Una carretera del vi de l’Empordà

Fa temps que penso que a la nostra destinació falta més producte turístic enfocat als períodes menys intensos des del punt de vista turístic. El senderisme, el ciclisme, la natura i la cultura són els grans motors desestacionalitzadors, però per sort a l’Empordà tenim l’enoturisme com a recurs complement en temporada alta i com a tractor en temporada baixa. Avui volia parlar d’enoturisme i en concret, d’una proposta que vaig llançar fa anys i que alguns han sabut desenvolupar, i tot i que estava pensada per a l’Empordà, aquí no s’ha fet res.

Fa sis anys, en el marc de la Vívid Enoconference, un seminari sobre enoturisme que es va realitzar durant cinc anys a Calonge en el marc del festival del vi Vívid, impulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona i l’Ajuntament de Calonge, vaig proposar la creació d’una «carretera del vi de l’Empordà» com a recurs turístic de primer nivell, tant per temporada alta com, sobretot, per temporada baixa.

La meva proposta era molt senzilla i concreta. De fet, després de la meva presentació a Calonge, a la que hi van assistir entre altres professionals, els responsables d’enoturisme del Penedès, aquests van materialitzar la idea i van crear la carretera del vi del Penedès, que enguany ha estat premiada com a millor iniciativa enoturística en els premis Vinari. I pensar que la idea era per a l’Empordà…

Però encara hi som a temps. De fet, la proposta estava pensada principalment per l’Empordà i per aquesta carretera que va de Pau a Capmany, la GI-610, que passa per Pau, Vilajuïga, Garriguella, Delfià, Rabós, Espolla, Sant Climent i Capmany i que té molt a prop, Peralada, Vilamaniscle, Cantallops i Mollet de Peralada. Les grans poblacions productores del vi de l’Empordà on s’hi ubiquen més cellers i on el paisatge i la tradició vinícola és més evident.

La wine road de l’Empordà o carretera del vi de l’Empordà, no és res més que una zona eminentment vinícola amb un inici i un final on els turistes del vi poden viure l’experiència enoturística en tota la seva intensitat.
Què vaig proposar a l’Enoconference del 2015? Bàsicament, crear una carretera eminentment enoturística. Què vol dir això? Bàsicament quatre coses:

En primer lloc, senyalització. Senyalitzar les entrades de la carretera, així com tenir mapes físics i digitals específics amb tota l’oferta vinícola que hi ha. A més, senyalitzar tots els punt d’interès i harmonitzar tota aquesta senyalística. Des de les finques més conegudes als senders entre vinyes.

En segon lloc, ordenar l’oferta existent i proposar-ne de nova. Cellers, restaurants i bars dels diferents pobles, agrobotigues, etc. han d’estar més enfocats a aquests visitants enoturístics. De fet, ja ho estan fent i fan molt bona feina, però caldria donar un salt més tenint en compte l’augment de visitants que tindrien. Coses com ampliar els espais de degustació o bars en els cellers, crear botigues als cellers, etc. A més, caldria harmonitzar horaris i temporades.

En tercer lloc, caldria estructurar i muscular tota l’oferta d’activitats enoturístiques i calendaritzar-les. De tal manera que en aquesta carretera sempre hi hagués una bona oferta d’activitats relacionades amb el vi: tastos, maridatges, visites a vinyes, passejades, tallers, etc. Més enllà de l’oferta habitual, hi ha d’haver una oferta complementària organitzada pels cellers i els municipis, però sobretot, pels professionals i les empreses de serveis turístics.

I finalment, s’hauria de complementar la carretera del vi amb aquells elements que fan que l’experiència de la visita sigui millor. És a dir, una sèrie d’elements complementaris imprescindibles per convertir el que ja és una carretera del vi en un dels recursos turístics més importants del país. Això vol dir garantir espais de pícnic en tots els pobles pels que visiten la zona i volen obrir una ampolla de vi amb amics, implantar elements monumentals per fer fotografies relacionades amb la carretera, creació de marxandatge propi i consolidació de punts de venda amb material específic del món del vi, potenciar les vinoteques als diferents pobles de la carretera, calendaritzar una petita fira del vi per a cada població en diferents èpoques del calendari, a fi i efecte que al llarg de l’any, cada mes hi hagi una fira del vi en un petit poble, entre moltes altres actuacions.

El cost d’aquest projecte no és alt i necessàriament implica l’actuació conjunta público-privada, però els beneficis a mitjà termini serien impressionants, per a l’Empordà que disposaria d’un recurs turístic de primer nivell per temporada alta i baixa. I d’això va la desestacionalització, no?