
L’any 1640 s’inicià el que popularment es coneix com a Guerra dels Segadors, dita també Guerra de Separació o de Secessió i, més modernament, Revolució catalana de 1640. Es tracta d’un fet cabdal de la història de Catalunya. D’aquà que el nostre himne nacional Els segadors s’inspiri en aquest esdeveniment. Els fets són força coneguts.
L’allotjament de les tropes de la monarquia hispà nica al Principat de Catalunya, i els abusos que cometien, van desfermar una revolta popular que adquirà un carà cter antisenyorial. Les autoritats autòctones, la Generalitat i la Junta de Braços (una reunió extraordinà ria de les Corts catalanes sense rei) van encapçalar el moviment de protesta i van emprendre una veritable revolució polÃtica, ja que impugnaren la legitimitat del monarca espanyol (perquè consideraven que havia atemptat contra les constitucions catalanes) i arribaren a actuar com a un poder sobirà . D’aquà ve allò que «el rei nostre senyor declarada ens té la guerra», com diu la cançó. La vinguda d’un nombrós exèrcit espanyol per sotmetre el Principat a sang i a foc motivà que les autoritats catalanes cerquessin el suport del rei de França i que momentà niament aturessin aquell embat. No fou fins al 1652, onze anys després, que les tropes espanyoles entraren a Barcelona, grà cies a la força militar i a l’afebliment del pacte francocatalà . El Tractat dels Pirineus (1659) va cloure el conflicte amb la separació del Principat dels comtats del Rosselló i la Cerdanya (l’actual Catalunya del Nord), que passaren a l’obediència del rei de França.
Hi ha una extensa bibliografia sobre la qüestió, que ara acaba d’enriquir-se amb un llibre dels que marquen època. El seu tÃtol: 1640. El seu autor: Antoni Simon. Es tracta d’un voluminós estudi centrat en l’inici del conflicte i, per tant, en les seves causes profundes. Rigor i amenitat es combinen de manera magistral en aquesta obra que, a més, compta amb una edició de primera, a cà rrec de l’editorial Dalmau. Després de molts treballs dedicats a aquesta temà tica, Antoni Simon ha assolit una obra de maduresa que sintetitza els seus coneixements sobre el tema, que aporta una valuosa documentació inèdita i que ens mostra la vigència del conflicte de fons. Segons ell, fou aleshores que la monarquia espanyola optà per la via absolutista i autorità ria per construir un estat que ha quedat marcat per aquest origen. La part catalana, en canvi, defensà un model basat en l’equilibri de poders, en el control parlamentari del rei i de l’executiu, i en la preeminència de les constitucions pròpies. Fou un exemple més de la confrontació entre el model autoritari i el model democrà tic d’estat que encara avui sembla que té una vigència escruixidora.
Leave a Reply