Una madona de Rafael a Figueres

0
1577

El Teatre-Museu de Figueres acollirà, fins al 6 de gener, l’obra ‘Verge de la rosa’ del mestre del Renaixement


 

Salvador DalĂ­ es delia per veure penjat, al costat de les seves pintures, un quadre de Rafael. Per l’empordanĂšs, era un «somieig prolongat». AixĂ­ ho va escriure al tractat 50 secrets mĂ gics per pintar. I aquest desig es va complir ahir amb la presentaciĂł de la mostra «DalĂ­-Rafael, un somieig prolongat», al Teatre-Museu DalĂ­, que ha estat possible grĂ cies al prĂ©stec temporal de l’obra Verge de la rosa (c. 1517), provinent del Museu del Prado. El president de la FundaciĂł DalĂ­, Jordi Mercader, el director del Prado, Miguel Falomir, i Montse Aguer, directora dels Museus DalĂ­, van inaugurar l’exposiciĂł, comissariada per la mateixa Aguer i que ha comptat amb la coordinaciĂł i documentaciĂł de Fiona Mata i Lucia Moni, del Centre d’Estudis Dalinians.

EL LLEGAT DEL RENAIXEMENT. «DalĂ­-Rafael, un somieig prolongat» parla de la petjada del mestre del Renaixement al geni del surrealisme que, tot i el seu estil trencador, reivindicava la tradiciĂł dels clĂ ssics. La mostra gira al voltant de l’obra de Rafael i d’un oli de DalĂ­ de l’ùpoca misticonuclear, L’ascensiĂł de Santa CecĂ­lia, i inclou dibuixos i material documental, algun del qual Ă©s inĂšdit. Es podrĂ  visitar des d’avui, 27 de novembre, fins al 6 de gener del 2019. SerĂ  llavors quan la Verge de Rafael tornarĂ  al Prado i serĂ  substituĂŻda per una altra obra del figuerenc.

DIFERENTS ‘COSMOGONIES’. El surrealista va pintar la verge de Santa CecĂ­lia des del taller de Portlligat, pels volts del 1955. La pintura Ă©s una interpretaciĂł del quadre Santa Caterina d’Alexandria (c. 1507) de Rafael. L’empordanĂšs parlava tambĂ© de temes dictats per la tradiciĂł, en bevia de la seva herĂšncia, perĂČ amb el seu propi llenguatge, el del seu temps. I aixĂČ declarava en una entrevista que li va fer el periodista Manuel del Arco: «L’important Ă©s que s’han de pintar els temes d’una manera que correspongui a l’ùpoca en quĂš vivim, 1951; aixĂČ vol dir que si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del Renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat. El mateix tema que va pintar Rafael, si el pintĂ©s avui Rafael, com que tindria uns altres coneixements (fĂ­sica nuclear, psicoanĂ lisi, per exemple), pintaria tan bĂ© com aleshores, perĂČ respondria a la cosmogonia d’avui. I el tema religiĂłs Ă©s, per mi, el mĂ©s antic i el mĂ©s actual; perĂČ ha de ser tractat segons els coneixements cientĂ­fics del nostre temps».

En aquest sentit, la directora dels Museus DalĂ­, Montse Aguer, recorda que: «DalĂ­ vol ser el Rafael de la seva Ăšpoca […]. Abandona la glĂČria surrealista per tornar a la tradiciĂł. […] Vol incorporar a la cosmogonia del s. XX tots els coneixements de l’ùpoca de Rafael».

ACTIVITATS I CATÀLEG. Amb motiu de la mostra, s’editarĂ  una publicaciĂł divulgativa i, en suport digital, s’han creat continguts monogrĂ fics, com ara una secciĂł web centrada en la relaciĂł entre DalĂ­ i Rafael i un itinerari educatiu. A mĂ©s, s’ha preparat un programa d’activitats complementĂ ries per a tots els pĂșblics, que inclou un taller de Nadal rafaelesc, per a nens i nenes de 6 a 12 anys, els dissabtes 15 i 22 de desembre (11 h); una visita per a docents, titulada «Itinerari DalĂ­/Rafael», el dissabte 22 de desembre (12 h); un itinerari pel Teatre-Museu DalĂ­ de la mĂ  de l’escriptor Vicenç PagĂšs, a travĂ©s de l’obra escrita de Salvador DalĂ­ El mite trĂ gic de l’Àngelus de Millet, el dijous 27 de desembre (18 h); una visita guiada a l’exposiciĂł de la mĂ  del Centre d’Estudis Dalinians, el divendres 4 de gener (12 h) i, finalment, la visita guiada familiar «DalĂ­ divĂ­ Rafael», el dissabte 5 de gener (12 h).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li