Xavier Camps: ‘Encara que siguem de poble hem de jugar la ‘Champions’, no podem estar a tercera’

0
1219

L’alcalde de Palau de Santa EulĂ lia, un dels pobles mĂ©s petits de la comarca, desgrana com Ă©s la gestiĂł d’un micropoble i quines sĂłn les seves necessitats de cara a les grans institucions i als reptes de futur. Segons Camps, els pobles mĂ©s petits tenen molt a dir per a les futures generacions i de fet, una ja Ă©s realitat: l’escola. Finalment s’ha aconseguit retornar l’ensenyament al poble, entre altres


Estem al poble mĂ©s petit de l’Alt EmpordĂ ?
En nombre d’habitants sĂ­, sempre tenim la competència amb La Vajol, tot i que amb la Covid-19 hem crescut, abans de la pandèmia hi havia 94 habitants empadronats, i ara 111. Això ens suposa passar de 100 habitants, que vol dir una reestructuraciĂł municipal i en unes futures eleccions haurĂ­em de saltar de 3 a 5 regidors.

Sembla que ens oblidem que aquest municipi Ă©s a la comarca…
És una sort tenir aquesta singularitat de poble, tots recordem aquells pobles de quan Ă©rem petits que no calia mirar dreta o esquerra per saber si venia un cotxe. Sempre dic que Ă©s mĂ©s probable que et toqui la loteria que no pas que t’atropelli un cotxe a Palau de Santa EulĂ lia [entre riures] i això ho hem de mantenir aixĂ­. Tenir aquesta morfologia de poble, de places desordenades, ens mantĂ© l’essència del poble, alhora estem a prop de tot arreu i lluny de tot el mĂłn.

Una de les notĂ­cies de l’any Ă©s que tornarĂ  l’escola. Un poble sense escola Ă©s un poble sense futur…
És una molt bona notĂ­cia, tenim la sort que la conselleria d’EducaciĂł creu que el projecte de paĂ­s passa per retornar serveis als pobles i un dels serveis ha de ser l’ensenyament. L’origen Ă©s que aquest estiu vam organitzar un casal i aixĂ­ descongestionar altres casals dels pobles veĂŻns, i vam tenir ple: 30 infants al juliol i 24 a l’agost, va ser un èxit per nosaltres. Però mĂ©s enllĂ  de l’èxit numèric, va ser un èxit conceptual, per tot el que va lligat a la cohesiĂł, l’acompanyament, la uniĂł de famĂ­lies… Això va donar Ă nima i vida al poble. I com que EducaciĂł va impulsar la prova pilot, deu municipis de la provĂ­ncia ens vam apuntar i som els primers que ens han dit que sĂ­. Des de l’Ajuntament hem cedit aquest mateix edifici per a l’escola, ja que estem parlant d’una escola de 20-25 nens i el que tenim clar Ă©s que Ă©s una escola per la gent del poble, no volem fer una gran escola d’un projecte educatiu rural, que tambĂ©, eh? Però cal deixar clar que Ă©s per donar servei al poble.

Parlava del projecte educatiu de la nova escola, ja estĂ  clar?
No, apostem per una escola rural i innovadora, però no depèn de nosaltres, sinĂł d’EducaciĂł. El Departament escollirĂ  el director o la directora durant els mesos de desembre i gener, i llavors el director o directora decidirĂ  quin mestre l’acompanya, perquè han de ser dues o tres persones, ja que al principi es parlava que hi anirien 13 infants, però ara ja es parla d’una vintena, perquè acaba d’arribar una altra famĂ­lia, per això podrĂ­em estar parlant d’entre 18-20 infants, que per a un poble d’aquestes dimensions no estĂ  malament. De fet, som el poble amb el percentatge mĂ©s alt en joventut de tot l’Alt EmpordĂ , estem al 19%. I per això l’escola Ă©s bĂ sic tenir-la, el que no tindria sentit, però, Ă©s fer l’escola sense un pla de joventut o d’habitatge pel futur del poble.

I com han de ser?
Ara hem fet un Pla d’Habitatge participatiu i tothom hi ha dit la seva per veure quina mena d’habitatges voldrien. Hi estem treballant i les conclusions sortiran a finals d’any, però Ă©s un Pla d’Habitatge a 10 anys, previst perquè durant aquests 10 anys es facin actuacions i aixĂ­ quan tota aquesta mainada tingui edat d’arrelar-se aquĂ­ disposi de les eines adequades. El pla ens estĂ  dient que tenim cases molt grans, això fa que tinguin un preu desorbitat i la gent d’aquĂ­ no tingui la capacitat econòmica per un habitatge aixĂ­, el perill Ă©s que ens convertim en un poble de segona residència i això Ă©s el que no volem. No vol dir que no hi hagi d’haver segona residència, però no volem un poble on tot sigui turisme rural o segona residència, ja que perdem l’Ă nima del poble. Volem primera residència, i que els joves puguin tenir habitatge, i n’hauran de sortir de diferents actuacions. HaurĂ­em de fer modificacions puntuals perquè aquests habitatges es puguin dividir, entre d’altres; cal veure la fĂłrmula factible.

Com definiria la situació socioeconòmica de Palau de Santa Eulàlia?
Els micropobles sĂłn pobles on hi ha gent amb un alt nivell d’estudis, on la gent no passa mai gana i ningĂş dorm al carrer, i això no passa a Figueres. Hi ha una frase molt bonica d’una persona que va venir a viure aquĂ­ que Ă©s «al poble tens la sensaciĂł de pertĂ nyer a un col·lectiu.»

D’altra banda, als pobles petits ens basem en l’economia domèstica i tenim pressupostos limitats, per això necessitem canviar el finançament municipal. Necessiten un canvi de finançament als ajuntaments, mĂ©s injecciĂł per fer coses pel poble i això nomĂ©s es pot aconseguir treballant mancomunadament.

Una de les mancances als micropobles sĂłn els serveis. On cal treballar?
Als micropobles tenim molts fronts oberts i l’arrelament passa per les infraestructures, això vol dir: tenir fibra, tenir transport pĂşblic, tenir bons vials de comunicaciĂł… Internet el tenim molt ben solucionat, a travĂ©s de la xarxa Gifi.net, tot i això estem treballant perquè a finals d’any ens arribi la fibra. Els pobles petits hem de treballar de manera mancomunada per aconseguir coses i com que som molts micropobles: VilaĂĽr, Siurana, Sant Mori, GarrigĂ s i nosaltres, treballem molt bĂ© conjuntament i en el cas de la fibra tenim una proposta sobre la taula d’una empresa privada que mancomunadament la podem fer arribar aquĂ­. És una gran notĂ­cia perquè encara que siguem de poble hem de jugar la Champions, no podem estar jugant a tercera regional. La pandèmia ens ha fet veure que a un poble tambĂ© es pot jugar la Champions. D’altra banda, el transport pĂşblic Ă©s un tema pendent, però hem de començar a pensar proposes no convencionals. No podem dependre d’un servei que passa dues vegades al dia i que per anar a Figueres triga una hora i mitja, no tĂ© cap sentit. Hem de repensar tots aquests factors com sigui, igual que la sanitat, nosaltres tenim consultori i el volem mantenir, però hem de repensar com ha de ser la sanitat perquè tothom tingui servei. Hem de deixar de tenir aquestes estructures pensades per una altra època i els micropobles van al capdavant d’aquests canvis, potser per necessitat, però cal canviar el projecte o les estructures de paĂ­s perquè ja no serveixen.

El canvi de la societat ha de venir marcat pels micropobles, doncs?
[Entre riures] Hem de pensar que el 35% del territori d’aquest paĂ­s Ă©s de micropobles. A l’Alt EmpordĂ , de 68 municipis, 29 sĂłn micropobles. Hem de deixar de pensar com una estructura de comarca de quatre pobles grans i una ciutat i pensar mĂ©s que som un territori que estĂ  dominat per micropobles. Sempre ho dic: la ciutat necessita el micropoble, com el micropoble necessita la ciutat, i ens hem d’entendre.

El poble estĂ  adherit a l’AssociaciĂł de Municipis per l’Energia PĂşblica. Quines han de ser les eines per tal que la xarxa esdevingui pĂşblica?
AquĂ­ hi ha grans exemples, a Alemanya tota la xarxa Ă©s pĂşblica i surt a concessiĂł. Si parlem de la xarxa d’aigua, tots tenim clar que la gestiona l’ajuntament o la dona a concessiĂł a una empresa, per tant, la xarxa pĂşblica elèctrica tambĂ© hauria de ser aixĂ­. Quan caiem en els monopolis passa el que passa i no donem bon servei a la poblaciĂł. Amb el cas de la telefonia ja ens hem espavilat i tothom tĂ© internet gratuĂŻt.

Ah, l’Internet a Palau de Santa EulĂ lia Ă©s un servei pĂşblic?
SĂ­, sĂ­, Ă©s gratuĂŻt. Si algĂş vol mĂ©s banda ampla ho ha de contractar, però ara, a travĂ©s d’un triangle d’antenes, l’internet arriba a totes les cases i tothom en pot rebre.

I amb l’energia ha de passar això mateix?
Ha de ser el mateix, hem de ser autosuficients. Apostem per una xarxa elèctrica pĂşblica i evidentment amb energies renovables, però tambĂ© apostem per la comunitat local energètica, que vol dir ser autosuficients amb l’energia, ocupant llocs antropitzats. Sabem que han caigut molts fons d’inversiĂł, d’aquests fons voltor que prometen molt però res. La sobirania energètica, però, no pot entrar en contradicciĂł amb la sobirania alimentĂ ria, Ă©s a dir, no podem ocupar camps per posar-hi plaques solars ni camps eòlics, això vol dir pèrdua de capacitat de producciĂł. Per tant, apostem per a l’ocupaciĂł de sostres a les granges i naus del poble amb plaques solars amb algun aerogenerador petit, per tal de ser autosuficients.

Foto: Àngel Reynal

Hi ha data orientativa?
El projecte energètic està avançat, penso que amb dos anys podrem fer-ho, però una altra cosa és la municipalització de la xarxa, entenem però que rere el projecte també hi ha ciutats grans com Barcelona, Terrassa o Girona, i penso que anirà bé. Si tenim la sort que arribin recursos europeus, nosaltres estarem preparats per fer el pas.

Me’n vaig uns anys enrere: ara Ă©s el poble amb mĂ©s jovent, però gairebĂ© passa a ser el poble amb mĂ©s nombre de porcs. Com va acabar la polèmica amb la macro granja?
Va quedar que vam seguir tots els trĂ mits que fem com amb qualsevol llicència i el mateix promotor no va presentar la documentaciĂł, per tant, es va tancar l’expedient. De fet, nosaltres no estem contra les granges ni els pagesos, el que passa Ă©s que tenim un paĂ­s on cal reordenar tot això i al poble tenim un planejament que es permeten granges però de tipologia ecològica o familiar i de tota mena de bestiar. El que no volem sĂłn indĂşstries cĂ rnies que no miren res, ni si contaminen ni res. L’Alt EmpordĂ  Ă©s la segona comarca mĂ©s contaminada per purins desprĂ©s d’Osona, aquĂ­ algĂş hi ha de fer alguna cosa.

La pregunta de l’any: com s’estĂ  vivint la Covid-19?
A poble es viu diferent, es viu molt mĂ©s tranquil. SĂ­ que haurĂ­em de pensar que a l’hora de gestionar aquestes problemĂ tiques no podem tractar-les igual que una gran ciutat. Tenim 9 km2 per a 100 persones i, si vas a passejar, el difĂ­cil serĂ  trobar-te algĂş. No tĂ© cap sentit posar segons quina normativa a pobles petits, i nomĂ©s parlem dels contagis, de la crisi econòmica, entre d’altres… però hi haurĂ  una crisi psicològica, sobretot amb joves i gent gran. A una persona gran no li pots dir que es quedi a casa i no vagi a l’hort. Hem de tractar el paĂ­s de manera heterogènia perquè, per sort, som un paĂ­s molt diferent de nord a sud. Ja se’ns tracta diferent amb molts altres temes com ara la telefonia, la fibra òptica, les carreteres, el transport… doncs per què no amb això?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li