Un teló teatral que fa història

0
625

El Patronat de la Catequística recupera aquesta peça amb anuncis d’establiments comercials de Figueres


Dissabte es va donar el tret de sortida als actes commemoratius del centenari del Patronat de la Catequística, una entitat figuerenca coneguda actualment com La Cate. Al llarg de la seva història, ha destacat en molts àmbits del món associatiu. A mitjan del segle passat va ser tant significatiu en l’àmbit teatral que el mes de març de l’any 1958, després d’unes representacions de l’elenc del Patronat a Girona i de guanyar diversos premis, la premsa d’aquella ciutat va arribar a publicar el titular: «Gerona teatral, capital Figueras».

L’acte inaugural del centenari va estar presidit, curiosament, per un teló farcit d’anuncis comercials que en aquella època penjava de l’escenari, just abans de començar les representacions i durant l’entreacte, com una fórmula de patrocini comercial i que reportava ingressos per a l’entitat. La recuperació d’aquest teló, fa prop més d’una dècada, fou una mica rocambolesca. Concretament, va sortir a la llum en el moment d’iniciar les obres de restauració de l’actual sala d’espectacles. L’actual teló encara no s’ha pogut documentar amb exactitud, tot i que hi ha una referència d’un d’anterior, en concret de l’any 1930, quan en el decurs d’unes reformes es fa referència al fet que «el pintor Jové ha llevado a cabo la construcción y decorado de un nuevo telón con un gran acierto».

Es tracta d’un teló gran, de la mida de la boca de l’escenari, de cinc metres d’alt per vuit d’ample, que conté la publicitat de diferents cases comercials de la ciutat. Segons el periodista i directiu de l’entitat, Alfons Gumbau, «aquests tipus de telons eren habituals als teatres de principis i mitjans del segle passat, en una època que començava a popularitzar-se el patrocini vinculat a la publicitat i encara no estaven divulgats els aparells de projecció. Els anunciants pagaven les seves quotes per a figurar en aquests telons que es situaven just darrera el teló de boca, o segons el cassos, de la cortina americana, i romanien davant del públic abans de començar la funció o en els entreactes. A vegades s’utilitzaven en substitució del mateix teló, segurament pel fet comercial, però també per ser de menys pes».

Afegeix Gumbau que el teló que va sorprendre els assistents a l’acte de dissabte «podria datar de finals de la dècada dels 40 o principis dels 50. Una dada indicativa d’això és que a l’altra banda d’on hi ha els anuncis pintats s’hi pot veure l’anagrama INRI, la passió que es representava en aquesta època al Patronat. L’any 1952 es va fer la darrera representació de l’espectacle. El disseny d’aquest grafisme és original de Marià Baig, i hauria estat pintat a mida gran pel decorador Joan Jové, qui també hauria pintat els anuncis.

Per la documentació existent, «el teló estava en ple ús a primers de febrer de 1955, tal com testimonia la fotografia que recull la salutació final dels actors que van intervenir a l’obra Ninotchka. També es va fer baixar en un entreacte de la representació dels pastorets, El primer Nadal dels pastors, que va tenir lloc la nit del 28 de desembre de 1972, en el decurs del qual es va homenatjar un grup de figuerencs que havien estrenat l’obra i encara eren vius».

Conclou Gumbau que «quan la sala va ser llogada per convertir-la en cinema comercial, als anys 90, es va desmuntar bona part de la maquinària escènica. El teló va ser enrotllat i dipositat al fons de l’escenari on les andròmines, la pols i l’oblit el van anar cobrint. El 2006, en entrar la nova junta, el va apartar d’aquest lloc, ja que els degoters l’amenaçaven i el va dipositar curosament en el pati de butaques, fins que la tarda del diumenge 20 de juny de 2010 va ser traslladat a pes de braços, entre quatre persones (Lluís Illa, Gerard Boris, Carles Roig i Alfons Gumbau Masó) al Teatre Municipal El Jardí, on va ser penjat al teler, a l’espera d’un possible retorn al lloc d’origen, després de la corresponent restauració». I això va succeir dissabte passat.

ELS ANUNCIANTS. Una lectura dels reclams publicitaris permet comprovar que ja en aquella època es podien revelar fotos al moment. L’empresa Foto X s’anunciava dient que si en altres llocs els clients havien d’esperar una setmana per disposar de les fotografies, allà s’entregaven en sis minuts. Aquest és un dels tres anuncis més grans, juntament amb el de Finques Juncà i el dels Magatzems Fortunet, un establiment amb entrada pels carrers Peralada i Girona, que va ser de referència fins que es va cremar en la dècada dels setanta. Una altra curiositat dels anuncis —escrits en castellà i amb la nomenclatura dels carrers imposada pel franquisme— és la numeració telefònica, composta per dues o, màxim, tres xifres.

De les disset empreses que patrocinaven els espectacles, quatre encara existeixen avui en dia. Dues són del sector de les assegurances: Godoy i Albert —situades al mateix lloc abans i ara—, la botiga de roba Oliveras del carrer Girona —tot i el canvi de nom— i Ceres Roura, en aquella època a l’establiment del carrer Sant Cristòfol, que es presentava especialitzat en imatges i estàtues religioses «de totes les mides i classes». Altres anunciants, ja desapareguts com a raó comercial, són el taller de reparació de motos i bicicletes Jaume Galí —situat darrere l’antiga biblioteca— i el de Jaume Coll; el pintor Jové, ubicat al carrer Joan Maragall; Casa Bigas, del carrer Peralada, dedicada a la venda d’ultramarins, vins i licors; la Fusteria Seguranyes; la Funerària Pere Estela ,ubicada al carrer Sant Pere; l’establiment E. Quera, a la plaça del Comerç —l’actual ubicació de la plaça del Gra—, on es feien pintures, manicures i massatges, i la Camiseria Coll.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li