Vicenç Villatoro: «Els testimonis menteixen. La memòria és edulcorant, o amaga o arregla»

0
512

Vuitena sessió del cicle Punt de Lectura celebrat a la plaça Major de l’Estrada, a Agullana


Davant de 110 persones que omplien la plaça major de l’Estrada i en la darrera sessió del Punt de Lectura 2021, Vicenç Villatoro va recordar que ja havia participat en la primera edició del cicle, el 2011, i va fer notar que tot i que pot semblar que Moon River, la novel·la presentada en aquella ocasió, i La casa dels avis no tinguin gaire res a veure, això no és així perquè en el seu cas, vida i literatura van sempre lligats.

Villatoro va agrair la possibilitat de poder parlar del fet d’escriure i, en concret, d’escriure narrativa. «A partir de certa edat ens interessem molt per saber d’on venim, el que passa, però és que els que ho saben ja no hi són», va dir, i segons ell «La narrativa és un intent de parlar de coses eternes a través d’una història concreta. Els fets són la locomotora i en el meu cas he intentar agafar un seguit de temes que em bullen a l’estómac, que m’importen i els he tractat literàriament».

Segons Villatoro, la pregunta central que s’ha plantejat en aquest darrer llibre és «Per què la gent se’n va?». I també «Perquè la gent torna?». Segons va dir, «d’entrada pot semblar que el tema de la butxaca i el de l’educació hi pesen molt, però és evident que en molts casos també hi ha la por i en altres l’esperança i, fins i tot, el desig d’anar a un lloc on ningú et conegui».

Com que La casa dels avis forma part d’un conjunt de llibres en els quals Villatoro ha explorat el passat de la seva família, ell va voler matisar que el repte és respondre tres preguntes: Qui som? Perquè ens quedem? Perquè ens n’anem? Segon ell: «és evident que en aquestes decisions hi pesa la sang, el lloc on hem nascut o crescut, però també altres factors com els llibres que hem llegit, la música que hem escoltat, les pel·lícules que hem vist…»

A l’hora de posar una etiqueta a tots aquests darrers llibres i davant els dubtes respecte a si són classificables com a novel·la o no, Villatoro va explicar que «en tots els relats hi ha el contingut, la “pasta” i la manera de narrar. És evident que La casa dels avis està fet com un novel·la i la “pasta” és veritat. Però el que realment té pes és la manera i per tant, queda clar que malgrat hagi intentat explicar una història particular a través de la qual s’entengui la Història general, jo no tinc vocació d’historiador, sinó de narrador d’històries.»

Entorn d’aquest darrer aspecte, Villatoro va insistir en el fet que cal no perdre de vista que les fonts que consultem estan sempre contaminades. «Els testimonis menteixen. La memòria és edulcorant, o amaga o arregla», va dir, i encara va afegir: «per exemple, a les fotografies un hi posa les coses que vol que a casa vegin. Ens hi mostrem com volem que es pensin que som o com estem».

Sobre la feina de recerca i la manera d’apropar-se a les diferents fonts utilitzades en el seu relat, Villatoro va comentar que mai parla d’un lloc si no hi ha estat perquè —els llocs estan carregats d’informació— va dir.

«Quan un explica coses, pot fer-ho amb la voluntat d’actuar com un mirall o com un aparador. En els meus llibres jo vull fer de mirall, vull que el lector s’hi reconegui», va comentar, i va afegir que segurament per això alguns dels seus lectors acaben parlant-li de la seva família particular i del desig de fer recerca sobre els propis orígens. Sobre això, però, Villatoro va fer un doble advertiment:

El primer el va plantejar dient: «Quan un decideix fer recerca sobre la pròpia família el que fa és excavar, i això té el risc de trobar sorpreses que no buscaves i no trobar, en canvi, allò que esperaves trobar». Respecte a això, Villatoro va comentar que ell es va prometre que si el que descobria en la seva recerca era ofensiu pel seu avantpassat, no ho explicaria, però en tots els altres casos, sí.

El segon advertiment era el següent: «Cal no culpar-se de no haver preguntat prou als nostres avantpassats quan encara hi eren. No tenien ganes d’explicar res, no en volien parlar».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li