‘Ballem sobre un volcà!’

0
1313

S’estrena un documental sobre la relació del republicanisme federal empordanès i la sardana


Res a veure amb l’afectació sísmica que pateix l’illa canària de La Palma. Nous dansons sur un volcan! (Ballem sobre un volcà!) és el títol d’una pel·lícula documental que es va estrenar divendres passat al cinema Jaurès d’Argelers (Catalunya Nord), dirigida per Jordi Vidal, en el marc del festival Rencontres Cinémaginaire. Es tracta una immersió en el món de la sardana, des de la seva creació a mitjans segle XIX fins al moment actual, a partir de la tesi de la musicòloga Anna Costal Fornell, que relacionava el republicanisme federal empordanès amb el símbol revolucionari que va adquirir aquest ball durant aquell temps.

El film és una mena de diàleg —amb la intervenció de diversos especialistes— entre la documentació audiovisual existent sobre el tema i la recerca musicològica que va fer Costal i que s’ha anat complementant en els darrers anys. Dos figuerencs que han passat a la història en són els referents: Abdó Terrades i Pep Ventura (amb una magistral escena final on apareix el gegant creat durant el bicentenari, al Teatre El Jardí de Figueres). I també la mateixa musicòloga, que va desgranar la seva tesi a la ciutat l’any 2009, arran de ser nomenats Capital de la Cultura Catalana, i que a banda de participar en el guió, esdevé la protagonista principal de la pel·lícula.

Nous dansons sur un volcan! es podrà visionar el proper 13 de novembre al festival de Girona i posteriorment a Mallorca. De cares a la primavera del 2022 està previst que es pugui projectar comercialment. Representants de Foment de la Sardana Pep Ventura, amb la seva presidenta Montserrat Mauné al capdavant, van ser presents a l’estrena i varen convenir la necessitat de projectar-la a Figueres, atès el protagonisme que té la ciutat al llarg de tot el documental.

El director, Jordi Vidal, que és net de Valeri Mas, un anarcosindicalista que va ser conseller de la Generalitat republicana durant unes setmanes de l’any 1937 i que es va exiliar a França en acabar la Guerra Civil, explica que «aquest film ha estat per mi, i suposo que per a la majoria de gent que el vegi, un descobriment de la sardana com un element revolucionari, almenys durant els seus inicis. I per això intento reflectir els conceptes d’amistat i solidaritat amb el fet que els balladors prenguin consciència, a partir de la segona meitat del segle XIX, que tothom és igual quan és a la rotllana».

Anna Costal va recordar «que posem en evidència com la sardana, inicialment un element revolucionari per acabar amb l’Antic Règim, i que coincideix amb el Sexenni Democràtic espanyol (1868-1874), evoluciona cap a un símbol d’identitat catalanista, a partir del qual s’inventa tot un mite que fins i tot arriba a parlar d’arrels gregues. D’alguna manera es va manipular aquell símbol». En definitiva, la seva tesi portada a la pantalla.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li