Troben residus de plàstic en peixos

0
612

Un estudi detecta plastificants en sardines, seitons i lluços, però amb nivells que no suposen risc per a la salut humana


Preocupació però no alarma per un estudi sobre espècies marines per al consum humà. El Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat compostos químics plastificants en sardines, seitons, anxoves i lluços del mar Mediterrani. Els nivells però no suposen un risc per a la salut humana.

El treball l’ha liderat l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC). El mètode ha consistit en analitzar 5 mostres de sardines, anxoves i lluços recol·lectats a la zona del Mediterrani occidental. En concret, al cap de Creus, el delta de l’Ebre, el golf de València i el d’Alacant. Els resultats mostren que tots els individus excepte dos van mostrar nivells de plastificants de fins a 73 nanograms per gram de múscul. L’autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, afirma que els resultats van ser similars per a les quatre zones, cosa que indica que l’ús d’aquests plastificants és molt semblant en tota l’àrea analitzada. Tot i això, sí que hi ha diferències entre les tres espècies, sent la sardina el peix amb més quantitat de plastificants trobats, seguida del seitó i del lluç. Aquestes diferències estan relacionades amb les diferents capacitats d’adquisició, bioacumulació i metabolisme de cada espècie. Els nivells inferiors trobats al lluç, que és un depredador parcial de sardines i seitons, suggereixen que aquests contaminants no es biomagnifiquen al llarg de la cadena alimentària. Els investigadors asseguren que el consum d’aquests peixos no suposa cap amenaça per a la salut humana. Tot i això, l’exposició humana a aquests contaminants es produeix per diferents vies, com la ingestió d’altres aliments, la inhalació o la ingesta de pols. La suma de totes aquestes fonts sí que podria plantejar un cert risc. Per això, és recomanable minimitzar l’exposició a aquests plastificants, reduint la contaminació dels ecosistemes marins i prevenint un augment dels seus nivells als peixos.

D’altra banda, l’equip de l’ICM-CSIC està estudiant el declivi de les poblacions de sardina i seitó a la costa oest del mar Mediterrani. L’investigador d’aquest centre Joan Giménez explica que hi ha diverses hipòtesis obertes, com per exemple, l’augment de la pressió pesquera, les temperatures més càlides de l’aigua a causa del canvi climàtic o la presència de contaminants com els analitzats en aquest estudi.

La recerca s’ha publicat a la revista Environmental Pollution.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li