El filòleg catalĂ Llorenç Soldevila ha publicat el 7è volum de ‘Geografia literĂ ria’, una simbiosi entre la literatura i el paisatge de Catalunya
“Amb la publicaciĂł d’aquest llibre no pretenc mĂ©s que una cosa: romandre en el meu propi ofici i facilitar als altres, elements, detalls, adjectius –potser– per al llibre que hauran de portar a cap.” Amb aquestes paraules Josep Pla citava un dels seus llibres, CadaquĂ©s, al març de 1947. Sembla que Pla va preveure que al cap dels anys, el doctor en filologia catalana i professor de la Universitat de Vic, Llorenç Soldevila, el necessitaria per escriure la seva obra, Geografia literĂ ria. L’autor plasma una visiĂł del territori totalment vinculada amb la literatura. Els volums recullen narracions, poemes, obres de teatre o textos periodĂstics, entre d’altres, que els escriptors mĂ©s reconeguts de les lletres catalanes han citat el territori en les seves obres. A banda de les cites, hi ha fotografies de cada paisatge que ha fet el mateix autor.
L’EMPORDÀ MÉS LITERÀRI. Dins d’aquest 7è volum, hi ha part de la literatura i els paisatges de la comarca altempordanesa. L’autor explica a HORA NOVA que “L’Alt Empordà és molt ric literà riament, si ens hem de fixar en els punts de més interès destacaria Cadaqués, l’Escala, Figueres i el Port de la Selva.” Començant pel nord, l’autor inicia el seu recorregut per l’Alt Empordà tot fent una passejada per Cadaqués amb els textos de l’autobiografia de Dalà –on també cita Portlligat– o el llibre que Josep Pla dedica al poble. Soldevila assegura que “la proposta literà ria de Cadaqués és molt variada”. Resseguint la costa, l’autor fa parada al Port de la Selva grà cies a El cafè de la Marina de Josep Maria de Segarra, amb l’obra prosista de Tomàs Garcés s’atura a la Selva de Mar i al Portbou de Walter Benjamin o de l’obra narrativa de l’escriptora Maria Marcè Roca.
Fent camĂ cap a la capital, l’autor fa parada a la basĂlica de CastellĂł d’EmpĂşries i de Carles Fages de Climent, Soldevila en destaca que aquest Ă©s un dels moments que mĂ©s gaudeix retratant la comarca. De Figueres, l’escriptor assegura que Ă©s el municipi al qual mĂ©s autors fan referència en les seves obres com ara Carme Guasch, les germanes Maria Ă€ngels i Montserrat Vayreda, Pla o Fages de Climent. Un cop a la plana, l’autor arriba fins a Avinyonet de PuigventĂłs, conduĂŻt per les obres de teatre de Pous i Pagès. Quim MonzĂł i els seus contes a Maçanet de Cabrenys l’ajuden a descobrir la vista muntanyosa de la franja entre l’EmpordĂ i França.Un altre paisatge que fotografia Ă©s el Mas PerxĂ©s a Agullana, on passava el camĂ de l’exili de molts escriptors i escriptores del panorama catalĂ i sobretot republicĂ . Un cop descobert el nord, l’autor comença el camĂ cap al sud i s’atura a Vilamacolum, concretament a Can Geli que estĂ lligat amb part de l’obra de Maria Ă€ngels Anglada. Aquesta escriptora tambĂ© fa referència a un dels paisatges mĂ©s emblemĂ tics i visitats de la comarca com Ă©s el Parc Natural dels Aiguamolls. Seguint la ruta, Catarina Albert (VĂctor CatalĂ ) el convida a conèixer racons de l’Escala i el sorpèn amb la riquesa literĂ ria que amaga el terme d’EmpĂşries. Tot i que Albert centra gran part de la seva obra al Baix EmpordĂ amb Solitud.
Aquesta és només una pinzellada d’aquest 7è volum. De moment no hi ha data de presentació a l’Alt Empordà , però el llibre ja està a la venda.
.
Leave a Reply