Tots els contes de la Víctor, a la llum

Club Editor publica el 21 de març el primer dels quatre volums i 2.000 pàgines de l’escriptora escalenca Caterina Albert

Al mateix temps que la primavera astronòmica, arribarà a les llibreries el primer volum de contes de l’escriptora escalenca Caterina Albert. Serà el primer de quatre volums i 2.000 pàgines que sortiran a la llum els propers dos anys amb els quals Club Editor reivindica «la dona i l’escriptora, l’empordanesa de l’Escala que, més enllà de ser l’autora de Solitud i Drames rurals, va escriure un centenar de contes que no són de lectura obligatòria als instituts i que encara esperen ser llegits».

EL PRIMER VOLUM. L’editorial comença pel final, amb els contes escrits al tombant dels cinquanta, Jubileu i Vida mòlta, quan la Víctor tenia prop de 80 anys i «la ironia envellida com un bon vi». «Daten del temps de la desnazificació a tot Europa, també en territori franquista, quan el règim ha de renunciar a certes brutalitats i autoritza la publicació d’algun llibre català, amb comptagotes i a condició que sigui inofensiu», explica l’editorial. En aquells moments, la gairebé octogenària Caterina Albert, sota el pseudònim de Víctor Català, no aixecava sospites. Però, amb els seus contes, continua posant el dit a la llaga. Entre els personatges d’aquests vint-i-dos relats hi ha un trinxeraire anomenat el Roig acompanyat d’un gos que es diu Lenín, un burgeset que s’ha inflat de riquesa durant el primofranquisme explotant la desgràcia dels altres, dos senyors que discuteixen de la fi de la supremacia masculina o tot d’homes i dones que viuen el matrimoni com una forma d’esclavitud. «La més bella i decorativa de les teories no pot res contra la realitat dels actes», fa dir Víctor Català a un dels seus personatges, i d’això tracten els seus contes.

Cada un dels quatre volums compta amb un postfaci. El primer és d’Enric Casasses, que parla del caràcter indomable de l’empordanesa: «Caterina Albert, des d’abans de ser Víctor Català, des de nena, imagina la seva obra com una obra d’art i la seva feina com una feina d’artista, i quan amb catorze anys escriu els primers drames rurals, i quan guanya amb La infanticida un premi als jocs, i sempre, escriu el que li dona la gana: la llibertat, en art, és sagrada». És amb aquesta llibertat que jugarà entre dos noms i dos gèneres i que, múrria i indisciplinada a consciència, escriurà en una llengua viva que desafia les normes fabrianes.

En aquesta mateixa línia, l’editora dels textos, Blanca Llum Vidal, defensa que l’obra de la Víctor tracta sobre la sedició: «Ho és en la mesura que, ferida de realitat i filla d’un món excloent, masculí i arbitrari, la seva escriptura s’encamina a assenyalar càrregues i a aixecar-les, a eximir del compliment d’obligacions ancestrals i cruels, a fer-se enfora del buf del destí i del baf de puresa».

ELS ALTRES VOLUMS. El segon volum, amb els reculls d’entre guerres (Contrallums, 1930, i La Mare Balena, 1920), sortirà a la tardor del 2018. I el tercer, amb Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius, de principis de segle, el 2019, igual que el quart, que per primera vegada aplegarà el text íntegre de Mosaic i alguns contes inèdits.