Toni Gorgot: ‘És un combustible de quilòmetre zero que dona feina al territori i neteja els boscos’

0
1332

És l’actual propietari de Forestal Empordà, una empresa familiar creada l’any 1940 dedicada a la gestió de finques forestals i als serveis d’aprofitament de recursos forestals, entre altres. Una de les novetats de l’empresa és la branca Biomassa Empordà, el projecte iniciat el 2010 per produir i comercialitzar biomassa forestal dels boscos alt-empordanesos


Com s’ha d’entendre l’empresa Forestal Empordà?
L’empresa Forestal Empordà és una reconversió de l’empresa que va fundar el meu pare l’any 1940. Vaig començar a treballar amb el meu pare i quan ell es va retirar, li vaig seguir el llegat. Bàsicament el que oferim és el servei de sempre, com són els treballs forestals, la gestió de finques i tot el que això comporta. Als inicis es feia carbó i molta fusta i altres productes que ara s’han anat perdent.

Com ara?
Sobretot el carbó. El carbó era una riquesa bestial d’aquestes muntanyes, era el que ara és el petroli i el gas. Abans tot anava amb carbó i finalment, amb l’arribada del petroli, es va acabar el carbó. La fusta també ha anat a la baixa, ara hi ha molta fusta d’importació, ja que són més barates. I la veritat és que aquí s’aprofita poc la fusta. També tenim el suro, una branca molt important a la nostra empresa, potser la més important, ja que aquesta zona és on van néixer i començar totes les fàbriques de suro.

Ha passat factura la crisi actual a la seva empresa?
Sobretot a algun sector de l’empresa, com ara el suro. No tenim encara les xifres, però s’ha venut menys vi, i això ens repercuteix a nosaltres directament. Si no es ven vi, no podem fer taps de suro.

Al cap del temps, neix la branca de Biomassa Empordà. Per què?
Ara fa onze anys, va ser l’any 2010 quan vam apostar-hi. La biomassa és una cosa molt nova, fa vint anys que se’n fa i és l’aprofitament de fustes que no tenen valor comercial. És a dir, fustes que no serveixen per vendre i que estan al bosc sense que ningú les aprofiti. L’extraiem d’arbres que cauen i l’únic que fa és que es propaguin incendis, perquè embrut els boscos, es podreix i fa combustible vegetal. I el que fem nosaltres és aprofitar aquesta fusta i convertir-la en combustible. La transformem, la triturem, les garbellem per mides, li traiem els fils i en fem un combustible que ara s’ha posat molt de moda amb les calderes de biomassa forestal. Actualment la Diputació de Girona està donant moltes subvencions a escoles, ajuntaments i equipaments locals per fer calderes de biomassa.

Ara es comencen a veure aquestes calderes, però les veurem per ús domèstic?
Ja comencem a veure-ho, el que passa és que també hi ha la caldera de pèl·let, que poden ser estufes petites o calderes més petites, i com que és un combustible més sec, amb menys quantitat pots omplir-la. Però amb l’estella no, amb l’estella necessites molta més quantitat. Per instal·lar calderes amb estella han de ser edificacions externes, és a dir, una casa amb exterior, ja que la caldera és molt voluminosa i per una casa particular no sé si arribaria a ser rendible. Ara, però, s’estan fent calderes comunitàries per edificis, i inclús s’estan fent per pobles i ciutats senceres.

Pobles sencers? Està clar que el futur passa per energies sostenibles.
S’anomena district heating o calefacció urbana, i és aquella calor que es produeix en una central i es distribueix per una xarxa urbana. A Espanya ja comencen a haver-n’hi i no és complicat. S’agafa un poble d’uns mil habitants, centralitzen una caldera i llavors distribueixen la calor a cada casa.

Això es podria aplicar a una comarca com la nostra, amb tants pobles petits, oi?
Això ho veurem en un futur, segur. El més complicat és la instal·lació al poble, però per exemple, a urbanitzacions que es fan noves és molt més fàcil. Ara també es comença a instal·lar a empreses com hotels, granges i inclús per particulars.

Què diria a les administracions públiques per apostar-hi?
Els diria que tot són avantatges i que comprar un combustible a l’altra punta del món només provoca guerres i està en mans de multinacionals que no ens deixa cap riquesa aquí, ni impostos. Doncs els diria que és un combustible local, que dona feina a gent del territori i neteja els boscos. No hi ha res més natural.

Per entendre-ho bé, quina diferència hi ha entre el pèl·let i l’estella? Tant un com l’altre són biomassa.
Exacte, el pèl·let i l’estella són biomassa. El pèl·let és un combustible fet de residus forestals, però porta un procés industrial i de fabricació. Són serradures premsades, sense cola i amb forma de pinso. És molt sec i té molt poder calorífic, per això amb menys quantitat fas la mateixa escalfor. L’únic inconvenient que té és que és un procés industrial i les empreses tenen marges bastants bons, i és per això que el pèl·let pot venir de Xina, de Canadà o d’on sigui, perquè està globalitzat. És cert que hi ha fàbriques aquí a Girona, però està molt globalitzat, per això el pots trobar al supermercat per un preu molt barat.

En canvi, el nostre producte, com que és tan barat, és la meitat d’econòmic que el pèl·let i no el podem portar massa lluny perquè el cost de transport ens faria apujar-li el preu. La nostra estella és un producte local, fet als boscos de l’Empordà i es distribueix aquí, per tant, és combustible de km 0. No s’aconsella transportar-lo a més de 50 quilòmetres, perquè sinó s’encareix molt el producte.

A banda del km 0 i de ser un combustible vegetal, ajuda en la neteja els boscos que tenim, és així?
Estem traient el combustible vegetal dels boscos i, per tant, fem prevenció d’incendis. Estem traient molts arbres que no serveixen i ara que la gent no es pensi que anem tallant arbres sense miraments, eh? Està tot molt regulat. Tallem ben bé els arbres que fan competència als que s’han de quedar.

Què vol dir amb això?
Avui dia els boscos estan abandonats, surt de tot i ningú en fa cap gestió. Abans sempre s’havia fet gestió i quan parlo de gestió vull dir que, per exemple, a un bosc mediterrani on hi ha alzina, pi i roure, en aquesta zona prioritzem els arbres de suro, i el que fem és deixar els suros i els adeqüem l’espai perquè tinguin suficient terreny per poder viure còmodament i perquè siguin productius, ja que un suro que estigui sota un pi no farà mai res. Netegem, seleccionem i traiem el pi que és el combustible que hi ha i deixem alzines, suros i roures.

Els pins són inversors, oi?
S’estenen moltíssim, si deixéssim els boscos com els tenim ara, a la llarga serà tot pi perquè el pi ofegarà tota la resta d’arbres. I això el que podria provocar és més risc d’incendi perquè la fusta de pi és molt combustible.

Foto: Àngel Reynal

Què ho fa que ara els boscos no estiguin gestionats?
Abans estaven gestionats per necessitat, cal pensar que fa un segle tot el bestiar que ara està a les granges, estava a la muntanya. Abans no hi havia granges i tot el bestiar que tenim ara, estava a les masies. I cada masia tenia un ramat d’ovelles, vaques i porcs, i aquests animals anaven per la muntanya menjant i per això es netejava. I d’altra banda, la gent per necessitat havia de fer llenya. Per tant, es feia carbó, fusta… Per això dic que ells mateixos ja en feien la gestió del bosc. Si es miren fotos dels boscos de fa un segle, no tenen res a veure amb ara.

El fet d’haver-hi vida, hi havia activitat. Amb l’èxode rural s’ha anat perdent, no?
És clar, hi havia activitat i molta gestió. També hi havia molta gana, eh? Potser una mica massa i s’extreia molt del bosc, però era la supervivència. Amb l’època del petroli i l’èxode tot es va abandonar, el bestiar va anar a les granges i tots els boscos estan abandonats.

Però és un risc molt elevat tenir els boscos abandonats, no?
Ja ho hem vist el 2012 i el 1986 amb els focs que vam patir aquí dalt, a l’Alt Empordà, i això ja sabem que no és agradable per a ningú.

La tendència energètica és més verda que mai. Anem per bon camí?
Fa pocs dies el Parlament ha aprovat la llei del canvi climàtic i això ens està dient que l’any 2050 hem d’estar a zero emissions de diòxid de carboni, hem d’anar per aquí per nassos.

L’estella fa molt de fum, però no contamina. Expliqui’ns, per què passa això?
És complicat d’explicar, d’entendre i espero explicar-ho bé: si tu cremes un arbre, fa fum. Si cremes petroli, fa fum. Però per què quan cremes un arbre no contamina i quan cremes petroli sí? L’arbre quan ha crescut ha captat carboni i ha expulsat oxigen amb la fotosíntesi, i aquest arbre ha fixat carboni al seu tronc. Si aquest arbre no el talles, es morirà i es podrirà. Quan es podreix, segrega el diòxid de carboni, i si tu el talles i el cremes, l’únic que fas és avançar el procés. És a dir, estàs cremant un carboni que l’arbre ja l’havia transformat en oxigen. És un cicle tancat de la Terra. En implantar el petroli, extraiem un diòxid de carboni que està dins de la Terra i l’afegim a l’inventari de carboni, per tant, estem posant més carboni a l’aire. El canvi climàtic és degut al fet que estem posant cada vegada més carboni dels hidrocarburs.

La instal·lació d’una caldera de biomassa és cara, oi?
És cara perquè és una màquina molt complexa, però com més consum tinguis, més ràpid recuperaràs la inversió. Hi ha casos que amb 3 o 4 anys ja estan amortitzades, perquè cal pensar que és tres vegades més barat que el gasoil, i això que ara el gasoil estarà barat. Quan vingui una guerra i pugi el gasoil, ja es veurà… En aquest sentit, l’estella de biomassa és estable, el gasoil puja i baixa cada dia, amb l’estella fa tres anys que tenim el mateix preu.

El marca el mercat, el preu?
Sí, el mateix mercat, hi ha associacions d’empreses que hi treballem i hi ha interessos perquè no pugi. És l’arma que tenim per lluitar contra el gasoil.

Hi ha molta competència, al sector?
La veritat és que no, aquí a l’Alt Empordà només hi som nosaltres. A Girona n’hi ha vàries, però a la nostra zona som els únics que ens hi dediquem.

No puc acabar l’entrevista sense parlar-li de motos de trial, estic amb el set vegades campió d’Espanya.
Ja no ho recordo [entre riures], fa quaranta anys d’això i ha canviat molt el món del trial… Avui dia són professionals i nosaltres érem amateurs.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li