Casa Rozes, la perla de Coderch

0
2199

El prestigiĂłs arquitecte catalĂ , mort a Espolla, va dissenyar aquest habitatge situat sobre un penya-segat


 

Si un cop a Roses s’agafa la carretera de Canyelles i s’arriba fins al final, passat l’accĂ©s a la platja de l’Almadrava, el vial acaba en una placeta circular. La finca que hi tĂ© l’entrada principal Ă©s la Casa Rozes. Per contemplar les seves caracterĂ­stiques cal agafar el camĂ­ de ronda i es pot observar l’immoble que actualment presenta un estat de degradaciĂł important, tot i que estĂ  catalogat com a BCIN (BĂ© Cultural d’InterĂšs Nacional). El seu propietari ja va manifestar l’any passat que no es podia fer cĂ rrec del manteniment de l’habitatge i que havia posat la casa en venda juntament amb tot el terreny que l’envolta. Una perla al mig de la badia de Roses.

La Casa Rozes va ser construĂŻda entre els anys 1961 i 1962 sobre un penya-segat. És una obra del reconegut arquitecte Josep Antoni Coderch (Barcelona, 1913 – Espolla, 1984) i des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) s’estan fent gestions des de fa mĂ©s d’un any per aconseguir salvar l’edifici per la transcendĂšncia del seu disseny. Admirar la casa Ă©s descobrir un patrimoni arquitectĂČnic en perill, perĂČ tambĂ© permet contemplar una vista poc coneguda de la badia de Roses.

La Casa Rozes torna a estar d’actualitat a Roses, des de principis d’abril, per l’exposiciĂł de fotografies que es pot veure en un local de la riera Ginjolers. Organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i comissariada per Dana Palmada, s’assenyala que «l’exposiciĂł tĂ© com a voluntat emfatitzar el valor del patrimoni arquitectĂČnic catalĂ . La casa mostra una arquitectura moderna i alhora arrelada a la tradiciĂł constructiva mediterrĂ nia que respon, des d’un gran respecte pel territori, a un solar excepcional situat a la punta de l’Almadrava, a un clima concret i a un paisatge amb el qual dialoga. La mostra convida a descobrir, a travĂ©s de la mirada personal del fotĂČgraf Francesc CatalĂ  Roca, una de les cases mĂ©s emblemĂ tiques de l’arquitectura moderna catalana dels anys seixanta a la Costa Brava, que ha esdevingut icona internacional».

BERNILS


IMPORTÀNCIA ARQU
ITECTÒNICA. En un estudi del Col·legi d’Arquitectes, on es detallen les caracterĂ­stiques i la importĂ ncia de l’immoble, s’explica que «des de l’exterior es mostra com un conjunt de volums cĂșbics de color blanc que s’escalonen per adaptar-se al terreny. En la part alta de la casa hi ha la zona de dia, organitzada al voltant d’un pati central, i baixant el terreny hi trobem les habitacions. Aquest pati central estĂ  concebut com un retall de natura dins la casa. La Casa RozĂ©s representa el punt culminant de tota una sĂšrie de cases en les quals Coderch fa servir el llenguatge de l’arquitectura moderna i utilitza la repeticiĂł d’uns mateixos elements: les parets exteriors revestides de calç, les persianes de llibret des del sostre fins al terra o els paviments de rajola».

Afegeixen que «és un edifici unifamiliar aĂŻllat d’una sola planta que aprofita la irregularitat del terreny per organitzar-se en diversos nivells esglaonats en un constant i rĂ­tmic desplaçament lateral. Exteriorment, les obertures sĂłn tant quadrades com rectangulars, algunes tancades amb persianes de llibret i d’altres protegides per un voladĂ­s destacat. Interiorment, la casa presenta dues zones diferenciades. A la part alta, destaca la sala d’estar, el menjador i la cuina. En canvi, a la part baixa, els espais s’articulen mitjançant un passadĂ­s situat al costat nord, que alhora es comunica amb l’exterior. Tots els nivells en forma de cub estan comunicats per un llarg passadĂ­s».

L’autor de la Casa Rozes, Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, fou un arquitecte i teĂČric de l’arquitectura. EstudiĂ  a l’Escola TĂšcnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Començà a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i mĂ©s tard amb Secundino Zuazo. Al cap de dos anys de finalitzar els estudis establĂ­ a Barcelona el seu despatx d’arquitectura juntament amb Manuel Valls, que tambĂ© va col·laborar en el disseny de la Casa Rozes, que s’engloba dins del moviment del racionalisme arquitectĂČnic.

En anys posteriors dissenyĂ  nombrosos edificis, alguns dels quals foren representatius del conjunt de la seva obra, com ara la Casa Ugalde i l’edifici d’habitatges del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona. RebĂ© diversos premis d’arquitectura i disseny i Josep LluĂ­s Sert el va proposar com a representant d’Espanya al CIAM, el CongrĂ©s Internacional d’Arquitectes Moderns. El seu PavellĂł d’Espanya per a la IX Triennal de MilĂ  obtinguĂ© un gran Ăšxit de crĂ­tica. El 1965 Coderch iniciĂ  la seva activitat com a professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Amb vincles familiars amb Espolla, va restaurar-hi una masia i durant els darrers anys de la seva vida era un dels llocs habituals d’estada, fins al punt que va voler ser enterrat al seu cementiri. Al poble encara se’l recorda amb veneraciĂł, tot i que va morir fa mĂ©s de 30 anys.

Per al Col·legi d’Arquitectes, «el que mĂ©s caracteritzĂ  Coderch i la seva obra fou la seva actitud independent i alhora responsable. Era molt conscient dels mĂ­nims detalls dels ambients de la vida quotidiana, de l’Ășs correcte dels materials i de l’autĂšntica dedicaciĂł a l’ofici». Per tot plegat s’ha posat el crit al cel davant la possible ruĂŻna d’aquest immoble tan emblemĂ tic de la badia de Roses.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li