Una doble recuperaciĂł

0
1573

Coneixeu els corriols de la Timba, el Tub i la Calavera? Són uns caminets boscosos que hi ha al municipi de Vilafant i que, gràcies a la feina altruista d’un amant del senderisme i del BTT, s’han pogut recuperar. Qui ha netejat, condicionat i preparat aquests corriolets és Pere Padrós, amb l’ajuda d’uns companys. Tant la comarca com les persones amants del BTT haurien de donar-li les gràcies per aquesta tasca


La història de Pere Padrós és d’aquelles que encara et fan creure en la humanitat i en el bon fer pel bé comú. Ell és un amant de la bicicleta de muntanya des de 1993 i també de l’esport i de la natura, en general. Però un dia, de sobte, la vida li va fer un gir. Li van diagnosticar problema al sistema immunitari que li atacava els ronyons i que l’impedia practicar el ciclisme per les muntanyes i corriols que a ell tant li agradaven. Tot i això, en va saber treure la part positiva i va millorar, sense pretendre-ho, la vida de moltes persones, amants del ciclisme i el senderisme, de la comarca. Anem a pams. La part complicada de la història de Pere Padrós comença el 2016 amb els deu cims.

L’ANY DELS 10 CIMS. «Aquell any vaig estrenar bicicleta i em vaig proposar la fita dels deu cims d’alta muntanya», explica el ciclista. Ho va aconseguir, juntament amb uns companys, i va pujar pics com ara el Puigmal, el Canigó i el Pic de Pam, entre altres. Detalla que aquell 2016 va fer dues vegades el cim del Puigmal, «és un cim que li tenim molta estima i intentem fer-lo cada any», de fet, destaca que enguany té moltes ganes de fer-lo perquè serà el seu «desè Puigmal». Però tornem a aquell any 2016, Pere Padrós fa el cim el juliol i pels volts de l’octubre el torna a fer amb un company que no va poder-lo fer a l’estiu per una lesió. Padrós explica que aquell «va ser el millor Puigmal de la meva vida, estava nevat i baixant va ser un fart de riure perquè quèiem sobre la neu, sense fer-nos mal, i vam gaudir com nens petits». Quan van acabar la ruta, van parar a Ribes a prendre alguna cosa i allà va tenir una primera rampa molt forta. «No n’havia tingut mai i des de llavors, quan sortia en bicicleta, em sentia molt cansat i no entenia el perquè». Finalment, el desembre d’aquell any, amb uns companys, van fer la Ruta de l’Exili, i quan ja havien arribat a França, els va haver de dir: «nois, he de plegar». Padrós detalla que les cames no li tiraven i «no els podia seguir». Al cap d’una setmana d’aquest episodi, li va «esclatar tot», diu. Després de moltes proves mèdiques van determinar que en Pere tenia un problema al sistema immunitari: «aquell 2016 vaig fer els deu cims i el febrer del 2017 no em podia aixecar sol de la cadira». Quan es va començar a trobar millor, l’any 2018, després de diferents tractaments, el protagonista d’aquesta història li va demanar al seu metge si podia sortir a passejar una mica pel bosc i camins del poble. I com que és un home amb esperit aventurer i amb ganes de descobrir el territori, va acabar trobant diferents corriols que estaven malmesos per la petjada humana i per la deixadesa de l’espai.

ELS CORRIOLS. Cada dia es posava una alarma al telèfon mòbil que l’avisava quan havien passat 30 minuts —el temps recomanat pel metge— i amb l’ajuda d’un podall, del seu inseparable gos i d’un amic, van aconseguir arranjar i recuperar el pas dels corriols de la Timba, el Tub i la Calavera. Les persones amants del ciclisme i els corriols haurien de donar les gràcies a Pere Padrós per haver fet aquesta feinada de manera totalment altruista i sense cap mena d’ajuda per part de les institucions. «Per mi va ser un període de recuperació molt satisfactori, no vull que em paguin per fer això, i tampoc he demanat cap ajuda, ho faig perquè estimo l’entorn, els corriols i la bicicleta». Padrós ens assegura que en un futur, hi haurà més corriols.


  • Pots descarregar-te el suplement de ciclisme a l’Alt EmpordĂ , aquĂ­.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li