‘Ballem sobre un volcà!’

0
1206

S’estrena un documental sobre la relació del republicanisme federal empordanùs i la sardana


Res a veure amb l’afectaciĂł sĂ­smica que pateix l’illa canĂ ria de La Palma. Nous dansons sur un volcan! (Ballem sobre un volcĂ !) Ă©s el tĂ­tol d’una pel·lĂ­cula documental que es va estrenar divendres passat al cinema JaurĂšs d’Argelers (Catalunya Nord), dirigida per Jordi Vidal, en el marc del festival Rencontres CinĂ©maginaire. Es tracta una immersiĂł en el mĂłn de la sardana, des de la seva creaciĂł a mitjans segle XIX fins al moment actual, a partir de la tesi de la musicĂČloga Anna Costal Fornell, que relacionava el republicanisme federal empordanĂšs amb el sĂ­mbol revolucionari que va adquirir aquest ball durant aquell temps.

El film Ă©s una mena de diĂ leg —amb la intervenciĂł de diversos especialistes— entre la documentaciĂł audiovisual existent sobre el tema i la recerca musicolĂČgica que va fer Costal i que s’ha anat complementant en els darrers anys. Dos figuerencs que han passat a la histĂČria en sĂłn els referents: AbdĂł Terrades i Pep Ventura (amb una magistral escena final on apareix el gegant creat durant el bicentenari, al Teatre El JardĂ­ de Figueres). I tambĂ© la mateixa musicĂČloga, que va desgranar la seva tesi a la ciutat l’any 2009, arran de ser nomenats Capital de la Cultura Catalana, i que a banda de participar en el guiĂł, esdevĂ© la protagonista principal de la pel·lĂ­cula.

Nous dansons sur un volcan! es podrĂ  visionar el proper 13 de novembre al festival de Girona i posteriorment a Mallorca. De cares a la primavera del 2022 estĂ  previst que es pugui projectar comercialment. Representants de Foment de la Sardana Pep Ventura, amb la seva presidenta Montserrat MaunĂ© al capdavant, van ser presents a l’estrena i varen convenir la necessitat de projectar-la a Figueres, atĂšs el protagonisme que tĂ© la ciutat al llarg de tot el documental.

El director, Jordi Vidal, que Ă©s net de Valeri Mas, un anarcosindicalista que va ser conseller de la Generalitat republicana durant unes setmanes de l’any 1937 i que es va exiliar a França en acabar la Guerra Civil, explica que «aquest film ha estat per mi, i suposo que per a la majoria de gent que el vegi, un descobriment de la sardana com un element revolucionari, almenys durant els seus inicis. I per aixĂČ intento reflectir els conceptes d’amistat i solidaritat amb el fet que els balladors prenguin consciĂšncia, a partir de la segona meitat del segle XIX, que tothom Ă©s igual quan Ă©s a la rotllana».

Anna Costal va recordar «que posem en evidĂšncia com la sardana, inicialment un element revolucionari per acabar amb l’Antic RĂšgim, i que coincideix amb el Sexenni DemocrĂ tic espanyol (1868-1874), evoluciona cap a un sĂ­mbol d’identitat catalanista, a partir del qual s’inventa tot un mite que fins i tot arriba a parlar d’arrels gregues. D’alguna manera es va manipular aquell sĂ­mbol». En definitiva, la seva tesi portada a la pantalla.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li