Un pla de xoc amb contrastos

Clubs com l’Adepaf i l’Escolàpies valoren la despesa en matèria esportiva de la mesura, però la troben insuficient pel que fa al bàsquet

Fa una setmana l’Ajuntament de Figueres anunciava un pla de xoc en equipaments esportius en els propers dos anys, una mesura que aflora a l’espera de la construcció del nou pavelló. En concret, el govern municipal va subratllar que es destinarien 3,5 milions d’euros a transformar els equipaments de la capital alt-empordanesa, amb l’objectiu que «els clubs puguin realitzar la seva tasca amb normalitat a la ciutat mentre continua la tramitació per al nou pavelló».

Els grans protagonistes dels qui han de donar ús a aquest futur nou context, els clubs esportius de la ciutat, mostren reaccions dispars. El president del Club Bàsquet Adepaf de Figueres, Oriol Rabert, «felicita a l’Ajuntament per la despesa important» que vol efectuar en l’àmbit esportiu de la ciutat, «estem contents per la ciutat», tot i que lamenta que les «inversions previstes pel bàsquet són insuficients i, m’atreviria a dir, innecessàries». Rabert recorda que fa pocs anys es va proposar la cobertura de les pistes de l’escola Joaquim Cusí, una mesura que des del club van acceptar amb matisos. «Ho vam acceptar amb una sèrie de condicions: que la pista fos totalment tancada; que fossin dues pistes i no una, per tal de doblar capacitat, i que el terra fos de goma, que millora molt la pràctica del bàsquet, però s’hi podrien afegir molts altres esports. Cap de les tres es van complir: la pista està oberta per un lateral, i qual plou es mullen dos o tres metres de la pista, i pel fet d’estar situada a dins d’un pati de l’escola, està plena de sorra: la pista és una platja», diu el president. Amb aquestes condicions, l’Adepaf ha decidit aquesta temporada abandonar les sessions al Cusí i anar a entrenar a una pista tancada de Pont de Molins, «tancada i on es pot entrenar amb una qualitat superior». Actualment, al Cusí només s’hi exercita el Club Vòlei Figueres, tot i que ho fa al gimnàs, tancat i amb terra de goma.

En matèria de bàsquet, la previsió que es va plantejar la setmana passada és la cobertura a la pista exterior del Rafel Mora i una altra a l’Escola Salvador Dalí, a part de la remodelació de la cúpula del Cusí. Entre les tres actuacions hi ha prevista una despesa d’un milió d’euros que, des de l’Adepaf, consideren «totalment inútil i innecessària». «No enviarem cap equip a entrenar en aquestes instal·lacions», afegeix Rabert, que també assenyala quin hauria de ser el projecte que, segons el seu parer, milloraria el context, almenys en el seu àmbit: «Aquest milió s’hauria de fer servir per cobrir les tres pistes exteriors del pavelló Roser Llop, que pel que sembla no es pot fer ara perquè s’ha de revisar el pla urbanístic, però té molt més sentit esperar-se un o dos anys i fer aquesta actuació i no haver de tirar ara aquests diners amb unes obres que, almenys pel bàsquet, no serveixen per res». «La cobertura de les pistes del Roser Llop, amb un terra de goma i una coberta a quatre parets, permetria doblar la capacitat del pavelló amb un sol centre de gestió», agrega Rabert.

Amb una opinió similar es mostra el president del Club de Bàsquet Escolàpies de Figueres, Martí Carbó, que també ressalta que l’acció prevista pel seu esport —la cobertura de la pista annexa del Rafel Mora— no és una acció que canviï la situació de l’esport de la cistella a la ciutat: «Millor això que res, però no és suficient. És una proposta de mínims que no aporta una solució real al problema de Figueres, el que calia era cobrir les tres pistes exteriors del Roser Llop». «Durant la reunió amb l’Ajuntament també vam demanar millorar la gestió de les instal·lacions actuals», detalla Carbó, que defineix la trobada amb l’equip municipal com una reunió de «promeses».

SENSE TANCAMENT, BRUT�CIA. Un altre club que valora el pla de xoc de l’Ajuntament és l’Hoquei Figueres, també involucrat en aquesta inversió de la cobertura de la pista del costat del Rafel Mora. El president del club, Jordi Vidal, diu que les accions previstes representen «un pas endavant, és el que reivindicàvem durant molts anys i permetrà que no ens hàgim de desplaçar a un altre lloc». No obstant això, també detecta un «problema»: el tancament. «Està previst un tancament per dalt i pels costats, però no fins a baix, i això farà que amb el vent entri sorra i brutícia. Qui ho netejarà? Si no es pot tancar fins a baix cal trobar una solució: en qualsevol esport, i més en els que es practiquen sobre rodes, hi hauria risc», diu.

EL NOU PAVELLÓ, «MOLT LLUNY». El mateix Vidal també destaca que veu el tercer pavelló des duna perspectiva «molt llunyana». «Ja portem molts anys així, si ara em diuen que d’aquí quatre anys el tindrem, no m’ho creuré», diu. Per la seva banda, Carbó desitja que aquestes inversions previstes en els equipaments de la ciutat no demorin la futura infraestructura: «esperem que aquesta cortina de fum no serveixi per retardar l’inici del tercer pavelló», mentre que Rabert valora que el projecte del pavelló «torna a estar a la nevera». «Que no estigui ni en el pla de xoc, entenem que se’n començarà a parlar d’aquí a 3 o 4 anys i, si es tira endavant, no el tindrem fins d’aquí 10 anys», conclou.