Votar (o votar)

0
1168

No és el que en aquests moments voldríem fer. No és el més important, ni el més urgent, perquè ara toca fer front a la tercera onada de la covid-19, cuidar les persones malaltes i les que en tenen cura, prevenir més contagis, treballar per les persones que han quedat econòmicament, psicològicament i socialment afectades. Toca governar bé i fer efectiu el mandat de la majoria parlamentària de construir República. Que no han de ser coses disjuntives sinó complementàries. No és el que voldríem fer perquè ja vam votar, el 2017. A l’octubre perquè vam voler, amb la complicitat de milions de persones i amb la repressió de les porres i els tribunals, i al desembre perquè ens ho varen imposar sota el 155. Aleshores vam triar què volíem com a futur i qui volíem al capdavant del nostre Govern i no ho van respectar: un a l’exili, l’altre a la presó, el tercer inhabilitat.. però hi hem de tornar. Perquè no podem renunciar a cap de les oportunitats que les urnes ens donin per demostrar que la nostra voluntat de llibertat persisteix, i que per més que s’empesquin recursos judicials per boicotejar la minsa capacitat d’autogovern que tenim, no defallirem a fer ús del nostre vot. Perquè justament el que voldríem és que ho féssim. Que un dia ens canséssim i llancéssim el barret al foc, que les seves guerres brutes i la zitzània que ens van sembrant un dia rere l’altre arrelessin i deixéssim el «donec perficiam» per la propera generació. Que acabéssim pensant que no mereixem estar al mapa dels pobles lliures del món, o que nosaltres no ho podrem fer. No ho podem permetre, quan el que hem de fer ara és tan relativament arriscat com anar a votar el 14F o el dia que sigui. No renunciem a votar perquè justament és el que volen i voldran, la baralla, la crispació i l’abstenció del poble que el 2013 es va donar la mà de la Jonquera a Vinaròs (i en el cor de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó). Un cop més, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Perquè tot està per fer, encara. Tot és més complicat i penós del que vam imaginar, però cal seguir el camí. Cal que malgrat tot, cadascú de nosaltres reflexioni honestament respecte si de debò li és indiferent qui pugui governar durant els propers anys el nostre país.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li