Una casa per a Benjamin i Karavan

0
922

Es presenta el projecte de rehabilitació de l’antic ajuntament, en record del filòsof i de l’arquitecte


Alguna cosa es mou a Portbou. Aquest cap de setmana, coincidint amb l’homenatge anual al filòsof Walter Benjamin —al qual, enguany, s’hi ha afegit un reconeixement a l’arquitecte Dani Karavan pel seu recent traspàs— s’ha presentat el projecte de rehabilitació i reforma de l’antic ajuntament i les velles escoles, que preveu acollir espais museogràfics i d’estudi a l’entorn dels dos personatges. Un projecte molt singular que porta per títol «Una casa per a Walter Benjamin» i que han redactat els arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras.

La redacció d’aquest projecte —que val a dir, no és el primer que es realitza en relació a aquest edifici i la seva funcionalitat— ha estat possible gràcies al patrocini de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, tota vegada que el seu anterior president, Ricard Font, actual secretari general del departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori hi va fer una aposta decidida durant el seu mandat al capdavant de la companyia ferroviària, que va finalitzar l’estiu passat.

El projecte es pot visualitzar en una exposició que es pot visitar fins al pròxim 12 d’octubre a la sala de Duanes de l’estació de Portbou, que incorpora diversos plafons i que ha estat produït per la Fundació Lluís Coromina i l’Associació Passatges. Aquest mateix espai va ser utilitzat, diumenge, per presentar-lo públicament davant la presència dels participants en la VI Escola d’Estiu Walter Benjamin de Portbou, representants institucional i públic en general.

El projecte, com va assenyalar Pilar Parcerisas, vol relacionar «la figura de Walter Benjamin, aquest intel·lectual alemany d’origen jueu que es va suïcidar a Portbou el 26 de setembre de 1940 i una de les veus més vigents del pensament europeu dels segles XX i XXI, amb l’escultor israelià Dani Karavan, autor del Memorial Passatges, un Bé Cultural d’Interès Nacional que els immortalitza a tots dos al poble i que els hi ha vinculat per sempre».

En la seva presentació, Pigem i Falgueras van destacar quatre aspectes principals del seu projecte. En primer lloc, la rehabilitació de l’edifici se situa «en un lloc on es passa per anar o tornar del Memorial Passatges, o també per enfilar cap a les andanes del tren o per baixar a mar. Es tracta, per tant, d’un aixopluc en el camí». Les seves obertures el presenten com «un helicoide entre terra i aire. Arrelat com en una feixa, enllaça plataformes i volats fins a obrir-se com a poc en la coberta, és a dir, que va des de la trinxera fins al cel esbatanat».

Un altre element destacat del projecte és la seva biblioteca, presentada com «un conjunt de prestatgeries atapeïdes on es confonen suportants amb suportats. El saber penjarà sobre els espais oberts d’exposició i sostindrà un espai diàfan per a trobades». En definitiva, els arquitectes defineixen el seu projecte com «una construcció matèrica, cenyida a l’edifici antic on els replecs, la textura i els colors ens remeten al territori. Es tracta d’una estructura austera que s’abriga amb pans de suro que absorbeixen les reverberacions de llum i so, esberlada per encletxes de lluentors càlides de les ceràmiques i els vidres interiors».

JORNADA I LLIBRE. Tant divendres com dissabte es va desenvolupar el programa de l’Escola d’Estiu Walter Benjamin, que cada any aplega diversos especialistes universitaris per presentar i debatre temes relacionats amb la figura del filòsof alemany i altres qüestions d’actualitat. Enguany, el tema central ha estat «Europeisme i fronteres». Com recordava Parcerisas, «la frontera ha pres a l’Europa actual una dinàmica tensió com no s’havia viscut des de la II Guerra Mundial. Els passaports de vacunació obren una nova frontera en la identitat. Les diferències entre nord-sud, les diverses velocitats de progrés ideològic i tecnològic, el decalatge entre els països per la seva riquesa, porta a una situació que qüestiona el progrés com una evolució limitada vers un infinit, ja que el canvi climàtic ha tensat la corda entre ecologia i progrés, que Walter Benjamin ja va anunciar el 1940».

Durant les jornades també es va presentar la traducció catalana del llibre de Lisa Fittko, La meva travessia dels Pirineus. Tant ella com el seu marit Hans, es van convertir sense pretendre-ho en passants d’exiliats que fugien de la Gestapo per trobar la llibertat a Amèrica. Entre setembre de 1940 i abril de 1941 van ajudar a creuar els Pirineus en direcció a Espanya més d’un centenar de fugitius perseguits. El seu primer client va ser Walter Benjamin. Fittko va creuar els Pirineus per un camí de contrabandistes que li aconsellà el llavors alcalde de Banyuls, Vincent Azéma, i que coincideix més o menys, amb l’anomenada «Ruta Líster» de la Guerra Civil espanyola i que actualment porta el nom del pensador alemany, al qual l’autora li dedica un capítol.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li