
El cineasta ha estrenat aquest 2018 ‘Miss DalĂ’, un film dedicat a la famĂlia del geni surrealista des del testimoni de la seva germana, Anna Maria DalĂ, i tambĂ© ha reinaugurat i recuperat el cinema Las Vegas, al centre de Figueres, tancat des de fa gairebĂ© vint anys
Vostè diu que Miss DalĂ Ă©s «una història quasi irreal d’amor, però tambĂ© de rancĂşnies, mesquineses, ambicions i del poder que a la fi acaba trossejant la naturalesa d’unes relacions fraternals, explicada per un testimoni excepcional, Anna Maria, Miss DalĂ», finalment vam poder veure l’esperada estrena. Com va anar?
La veritat Ă©s que va anar molt i molt bĂ©. Va ser una vesprada inoblidable per a molts. ‘Miss DalĂ’ Ă©s una pel·lĂcula molt emocionant i pels figuerencs i pels empordanesos encara ho Ă©s mĂ©s. De fet, ja havia fet un passi del film a Guadalajara, concretament al premiere mundial FICG Guadalajara, a Mèxic, i si una pel·lĂcula o un drama emociona al pacĂfic Ă©s que hi ha pel·lĂcula, i això Ă©s el que ens ha passat.
Precisament en aquest certamen internacional el van guardonar amb el Premio Mayahuel d’honor i Miss DalĂ va rebre bones crĂtiques.
Molt bones i va ser un honor per mi. Hem de pensar que Miss DalĂ Ă©s una pel·lĂcula que tĂ© una cosa molt especial perquè de DalĂ se n’ha parlat molt però de la germana i de la famĂlia no. A mĂ©s, durant tot el llargmetratge hi ha un repĂ s de la història del segle XX. Hi apareix el director cinematogrĂ fic i amic de DalĂ Luis Buñuel, o el poeta, dramaturg i prosista andalĂşs Federico GarcĂa Lorca, i això Ă©s un mĂłn realment apassionant que envolta la famĂlia del pintor.
Joan Carreras es posa a la pell de DalĂ, però el repertori compta amb noms de primer nivell del panorama actual com ara Sián Philips, Rachel Lascar, Josep Maria Pou o Joan Pera, entre molts altres…
Carreras fa de DalĂ perquè hi tinc molta confiança. Els dos primers actors que vaig escollir per fer aquesta pel·lĂcula van ser precisament en Joan Carreras i en Josep Maria Pou, que fa de DalĂ pare. DesprĂ©s ja van venir tots els altres.
Els actors i les actrius no ho sĂłn tot en una pel·lĂcula però…
Per poder fer una pel·lĂcula has de tenir una bona idea, una bona història i la mirada del director, i a banda hi ha la part dels actors, que donen la cara per tu. GrĂ cies a DĂ©u tota aquesta combinaciĂł que dic, a Miss DalĂ, ha anat molt bĂ©. Però no ha anat bĂ© Ăşnicament per comptar amb actors i actrius com ara en Carreras, en Pou, la Rachel Lascar, que fa una Gala excepcional, l’amateur JosĂ© Carmona fent de GarcĂa Lorca o Sián Philips. Jo particularment n’estic molt content perquè tot ha anat rodant i hem trobat una bona lĂnia.
Ventura Pons coneixia personalment a Salvador DalĂ, pensa que li hauria agradat la pel·lĂcula? Què creu que diria de l’actualitat…com ara de l’exhumaciĂł del seu cos?
Coneixent-lo tal com el coneixia (entre riures), sĂ© que li agradaven tots els disbarats i sobretot li agradava la promociĂł d’ell mateix, en aquest sentit, DalĂ era el rei del mĂ rqueting. I sĂ, i tant que li hauria agradat! Ell mentre es parlĂ©s de la figura de Salvador DalĂ ja estava content, per tant, Ă©s clar que li hauria agradat, i molt. Li hauria encantat!
Amb el llargmetratge descobrim «secrets» que molta gent desconeix. No li fa por que algĂş pugui sentir-se ofès, en veure DalĂ tal com l’hem vist?
No, perquè tota la informaciĂł que apareix a la pel·lĂcula l’he tret de diferents fons com ara el llibre de l’Ian Gibson, de les memòries d’Amanda Lear i dels escrits de la Lali Bas DalĂ, l’Ăşnica DalĂ que segueix viva i que va sortir encantada de la pel·lĂcula. TambĂ© vaig basar-me amb l’entrevista que li va fer LluĂs Permanyer, de les biografies de l’Antonina Rodrigo, que fa la de Federico GarcĂa Lorca, o la de Margarida Xirgu, entre altres. Per a Miss DalĂ he tingut uns assessors històrics fantĂ stics i m’ha anat molt bĂ© per desenvolupar els personatges i la història. Per poder fer la pel·lĂcula he llegit un total de vint-i-tres llibres. Cal pensar que quan un director decideix fer una pel·lĂcula, primer ha de fer un mĂ ster sobre el que vol representar i sobretot no ha de fiar-se de les xafarderies, que als pobles n’hi ha moltes.
L’avarĂcia i l’ego separa els germans. Per a Ventura Pons l’harpia Ă©s la Gala, la seva musa.
Exacte, el DalĂ estava encantat amb Gala però la seva famĂlia no tant. La seva arribada dificulta la relaciĂł amb Anna Maria, tal com es pot veure a la pel·lĂcula.
Vostè Ă©s un enamorat de CadaquĂ©s i ha pogut gaudir-ne, al making of veiem que els actors tambĂ© se n’enamoren…
A la web elsfilmsdelarambla.com es pot veure tot el vĂdeo del making of, Ă©s molt interessant. Una de les dificultats de la interpretaciĂł Ă©s que per fer creĂŻbles personatges que tothom ha conegut has de buscar ben bĂ© l’à nima de cadascun. I pel que fa a CadaquĂ©s, la llum d’aquĂ Ă©s Ăşnica.
I en relació amb Las Vegas, per què li agrada tant a Ventura Pons recuperar cinemes històrics?
Doncs per una raĂł molt normal: a tots els directors de cinema ens interessa saber com arriben les pel·lĂcules a la gent. El cinema s’ha convertit en complexos que han tret fama a la ciutat i per mi el mĂ©s important sĂłn els cinemes de sempre. Fa poc vaig estar a Bucarest, a una convenciĂł d’Europa Cinemas, i tothom explicava el mateix: «com recuperar la gent?». CadascĂş tĂ© la seva manera de fer però els cinemes de sempre sĂłn molt importants i grĂ cies a DĂ©u, Las Vegas, de centre ho Ă©s una estona…
Creu que tindrĂ la mateixa acceptaciĂł que Las Texas a Barcelona?
Jo espero que sĂ, perquè no Ă©s Ăşnicament per a Figueres, Ă©s per a tota la comarca de l’Alt EmpordĂ .
Leave a Reply