Un any de pandèmia

0
1149

Fa una setmana es complia un any de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma que, el 15 de març de 2020, va capgirar totes les nostres vides. Un any ja d’aquelles primeres restriccions totals que s’han anat adaptant a la situació sanitària durant tots aquests mesos, passant per etapes de més o menys obertura, però, en definitiva, un any de tancaments, restriccions de mobilitat, tocs de queda i, sobretot, de pressió sanitària i hospitalària.

Fa 365 dies que vam començar a viure allò que mai hauríem imaginat. Fa 365 dies que ens adaptem, ens reinventem i ens intentem sobreposar a tots els embats que la covid-19 ens va posant dia a dia.

Aquest any ens ha deixat situacions socials i econòmiques molt complicades. FamĂ­lies que han vist reduĂŻts els seus ingressos a mĂ­nims i que tenen problemes per pagar les factures mĂ©s bĂ siques o inclĂşs per accedir als aliments. Dones que han patit com ningĂş les situacions de confinament; combinant teletreball amb cures, dels fills, de la casa, dels pares… O, molt mĂ©s greu encara, que han hagut de conviure 24 h al dia amb els seus agressors. Petits empresaris i autònoms que han vist reduĂŻdĂ­ssims els seus ingressos però que han hagut de seguir fent front a totes les despeses. Treballadors i treballadores en ERTOs que no cobren, o cobren amb retard. Joves sense perspectives de futur, amb una taxa d’atur altĂ­ssima entre el jovent i amb molt poques perspectives de futur. I, sĂ­, la vacuna aporta esperança, però encara es preveuen mesos de situaciĂł inestable, complexa i incerta. Les administracions locals, com sempre diem, sĂłn les mĂ©s properes a la gent i, per tant, tenen la responsabilitat de respondre de forma rĂ pida i Ă gil en tot allò que estigui al seu abast. A l’Escala, pocs dies desprĂ©s del confinament de març de 2020, des d’Esquerra Republicana ja vam advertir que, un cop passats els dies mĂ©s durs, caldria un pla de xoc. Un pla de xoc per a l’endemĂ , amb mesures socials i econòmiques que fessin mĂ©s fĂ cil la tornada a la normalitat.

Ha passat un any i no hem tornat a la normalitat. Molts negocis han vist com havien de baixar les persianes durant la segona onada al mes d’octubre, el món de la restauració no ha parat de tenir restriccions des de la reobertura, el sector turístic ha estat un dels més afectats i segueix patint les dificultats d’una mobilitats molt restringida. I a això cal afegir els confinaments municipals i comarcals i els tancaments del comerç durant els caps de setmana. Un hivern que, si normalment a l’Escala ja és complex, ha posat en tensió a tot el nostre teixit productiu.

Vam aprovar un pla de xoc al juliol (un pla que ERC demanava des de març) que hem anat aplicant amb comptagotes i que, a hores d’ara, no tenim constància de fins a quin punt s’ha executat. I ja està. El govern no és àgil, no innova, no s’adapta a les circumstàncies. Els negocis, a una setmana de setmana santa, no saben encara si aquest any hi haurà bonificacions en les ocupacions de via pública, ni si es podran ampliar, com l’any passat, les terrasses de bars i restaurants. No sabem encara si aquelles persones que han demanat les ajudes per pèrdua d’ingressos els hi han estat concedides o no. No hem buscat alternatives pels paradistes del mercat dels diumenges que fa setmanes que no poden treballar. Això sí, hem passat els rebuts d’escombraries a tothom com si res no passés. I tot això, a les portes d’una nova temporada turística que, si res no canvia, potser no serà nefasta, però de ben segur que no serà bona.

I sí, segur que reaccionarem, però ja ho estem fent tard.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li