Cal·ligrafia d’una aventura editorial

0
665

Quant esforç costa escriure, quan el sentiment d’amistat t’ennuvola l’enteniment. Les paraules pugen pel coll de Tourmalet, per obligar qui escriu a pensar una vegada i una altra el que vol deixar per escrit. Escriure comporta l’acte de pensar. No es pot escriure a la babalĂ , vomitant el primer que es passa pel cap. En aquest estat em trobo quan començo a embastar aquesta tribuna. Les paraules que doni per bones, que pensi que expressen, amb la mĂ xima exactitud, la cosa que he volgut dir, aquestes paraules, sĂłn les que enviarĂ© a redacciĂł perquĂš siguin impreses en el proper nĂșmero del setmanari Hora Nova.

Sempre que escrivim incloem el nostre sentir sobre allĂČ que volem opinar, en aquesta ocasiĂł, sobre un somni realitzat, el de construir una editorial que, any rere any, i en van set, va publicant obra literĂ ria, de vegades, d’autors novells, unes altres d’escriptors clĂ ssics als quals sempre s’ha de tornar.

Necessito rigor i coneixement del treball editorial. Crec tenir-ne. I, no obstant aixĂČ, les paraules no flueixen. Intento encaixar-les una desprĂ©s d’una altra perquĂš tinguin sentit. Per quĂš em costa tant escriure aquesta tribuna? Em pregunto i em responc: escric sobre el treball d’unes persones amb les quals m’uneix el sentiment d’amistat. Aquesta Ă©s la raĂł, penso. Mesuro les meves paraules. Vull que siguin justes, que no semblin un elogi desmesurat. Vaig construint paraula a paraula aquesta tribuna que porto temps pensant. Sempre l’he deixat per a una altra ocasiĂł. Per fi em decideixo. I, el primer que haig de dir Ă©s que intento exposar el treball d’un grup de persones que exerceixen altres professions, a mĂ©s de la d’editar llibres per a nens, novel·les, assajos, biografies, llibres de mĂșsica, de poesia o llibres per encĂ rrec. Aquesta editorial va nĂ©ixer a Figueres i ho va fer amb el nom d’Edicions Cal·lĂ­graf.

Anem per passos.

A una editorial s’hi apropen els autors amb la pretensiĂł que les seves obres siguin publicades. PerĂČ no totes les obres poden ser enviades a impremta perquĂš vegin la llum. Quan un llibre arriba a les llibreries hi ha hagut multitud de qĂŒestions prĂšvies i de vicissituds per les quals el llibre ha passat. AixĂ­, quan un inicia el camĂ­ d’editor sap que ha d’aprendre un ofici dur i gratificant alhora.

Quan es crea una editorial petita i independent, aquest treball adquireix un valor afegit: una editorial petita i independent ha d’obrir-se pas en una ĂČrbita editorial dominada per grans grups de comunicaciĂł, que agrupen diferents segells, agĂšncies de mĂ rqueting, televisions, diaris, rĂ dios, xarxes socials, etc., que divulguen i publiciten el que les empreses del grup, dedicades a l’ediciĂł de llibres, produeixen. AixĂ­, crear una petita editorial, que no tĂ© el respatller de cap grup de comunicaciĂł, ni tĂ© els mitjans per competir contra els Goliat editorials Ă©s, si mĂ©s no, una heroĂŻcitat o la bogeria d’aquell lector voraç, que va ser Alonso Quijano, en la seva lluita contra els gegantescs molins de vent.

Fa sis anys vaig començar a tenir relaciĂł amb Edicions Cal·lĂ­graf: havia d’escriure un assaig sobre els diĂ legs que vaig mantenir amb un grup de cientĂ­fics, als quals vaig tenir l’honor d’entrevistar durant uns anys, quan des del Museu de la TĂšcnica de l’EmpordĂ  organitzĂ vem cicles de divulgaciĂł cientĂ­fica. BĂ©, aquell llibre va ser un dels primers que va publicar Cal·lĂ­graf i mĂ©s important encara, aquell treball em va permetre crear els vincles d’amistat amb Jaume Torrent, MercĂš Riba, Ramon Moreno i MercĂš Torrent.
L’actualitat dels llibres sol ser efĂ­mera i la meva relaciĂł amb l’editorial hauria pogut ser-ho si no haguĂ©s construĂŻt els sentiments d’amistat.

En el temps de l’escriptura d’aquell assaig, vaig començar a desenvolupar una idea amb Lluis Puigbert i Enric Sala, vam crear una revista digital, en la capçalera de la qual figurava el nom d’Encesa, nom hereu d’una altra publicaciĂł que va editar al Port de la Selva Josep MarĂ©s. Aquella primera revista que havia nascut en la vila de pescadors per transcriure la passiĂł d’explicar la vida del «Port» i de la seva cultura. La nostra revista digital feia un pas mĂ©s, ambicionĂ vem que aquella Encesa Digital naveguĂ©s pel ciberespai fins a arribar a qualsevol lloc del mĂłn on hi haguĂ©s un lector disposat a llegir en la pantalla del seu ordinador o dispositiu electrĂČnic. Mai els agrairĂ© prou a en Lluis i a l’Enric la seva ajuda en aquella aventura, a ells, i a totes les persones que amb els seus textos van anar construint aquell mĂłn digital en el qual les paraules creaven la necessitat d’entendre’ns i comunicar-nos.

Aquella Encesa Digital tenia pocs nĂșmeros editats. Era un temps difĂ­cil, tambĂ© per mi, que necessitava refer el meu camĂ­ professional i, sobretot, crear, generar la meva prĂČpia confiança i allunyar la por que sentim quan la vida ens sacsa i ens obliga a prendre una nova sendera.

Un dia, en Jaume Torrent em va parlar de la idea que Cal·lĂ­graf editĂ©s una revista. Vam parlar molt abans d’iniciar nostra singladura, navegaciĂł que es va plasmar en la portadadel primer nĂșmero d’Encesa LiterĂ ria (primer semestre del 2015), on un veler solca una mar de lletres. Havia nascut l’ediciĂł en paper d’Encesa, aquesta vegada, amb l’adjectiu de LiterĂ ria, acompanyant a un nom, el sentit metafĂČric del qual seria la de la llum que il·lumina la tenebra d’un mar d’ignorĂ ncia.

Abans de nĂ©ixer aquell primer nĂșmero, vam parlar de Revista d’Occident, de Litoral, com a exemples i guies i, especialment, d’una revista amb prou feines recordada, Hora d’Espanya, que ens va regalar la idea de publicar els autors en la seva llengua materna; des de llavors, nĂșmeros de la revista, escrits indistintament en catalĂ  i en castellĂ , han estat publicats seguint el criteri de la maternitat de les paraules i han viatjat a l’altre costat de l’AtlĂ ntic, on veus poĂštiques i literĂ ries han rebut la llum amb la qual busquem pescar lectors.

Amb en Jaume Ă©s fĂ cil entendre’s i arribar a acords. Encesa LiterĂ ria va nĂ©ixer amb quatre quaderns en la seva composiciĂł: el central, dedicat sempre a un autor; el de l’art, tambĂ© monogrĂ fic; el de mĂșsica i el literari, que des del primer nĂșmero i fins ara sempre s’ha buscat publicar autors locals i d’altres latituds, joves promeses o autors consagrats. Fa uns dies, a primers d’aquest mes de juliol, es va publicar el nĂșmero 7 d’Encesa LiterĂ ria i ja estem treballant en el proper nĂșmero. Encesa LiterĂ ria Ă©s avui una publicaciĂł mĂ©s d’Edicions Cal·lĂ­graf. Des del primer semestre del 2015 la revista es publica dues vegades per any i lentament, com ho fan els velers, aprofita la força d’un vent suau i constant, per deixar el seu deixant en la mar de les paraules. Per concloure aquest parĂ graf, els informo que el consell de redacciĂł de la revista el componen MercĂš Riba, MercĂš Torrent, Ramon Moreno, Jaume Torrent i un servidor. Els consells se celebren a Llampaies, en una sala repleta de llibres per inspirar la confecciĂł dels diferents sumaris.

Dissabte passat es va celebrar la cita anual de l’aniversari de Cal·lĂ­graf… Quan va acabar tot, em vaig apropar a en Jaume Torrent i li vaig dir que m’havia semblat una celebraciĂł familiar, entre amics. No va haver-hi cap pretensiĂł entre els assistents. De camĂ­ a Roses, vaig pensar en aquesta senzillesa i a quĂš era deguda, inclĂșs quan en altres esdeveniments similars Ă©s fĂ cil trobar-se amb interlocutors que s’escolten a si mateixos, quan parlen o estan encantats d’haver-se conegut. Pensava en aixĂČ, i vaig arribar a la conclusiĂł que aquest Ă©s el senyal d’identitat de l’editorial.

Els anys passen i un entĂ©n com n’és, de difĂ­cil, construir-se com a persona. El difĂ­cil que Ă©s conrear l’art de viure. Les aventures empresarials tenen part de la vida d’els qui participen en el dia a dia d’aquesta aventura. SĂłn, en certa manera, el reflex d’els qui les componen. Hi ha aventures mĂ©s vitals que unes altres. Hi ha aventures en les quals el nostre esperit marca el camĂ­ i l’ànima es reflecteix en tot allĂČ que fem. Hi ha oficis que els aprenem fent-los i als quals ens apropem amb cura i respecte. Penso que aquesta aventura editorial de Cal·lĂ­graf Ă©s una singladura de l’ànima dels qui la viuen diĂ riament.

Llegeixo: «No entiendo la palabra sin el propĂłsito de la verdad. / Ahogarla bajo la mĂĄscara es firme decisiĂłn de esta poderosa sociedad sin rostro». SĂłn paraules extretes del llibre Una verdad extraña, que reuneix la poesia de Manuel Ruiz Amezcua. Vaig conĂšixer l’obra d’aquest poeta en la meva adolescĂšncia, quan algĂș em va regalar el seu primer llibre, publicat en la col·lecciĂł Rocamador, PalĂšncia. Aquell Humana raĂ­z, aixĂ­, es titulava el llibre, em va impressionar i em va influir com a lector. No conec mĂ©s llibres d’aquella col·lecciĂł, ni tan sols sĂ© si encara existeix. El que sĂ­ que sĂ© Ă©s que li dec el descobriment d’aquesta veu poĂštica. Crec entendre que aquesta Ă©s la labor que fan els editors independents, descobrir veus noves o reeditar obres d’autors que la poderosa societat sense rostre condemna a un oblit prematur. Penso que aquesta labor l’estĂ  fent Cal·lĂ­graf, al costat d’altres petites editorials que dignifiquen el treball d’editor artesanalment en un paĂ­s que menysvalora la cultura.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li