‘Turistes, sirenes i gent del país’

0
1671

La reedició aquest any de Turistes, sirenes i gent del país, de Manuel Costa-Pau, a càrrec de Llibres del Segle, és tot un esdeveniment editorial. El llibre va causar un gran impacte en el moment de la seva aparició, el 1966, perquè tractava d’un fenomen aleshores molt primerenc: el turisme. I ho feia no amb dades numèriques i gràfics explicatius (com posteriorment ha estat allò més habitual), sinó des d’una aproximació literària de caràcter assagístic, plena d’anècdotes i vivències dels mateixos testimonis, però amb un gran rigor sociològic, econòmic i antropològic. Fins i tot no hi faltava tampoc la poesia, que es trobava a l’encapçalament de cadascun dels apartats. Aquest model d’escriptura constituí tota una troballa narrativa.

En aquells moments encara no se sabia si realment aquell gran revulsiu econòmic i social duraria gaire o si només ho faria de Nadal a Sant Esteve. El seu autor ja hi assegurava que continuaria mentre durés el creixement econòmic de l’Europa desenvolupada. I ho va encertar de ple, tot i que, fins avui mateix, sempre hem viscut amb la temença que es podria acabar sobtadament d’un dia per altre. En el conjunt de l’obra, s’hi respira la confiança (que ara potser podem trobar un xic ingènua) que l’empenta turística podria servir per activar d’altres sectors econòmics considerats aleshores més sòlids i que, gràcies a una planificació racional, no es farien els disbarats urbanístics que es van acabar fent. Vaja, la confiança que no mataríem la gallina dels ous d’or.

El llibre va, però, més enllà de l’anàlisi d’un sector econòmic fonamental per convertir-se, com ha apuntat Joan Ferrerós, en una autèntica reflexió sobre el país (una «aproximació als catalans a través del fenomen turístic», segons les seves paraules), equiparable a les que van aparèixer també en aquells moments, com ara Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives; Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, o Els altres catalans, de Francesc Candel. L’obra, així mateix, serví per donar a conèixer públicament el seu autor, l’empordanès Manuel Costa-Pau (Garriguella 1936 – Girona 2016), que posteriorment despuntà com a intel·lectual, escriptor i editor. I serví per definir el model narratiu innovador que ell desenvolupà, anys després, en la seva trilogia «Encontres amb Thànatos», conformada per Janna (2010), Diana Palmer (2015) i Íngrida–Àfrica (2017).

No cal ni dir que a Turistes […] l’Empordà hi té un paper destacat i que el llibre és extraordinàriament ben escrit, amb un llenguatge rigorós, però pròxim a l’oralitat, que és tot un plaer de llegir. No us salteu el pròleg de Mary Nash, que, des de la crítica postcolonial, dona una visió molt insòlita del fenomen turístic i de l’autor del text.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li