Un barri amb el nom d’un API

0
1332

Àngel Culubret va ser el promotor d’aquesta zona figuerenca, coneguda pel seu cognom


Des de l’1 de gener de 2018 fins a mitjans de gener, a la zona oest de Figueres —i de forma mol especial al barri del Culubret— porten registrats 671 talls de llum, la meitat dels quals es van produir al llarg de l’any passat. Un problema que ha estat denunciat reiteradament pels veïns i que s’ha vist traduït en una impotència des dels poders públics enfront d’una actuació clarament insuficient i discriminatòria per part de la companyia Endesa.

La problemàtica indigna els veïns, que no es resignen a viure a les fosques una estona o unes hores, dia sí i dia també. Els carrers més afectats són els de Joaquim Vayreda, Ramon Reig i Major i, en menor mesura, Josep Bonaterra, Marià Llavanera, Francesc Gimeno i Avinyonet, així com altres de propers. Curiosament, la majoria porten nom de pintors —un fet comú a tot el barri—, uns artistes que en vida van necessitar de la llum —natural o artificial— per plasmar les seves obres.

La problemàtica del barri ha estat notícia als mitjans de comunicació i si bé al començament només se’ls hi prestava atenció des del territori, en les darreres setmanes les denúncies han arribat a inspirar diversos articulistes de la premsa catalana i a protagonitzar reportatges de les cadenes de televisió nacionals i estatals. Tot i això, allò que no hem vist explicat i que només recorden les famílies de més edat vivint al barri, és l’origen del nom que avui els fa protagonistes de tota aquesta problemàtica tant lamentable.

Ángel Culubret Carreras era un agent de la propietat immobiliària (api) de Figueres que als anys 60 del segle passat tenia la seva agència a l’entresol del número 4 de la Rambla de Figueres, al xamfrà del carrer Girona, davant de la placeta baixa i el monument a Narcís Monturiol. El seu nom va ser notícia el 1962 quan cedeix a l’Ajuntament de Figueres uns terrenys a la carretera de Llers per construir-hi els anomenats «albergs provisionals» que l’Ajuntament de l’època, presidit per l’alcalde Ramon Guardiola, va construir per acollir la comunitat gitana, foragitada de la zona del Garrigal.

PROMOTOR IMMOBILIARI. L’experiència de situar els gitanos en una nova zona de la ciutat va reeixir amb rapidesa, almenys segons la premsa de l’època i pels testimonis que en tenen els figuerencs que encara ho recorden, alguns dels quals resideixen al barri. Segurament esperonat per allò que avui en diríem un procés d’integració, dos anys més tard, el 1964, s’anuncia la promoció d’una urbanització enfront d’aquells habitatges a càrrec del mateix Culubret qui, per cert, també havia cedit els terrenys per a la construcció de la primera seu de la parròquia del Bon Pastor.

El projecte que aprova l’Ajuntament inclou inicialment la construcció de 20 habitatges, però amb l’objectiu d’anar-ho ampliant, fins i tot amb la construcció d’alguns blocs de pisos. En total, es preveia que el nou barri, el primer acollit al recentment aprovat Pla General d’Ordenació Urbana, podria arribar a acollir un miler de persones residents. La part més característica del Culubret, però, havien de ser allò que a l’època s’anomenaven «torres», és a dir, una caseta de planta baixa i pis amb garatge o un petit jardí o pati.

El projecte el va dissenyar Ricard Giralt (Barcelona, 1884-1970), un prohom de l’urbanisme figuerenc, que havia estat arquitecte municipal des del 1915 i fins al 1939. Va projectar grans reformes urbanístiques a la ciutat com el Parc Bosc Municipal i l’actual Rambla, a banda de l’edifici de la Casa de la Vila. També va redactar nombrosos plans de reforma urbanística que van canviar la fesomia de la població. Acabada la Guerra Civil fou expedientat i cessat com a arquitecte municipal. Després de ser represaliat va exercir com a arquitecte particular. Va deixar en dipòsit tant a l’Ajuntament de Figueres com al Col·legi d’Arquitectes un conjunt de documentació de gran valor històric.

En un article de l’escriptor Joan Guillamet al setmanari Ampurdán el 22 de juliol de 1964, posa en valor la iniciativa de Culubret i explica que per ocupar un d’aquests habitatges no farà falta res més que aportar la quantitat de 80.000 pessetes (uns 480 euros). Afegeix que els crèdits d’amortització seran gestionats pel mateix promotor. Calcula que per tirar endavant amb tota la urbanització calia un pressupost d’entre 15 i 20 milions de pessetes de l’època, és a dir, entre 90.000 i 120.000 euros. En uns anuncis publicats un parell d’anys més tard es promociona la venda d’una «torre» al Culubret per 450.000 pessetes (uns 2.700 euros) i una altra al Poblenou —una zona que era més elitista a l’època— per un milió de pessetes (6.000 euros).

La urbanització del Culubret es va anunciar per a una superfície de 20.000 metres quadrats. El 1970, al mateix setmanari, es torna a fer un elogi del barri, indicant que ja s’hi porten construïts més de 100 habitatges, promocionats a preus a l’abast de la classe treballadora. S’afegeix que «es va projectar un habitatge construït amb poques dificultats tècniques, executat per a una illa de cases completa. En només tres anys ha nascut un nou barri, desament poblet. La llàstima és que el promotor no hagi executat els treballs urbanístics en el seu conjunt i encara quedin alguns trams pendents de reparació». Amb això es veu, però, que els problemes al barri vénen de lluny.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li