El filòleg català Llorenç Soldevila ha publicat el 7è volum de ‘Geografia literària’, una simbiosi entre la literatura i el paisatge de Catalunya
“Amb la publicació d’aquest llibre no pretenc més que una cosa: romandre en el meu propi ofici i facilitar als altres, elements, detalls, adjectius –potser– per al llibre que hauran de portar a cap.” Amb aquestes paraules Josep Pla citava un dels seus llibres, Cadaqués, al març de 1947. Sembla que Pla va preveure que al cap dels anys, el doctor en filologia catalana i professor de la Universitat de Vic, Llorenç Soldevila, el necessitaria per escriure la seva obra, Geografia literària. L’autor plasma una visió del territori totalment vinculada amb la literatura. Els volums recullen narracions, poemes, obres de teatre o textos periodístics, entre d’altres, que els escriptors més reconeguts de les lletres catalanes han citat el territori en les seves obres. A banda de les cites, hi ha fotografies de cada paisatge que ha fet el mateix autor.
L’EMPORDÀ MÉS LITERÀRI. Dins d’aquest 7è volum, hi ha part de la literatura i els paisatges de la comarca altempordanesa. L’autor explica a HORA NOVA que “L’Alt Empordà és molt ric literàriament, si ens hem de fixar en els punts de més interès destacaria Cadaqués, l’Escala, Figueres i el Port de la Selva.” Començant pel nord, l’autor inicia el seu recorregut per l’Alt Empordà tot fent una passejada per Cadaqués amb els textos de l’autobiografia de Dalí –on també cita Portlligat– o el llibre que Josep Pla dedica al poble. Soldevila assegura que “la proposta literària de Cadaqués és molt variada”. Resseguint la costa, l’autor fa parada al Port de la Selva gràcies a El cafè de la Marina de Josep Maria de Segarra, amb l’obra prosista de Tomàs Garcés s’atura a la Selva de Mar i al Portbou de Walter Benjamin o de l’obra narrativa de l’escriptora Maria Marcè Roca.
Fent camí cap a la capital, l’autor fa parada a la basílica de Castelló d’Empúries i de Carles Fages de Climent, Soldevila en destaca que aquest és un dels moments que més gaudeix retratant la comarca. De Figueres, l’escriptor assegura que és el municipi al qual més autors fan referència en les seves obres com ara Carme Guasch, les germanes Maria Àngels i Montserrat Vayreda, Pla o Fages de Climent. Un cop a la plana, l’autor arriba fins a Avinyonet de Puigventós, conduït per les obres de teatre de Pous i Pagès. Quim Monzó i els seus contes a Maçanet de Cabrenys l’ajuden a descobrir la vista muntanyosa de la franja entre l’Empordà i França.Un altre paisatge que fotografia és el Mas Perxés a Agullana, on passava el camí de l’exili de molts escriptors i escriptores del panorama català i sobretot republicà. Un cop descobert el nord, l’autor comença el camí cap al sud i s’atura a Vilamacolum, concretament a Can Geli que està lligat amb part de l’obra de Maria Àngels Anglada. Aquesta escriptora també fa referència a un dels paisatges més emblemàtics i visitats de la comarca com és el Parc Natural dels Aiguamolls. Seguint la ruta, Catarina Albert (Víctor Català) el convida a conèixer racons de l’Escala i el sorpèn amb la riquesa literària que amaga el terme d’Empúries. Tot i que Albert centra gran part de la seva obra al Baix Empordà amb Solitud.
Aquesta és només una pinzellada d’aquest 7è volum. De moment no hi ha data de presentació a l’Alt Empordà, però el llibre ja està a la venda.
.
Leave a Reply