Un estudi permet datar les campanes de l’església de Sant Martí de Peralada

0
825

Unes imatges obtingudes amb dron permeten a l’arxivera Inés Padrosa situar-ne l’origen a mitjans del s.XV


Un estudi el·laborat per l’arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada, Inés Padrosa i Gorgot, ha pogut datar amb exactitud, per primera vegada, una de les dues campanes que coronen la cúpula de l’església Sant Martí al municipi de Peralada. Es tracta concretament de la campana més gran, que inclou una inscripció on hi apareix el seu any de creació, el 1457. Aquesta troballa s’ha pogut efectuar gràcies a unes imatges obtingudes amb dron per l’equip format per Joan Romagosa i Eric Marco, i que Padrosa s’ha encarregat d’interpretar.

Es tracta d’una descoberta molt important a nivell patrimonial, ja que «hi ha molt poques campanes del segle XV i XIV, se n’ha localitzat alguna del XIII, però les que es conserven ho fan per la seva inaccesibilitat. Això les ha salvat de l’espoli», explica Padrosa. Una importància que es veu accentuada si ens fixem amb la campana més petita, ja que tot i no portar cap inscripció que n’especifiqui la data, les seves característiques fan pensar a Padrosa que «és anterior a la del segle XV».

L’ESTUDI. Tot va començar arran de la curiositat de Padrosa vers les campanes del municipi «vaig pensar que amb la tecnologia que tenim avui en dia podríem, d’una banda, prendre les imatges, i de l’altra, fer la diagnosi dels resultats». Una vegada obtinguts els permisos corresponents, es varen prendre les imatges utilitzant un dron. Les fotografies efectuades al voltant de les campanes han permès a Padrosa resseguir i llegir la seqüència, amb l’epigrafia, la iconografia i les diferents parts de la campana.

A banda de les dues campanes de la cúpula, també s’han estudiat les altres dues campanes de l’església de Sant Martí, situades a la cel·la. La més gran d’elles va ser refosa el 1871 i el 1933, en aquesta darrera ocasió per la casa Barberí d’Olot. La més petita és posterior a la Guerra Civil, concretament de l’any 1951, i conte els noms del bateig: «Agustina – Maria – Joaquima».

L’ORIGEN DE LES CAMPANES. Antigament les campanes s’obtenien a través de dues fórmules. Una d’elles era la subscripció popular, on el finançament s’obtenia a través de petites aportacions, o bé a través d’una gran aportació solidària d’un particular. Quan succeïa aquesta segona opció,el nom de la persona s’inscrivia a la campana. Això es pot apreciar en les altres dues campanes del municipi situades a l’església del Carme. Ambdues campanes van ser encarregades per Miquel Mateu i foses l’any 1943, per la casa Barberí d’Olot.

Un cas similar el trobem a la campana petita situada a la cel·la de l’església Sant Martí. Tot i que en aquest cas les inscripcions de «Agustina – Maria – Joaquima» responen al patró de la congregació, Sant Agustí, i a Joaquima Bech Salleras (1932-2020), que va ajudar les monges en el període de la Guerra Civil.

MISTERI OBERT. El proper dissabte, 26 de juny a les 19 h, la sala d’actes del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec de Peralada, acollirà la conferència Pics i repics: les campanes gòtiques de Sant Martí, a càrrec d’Inés Padrosa. Una presentació que servirà per presentar els resultats de l’estudi. Tot i això, Padrosa afirma que encara queden almenys dues preguntes molt importants per resoldre: «Qui va pagar les dues campanes de la cúpula de Sant Martí? Qui en va ser l’autor?».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li