Venen més i marxem menys

0
782

L’any passat, a l’Alt Empordà hi van arribar 6.969 nouvinguts, i en van marxar 5.261 veïns


 

El saldo migratori de l’Alt Empordà se situa en 1.708 persones. És a dir, que s’hi continua instal·lant més gent de la que en marxa. Així es desprèn de l’estadística Moviments migratoris 2019, que acaba de publicar l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). Unes dades que ofereixen informació sobre els canvis de residència entre els municipis catalans i qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’Estat espanyol o de l’estranger, basant-se en el fitxer de variacions residencials de l’INE (Institut Nacional d’Estadística espanyol), que inclou les altes i les baixes dels padrons.

L’any passat, a l’Alt Empordà hi van arribar 6.969 nouvinguts, i en van marxar 5.261 veïns. Aquests moviments es poden desgranar entre les migracions amb l’Estat espanyol i les estrangeres. El primer saldo és negatiu (de -45 persones), ja que malgrat que van arribar 1.111 espanyols, 1.156 persones que vivien aquí van marxar cap a la resta de l’Estat. El saldo amb l’estranger, però, és molt positiu: de 1.848 persones. I és que si ve 1.954 alt-empordanesos es van exodar, un total de 3.802 estrangers van arribar a la comarca.

Aquests desplaçaments fan que la taxa de migració neta de l’Alt Empordà (quocient entre el saldo migratori d’un any determinat i la població a meitat del període) s’enfili fins al 12,3‰; una xifra lleument inferior a la mitjana catalana, que és del 14,8‰. I comparant totes aquestes dades amb les del 2018, s’observa que el saldo migratori de la comarca ha augmentat un 34%.
Pel que fa als moviments amb altres comarques de Catalunya, el saldo sí que és negatiu (de -95): 2.056 persones han vingut a viure aquí, però 2.151 han marxat a altres comarques. I paral·lelament, un total de 3.570 persones han canviat de municipi de residència dins la mateixa comarca.

Analitzant les dades per grups d’edat, totes les franges tenen saldos positius; però la que registra més moviment és la compresa entre els 15 i els 29 anys, probablement per motius d’ocupació (d’aquest segment de població, l’any passat van immigrar 1.944 persones i en van emigrar 1.240).

I l’Idescat destaca el cas de Figueres, que està inclòs en el top ten de municipis amb els saldos migratoris més negatius de Catalunya. Amb -198, ocupa el setè lloc del rànquing. 


 

  • Pots veure les dades en major resoluciĂł, aquĂ­. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li