Casa Rozes, la perla de Coderch

0
1026

El prestigiĂłs arquitecte catalĂ , mort a Espolla, va dissenyar aquest habitatge situat sobre un penya-segat


 

Si un cop a Roses s’agafa la carretera de Canyelles i s’arriba fins al final, passat l’accés a la platja de l’Almadrava, el vial acaba en una placeta circular. La finca que hi té l’entrada principal és la Casa Rozes. Per contemplar les seves característiques cal agafar el camí de ronda i es pot observar l’immoble que actualment presenta un estat de degradació important, tot i que està catalogat com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). El seu propietari ja va manifestar l’any passat que no es podia fer càrrec del manteniment de l’habitatge i que havia posat la casa en venda juntament amb tot el terreny que l’envolta. Una perla al mig de la badia de Roses.

La Casa Rozes va ser construĂŻda entre els anys 1961 i 1962 sobre un penya-segat. És una obra del reconegut arquitecte Josep Antoni Coderch (Barcelona, 1913 – Espolla, 1984) i des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) s’estan fent gestions des de fa mĂ©s d’un any per aconseguir salvar l’edifici per la transcendència del seu disseny. Admirar la casa Ă©s descobrir un patrimoni arquitectònic en perill, però tambĂ© permet contemplar una vista poc coneguda de la badia de Roses.

La Casa Rozes torna a estar d’actualitat a Roses, des de principis d’abril, per l’exposició de fotografies que es pot veure en un local de la riera Ginjolers. Organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i comissariada per Dana Palmada, s’assenyala que «l’exposició té com a voluntat emfatitzar el valor del patrimoni arquitectònic català. La casa mostra una arquitectura moderna i alhora arrelada a la tradició constructiva mediterrània que respon, des d’un gran respecte pel territori, a un solar excepcional situat a la punta de l’Almadrava, a un clima concret i a un paisatge amb el qual dialoga. La mostra convida a descobrir, a través de la mirada personal del fotògraf Francesc Català Roca, una de les cases més emblemàtiques de l’arquitectura moderna catalana dels anys seixanta a la Costa Brava, que ha esdevingut icona internacional».

BERNILS


IMPORTĂ€NCIA ARQU
ITECTÒNICA. En un estudi del Col·legi d’Arquitectes, on es detallen les característiques i la importància de l’immoble, s’explica que «des de l’exterior es mostra com un conjunt de volums cúbics de color blanc que s’escalonen per adaptar-se al terreny. En la part alta de la casa hi ha la zona de dia, organitzada al voltant d’un pati central, i baixant el terreny hi trobem les habitacions. Aquest pati central està concebut com un retall de natura dins la casa. La Casa Rozés representa el punt culminant de tota una sèrie de cases en les quals Coderch fa servir el llenguatge de l’arquitectura moderna i utilitza la repetició d’uns mateixos elements: les parets exteriors revestides de calç, les persianes de llibret des del sostre fins al terra o els paviments de rajola».

Afegeixen que «és un edifici unifamiliar aïllat d’una sola planta que aprofita la irregularitat del terreny per organitzar-se en diversos nivells esglaonats en un constant i rítmic desplaçament lateral. Exteriorment, les obertures són tant quadrades com rectangulars, algunes tancades amb persianes de llibret i d’altres protegides per un voladís destacat. Interiorment, la casa presenta dues zones diferenciades. A la part alta, destaca la sala d’estar, el menjador i la cuina. En canvi, a la part baixa, els espais s’articulen mitjançant un passadís situat al costat nord, que alhora es comunica amb l’exterior. Tots els nivells en forma de cub estan comunicats per un llarg passadís».

L’autor de la Casa Rozes, Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, fou un arquitecte i teòric de l’arquitectura. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Començà a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i més tard amb Secundino Zuazo. Al cap de dos anys de finalitzar els estudis establí a Barcelona el seu despatx d’arquitectura juntament amb Manuel Valls, que també va col·laborar en el disseny de la Casa Rozes, que s’engloba dins del moviment del racionalisme arquitectònic.

En anys posteriors dissenyà nombrosos edificis, alguns dels quals foren representatius del conjunt de la seva obra, com ara la Casa Ugalde i l’edifici d’habitatges del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona. Rebé diversos premis d’arquitectura i disseny i Josep Lluís Sert el va proposar com a representant d’Espanya al CIAM, el Congrés Internacional d’Arquitectes Moderns. El seu Pavelló d’Espanya per a la IX Triennal de Milà obtingué un gran èxit de crítica. El 1965 Coderch inicià la seva activitat com a professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Amb vincles familiars amb Espolla, va restaurar-hi una masia i durant els darrers anys de la seva vida era un dels llocs habituals d’estada, fins al punt que va voler ser enterrat al seu cementiri. Al poble encara se’l recorda amb veneració, tot i que va morir fa més de 30 anys.

Per al Col·legi d’Arquitectes, «el que més caracteritzà Coderch i la seva obra fou la seva actitud independent i alhora responsable. Era molt conscient dels mínims detalls dels ambients de la vida quotidiana, de l’ús correcte dels materials i de l’autèntica dedicació a l’ofici». Per tot plegat s’ha posat el crit al cel davant la possible ruïna d’aquest immoble tan emblemàtic de la badia de Roses.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz