobiliari que formava part del seu estudi que la vídua i les germanes de Gironella cedien a l’Ajuntament. Arran de la mort de l’escriptor ja es va mantenir diversos contactes entre la família i el municipi i l’entesa fou ràpida.

Juntament amb el mobiliari, hi havia tota una sèrie d’objectes personals que simbolitzen el caràcter de l’escriptor com la seva pipa, uns esclops del RCE Espanyol, que recorden la seva afició pels colors blanc i blaus, o uns curiosos quadres amb un encefalograma i un electrocardiograma de l’època en què va patir greus depressions i que ell mateix es va fer emmarcar i que mostren la seva part més excèntrica. També hi ha un centenar i mig de llibres, entre els quals figuren moltes de les seves obres, que eren de consulta freqüent. Encara hi havia més material cedit, per la qual cosa des de l’Ajuntament es va veure completament factible poder reconstruir l’estudi de Gironella en una sala municipal.

La reconstrucció del despatx es va realitzar en una sala d’uns 30 metres quadrats, situada a l’edifici de la Casa de la Vila, que fins ara no tenia cap ús específic. L’espai va rebre el nom de “Sala Gironella” i des de fa més de deu anys pot ser visitat dins l’horari d’obertura de la Casa de la Vila.

La família de l’escriptor va assessorar l’Ajuntament en la reconstrucció de l’espai de cara a fer-lo el més aproximat possible a la realitat. En aquest despatx recreat al detall hi destaca, damunt la taula de l’escriptor, l’esborrany inacabat del llibre en què treballava quan la mort va sorprendre’l. Estava relacionat amb els oficis. Malgrat l’edat i l’oblit en el qual havia caigut dins de l’èlit intel·lectualment del país, treballava incansablement.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li