Susi Pairuto: «M’he trobat gent que em deia que ‘si tu no hi ets, l’Auca no és el mateix. L’Auca ets tu’»

0
877

La llibretera i propietària de l’Auca de Figueres va anunciar fa pocs dies que es jubilava


 

Fa un parell de dies a les xarxes socials vam veure que anunciava que plegava.
Sí. He rebut missatges realment molt emotius i que fan plorar. El primer que em diuen és que em trobaran a faltar.

Gairebé 40 anys a l’Auca, amb què es queda?
Hi ha hagut de tot, però em quedo amb allò més agradable i bonic. M’ha encantat poder estar servint cultura a la ciutat. Més que darrera un taulell, sempre he estat al davant, compartint-ho amb la gent. Ha estat una cosa familiar, la gent s’hi ha trobat com a casa seva.

Com s’hi ha trobat vostè, aquí?
Va ser un barri on de seguida ens vam conèixer molt i vam fer confiança. El fet de tenir l’escola aquí al costat ha fet que conegués moltes famílies, molta mainada. Ara ja hi ha nanos que porten els seus fills a l’escola, i que jo els havia tingut quan eren nens. He vist moltes generacions i això es molt maco.

Com van ser els inicis?
Tot i que hi havia una llibreria més avall i una més amunt, al tenir l’escola al costat vam pensar amb el meu marit que si ho fèiem bé podria funcionar. I va ser així. Ara, hem pencat molt.

Diuen que els principis sempre són durs.
El fet de tenir premsa t’obliga a obrir dissabtes i diumenges. Tots els dies de l’any menys tres, i és clar, a dos quarts de vuit has d’estar a la botiga fins a tancar. Gairebé 13 hores diàries. Jo crec que soc una de les poques botigues que queden que fan aquests sacrificis d’horaris. Diria que ara són diferents.

Em sembla que ja s’ha guanyat una època de descans. Què farà ara?
Gaudir de coses que no he pogut fer. Tinc moltes amistats que degut a horaris no he pogut gaudir mai. No és que les hagi perdut, sinó que les tinc allunyades i les vull recuperar. He anat de la feina a casa i de casa a la feina. No m’he passejat per Figueres durant molt de temps, i ara tinc ganes de fer-ho. Ara, s’ha de dir que prioritzar la botiga ja m’estava bé.

Sembla que l’Auca li ha donat molt.
Era la meva vida, ho he donat tot per la feina. He conegut molta gent que m’ha introduït a molt de món que per a mi era desconegut.

Que passarà ara amb l’Auca?
Hi ha algunes ofertes de gent que s’ha interessat, però… Ara és complicat que algú pugui continuar el negoci. Els bancs no donen finançament i algunes bones propostes s’han tirat enrere.

És possible una Auca sense la Susi?
M’he trobat gent que em deia que «si tu no hi ets, l’auca no és el mateix. L’Auca ets tu». Això també em fa tancar un cicle, i potser és veritat que ningú més pot ser l‘Auca i hem de fer un tancament conjunt l’Auca i la Susi. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li