Víctor Puga: «Hi ha vida de poble i essència cultural, malgrat ser un municipi turístic»

0
801

«L’Escala neix a partir de la vinculació de la població autòctona i el mar», detalla l’alcalde


 

Com explicaria la vila de l’Escala a algú que no l’ha visitat mai?
L’Escala és vila des de 1765. Per tant, podríem dir que té una història jove com a vila, però uns antecedents vinculats a Empúries, que forma part del terme municipal de l’Escala, que ens porten molt més enllà. És la porta d’entrada a la península de grecs i romans. Per tant, d’aquestes civilitzacions que avui la nostra quotidianitat a tots els àmbits té de referents. I l’Escala neix a partir de la vinculació de la població autòctona i el mar: de la pesca i la salaó i també una mica de la vinya, però bàsicament de la vinculació amb el mar. I creix a finals del segle XVI i s’ha convertit en un poble que estem en el debat de si en diem poble o ciutat, és evident que demogràficament només podríem parlar de poble, estem als onze mil habitants a l’hivern i setanta o vuitanta mil a l’estiu, però som una població d’un nivell de serveis que es pot assimilar al d’una petita ciutat. Tenim pràcticament de tot, tenim el punt just d’equilibri d’una població que manté les arrels marineres, que es reivindica sobretot a partir de patrimoni immaterial, però també del material, i la cultura n’és un element fonamental; per tant, tenim l’essència, les arrels i a la vegada som capaços de mirar el futur i projectar-nos com un municipi modern amb bons serveis, bona gastronomia, amb una bona proposta lúdica durant tot l’any i també estem trencant aquesta estacionalitat tan marcada dels municipis turístics. Penso que estem vencent una mica aquest model i excepte un parell o tres de mesos, de rigorós hivern, la resta de l’any tenim activitat gairebé cada cap de setmana. Hi ha vida de poble i essència cultural malgrat ser un municipi turístic.

De fet, es pot dir que és l’inici de tot.
L’Ajuntament col·labora en intervencions arqueològiques amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra i també l’Autònoma, i al sector de Vilanera s’està fent una intervenció on s’han trobat restes des del neolític, de 5000 AC. Per tant, de manera ininterrompuda aquest ha estat un espai colonitzat per l’espècie humana i té aquesta singularitat. A més, podríem dir que estem sobre un jaciment arqueològic més enllà d’Empúries, per això molts espais estan protegits.

Quins punts d’interès en destacaria? Es palpa l’aposta clara per la cultura.
Parlaria de dos elements: el paisatge i el patrimoni. Sobre el paisatge i el litoral, tenim set quilòmetres de línia litoral, d’Empúries a Montgó, i és extraordinari. Tenim també tota part la de darrere, que és el que connecta els dos parcs naturals, el paratge de Vilanera, que forma part del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i des del punt de vista natural són elements molt rellevants. Geogràficament, estem situats en un enclavament privilegiat, just al vèrtex entre l’Alt i el Baix Empordà, entre dos parcs naturals, amb una de les badies més belles del món i aquest connector que ens tanca per darrere. I el que deies, en l’àmbit patrimonial, sens dubte el conjunt arqueològic d’Empúries, però també tenim l’Afolí de la Sal, Can Maranges, l’Església de Sant Pere, El Clos del Pastor, el Gavià, el Museu de l’Anxova i la Sal, el Maran… Per tant, tenim equipaments culturals d’entitat i la cultura flueix a través d’aquests equipaments i les propostes que s’hi fan.

Expliqui’ns la curiositat de Montgó. Una part és de Torroella de Montgrí i l’altra de l’Escala. Com va?
Sí, malauradament el que són les línies administratives que separen els municipis, a vegades, no coincideixen amb la realitat del territori i aquí és evident que té poc sentit que Montgó pertanyi a Torroella perquè no hi té una connexió real. En canvi, sí que està unit a la trama urbana de l’Escala i els serveis els presta l’Escala. És una situació que passa a molts a municipis.

Parlava de desestacionalitzar el turisme. Quin model té l’Escala?
La nostra proposta turística està basada en la cultura, l’espai natural, i evidentment el mar és el major atractiu, però cada vegada més ho són les passejades del rere país, que en diem, d’aquesta zona urbanitzada que tenim i les connexions amb els parcs. Per tant, aquest perfil de turista hi és. Òbviament, però, el sol i la platja són el 80% del turisme, però nosaltres sempre parlem que el turista no és un visitant que ve una setmana, parlem d’un resident temporal. El que ve atret pel sol i el mar, però si no li dones el complement perquè se senti com una persona que interactua amb el municipi i entén el funcionament de la nostra cultura, penso que perdem potencial de present i de futur. Posem l’èmfasi a intentar captar aquesta essència i ser capaços de transmetre-la al visitant, que convertim en resident temporal.

No hi ha res millor per posicionar-se que tenir un producte local reconegut: les anxoves.
És una icona, tothom associa l’anxova a l’Escala i això és una sort enorme perquè no tots els municipis tenen un producte tan emblemàtic que els associa a la vida del poble. La vinculació amb el mar, la pesca de l’anxova i la salaó ens ve des d’Empúries. S’hi han trobat les primeres restes d’aquesta mena de conserva del peix. Per tant, sí, l’anxova ens dona imatge, projecció, llocs de treball; n’hi ha quatre que formen part de la unió de saladors més una altra fàbrica; en conseqüència, hi ha entre dues-centes i dues-centes cinquanta persones empleades i, més enllà del pes econòmic que té, que el té per a la població, és aquesta projecció en l’àmbit d’imatge i prestigi, que funciona molt bé. I la gastronomia de l’Escala està molt vinculada al producte.

Quins projectes destacaria dels seus mandats?
Penso que hi ha projectes que els tens molt presents, intervencions a la via pública, sobretot, i aquí el front de marítim, sens dubte, és el més rellevant. I després, projectes, culturals especialment, que no són tangibles, però que ens han donat molt de recorregut i penso que prestigi. I és el projecte cultural que anem desenvolupant des de fa temps. Des del punt de vista urbanístic, el front és el més important.

Què hi ha sobre la taula per al futur de l’Escala?
Nosaltres parlem de diferents tipologies d’intervencions, projectes estratègics que són bàsicament els de primera línia. Per tant, intentar connectar tot el front marítim, aquests set quilòmetres que tenim. Ho hem anat fent, i abans de la primavera, començarem tota una intervenció al camí d’Empúries, que va fins al final del terme, al riuet, i de cara a l’estiu estarà acabat . També estem gestionant urbanísticament l’estany de la Poma, que serà un projecte extraordinari que la gent desconeix, ja que estem parlant que a un municipi de costa on hi ha un estany d’aigua espectacular envoltat de natura. L’espai estava dins d’un càmping, a l’Escala era conegut, però molta gent no hi havia entrat mai i quan veus una foto aèria, veus una mena de Central Park, sense exagerar. És bastant impressionant perquè veus tota una densitat urbana i tota una feixa que connecta el Montgrí pràcticament amb el mar, lliure d’edificació, verd i l’estany. I, d’altra banda, un tema que fa deu anys que treballem: Vilanera. L’any 2018 vam comprar trenta hectàrees de parc natural, era el primer pas per comprar el mas, que era la segona fase, i ara estem molt a prop d’aconseguir la compra d’aquest Mas Vilanera i vincular-lo a la cultura, el patrimoni, el medi ambient i altres projectes que falten per concretar.


  • `Pots consultar l’Hora del Poble de l’Escala, aquí

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li