Tres Diades i una reivindicació

0
800

 A les portes d’una nova Diada Nacional de Catalunya, i després que en els darrers anys l’11 de Setembre s’hagi convertit en una jornada àmpliament reivindicativa a nivell social, una mirada al passat ens permet descobrir quins eren els anhels dels empordanesos tot just en el tombant de la fi de la dictadura, ara fa justament 40 anys. Aleshores es reclamava la promoció de la llengua i la cultura catalanes, la retolació dels carrers en català, el canvi del nom oficial de la ciutat (de “Figueras” a Figueres) i, amb la incipient recuperació de les llibertats democràtiques, la redacció d’un estatut d’autonomia.
Pels volts de l’11 de setembre de 1975 -a dos mesos i escaig de la mort del general Franco-, i sense que la data fos celebrada públicament, perquè s’hagués copnsiderat un acte il·legal, a Figueres es vivia una moguda reivindicativa a l’entorn del grup Justícia i Pau que va aplegar 1.124 signatures i 21 adhesions d’entitats. Aquest gruix de figuerencs –aleshores la ciutat tenia a l’entorn d’uns 25.000 habitants, gairebé la meitat d’ara- van demanar a l’Ajuntament, que presidia l’empresari de la construcció Pere Giró, que es prengués l’acord “d’ajudar i de promoure l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes”, destinant-hi una part del pressupost de l’àrea de cultura. La regidora delegada era la catedràtica de l’institut Ramon Muntaner, Consuelo Serra, per cert la primera dona que va ser regidora a la ciutat.
A més, també es demanava que s’adoptés l’acord de retolar en català totes les places i els carrers de la ciutat –per cert, en aquell moment, la plaça de l’Ajuntament es deia oficialment “Plaza del Generalísimo”- i de sol·licitar als organismes oficials pertinent el canvi del nom oficial de la ciutat. En pocs mesos, l’Ajuntament va destinar uns diners per organitzar classes de català, va començar a posar les noves plaques dels carrers en la llengua del país i es va tramitar el canvi del nom que es va oficial en dos anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li