Simonet, un heroi del castell

0
1754

Josep Puig escriu un llibre sobre aquest guerriller, nascut a Garriguella el 1783, que va arribar a coronel


El castell de Sant Ferran Ă©s, encara al dia d’avui, un dels grans conjunts arquitectĂČnics per descobrir, no nomĂ©s de la nostra comarca, sinĂł de tot el paĂ­s, tant pel que fa a la seva bellesa monumental com a la seva histĂČria. La fortalesa ha estat el testimoni mut de la vida empordanesa durant els darrers 200 anys i malgrat que en algun moment va ser qualificat de «la bella inĂștil», en la realitat ha tingut tambĂ© els seus moments de glĂČria. Tot el que s’explica al llibre El Castell de Sant Ferran i en Simonet, escrit pel periodista Josep Puig Badosa, Ă©s d’aquests aspectes tan singulars.

Cal reconĂšixer que en les darreres dĂšcades han anat apareixent llibres i estudis que han permĂšs conĂšixer molts aspectes inĂšdits o poc coneguts sobre el recinte, els fets histĂČrics que ha viscut al llarg d’aquests dos segles i els personatges que n’han estat els protagonistes directes. En qualsevol cas, la documentaciĂł que hi ha sobre el castell Ă©s nombrosa, sovint dispersa i a voltes fins i tot contradictĂČria, segons han reconegut alguns dels i estudiosos que l’han consultat i analitzat.

En aquest sentit, novament, cal admirar i posar en valor la feina desenvolupada pels Amics del Castell a l’hora d’editar, any rere any, els llibres de divulgaciĂł que sota l’epĂ­graf d’Episodis del Castell de Sant Ferran de Figueres posen llum a fets i personatges relacionats amb aquesta histĂČria de la fortalesa, que Ă©s tan extensa com apassionant. Un conjunt de llibres que ens ajuden a conĂšixer molt millor aquest patrimoni que tenim tan a prop i que, moltes vegades, ens apareix allunyat o, simplement, desconegut.

Aquest cop Ă©s Josep Puig i Badosa qui contribueix a seguir complementant el passat de la fortalesa figuerenca. I ho fa descobrint la figura de Joan Rimbau i Trull, mĂ©s conegut com a Simonet, un dels herois de la Guerra del FrancĂšs. Amb aquest treball –desprĂ©s d’un primer llibre i d’un documental sobre el mateix personatge– l’autor ens permet descobrir molt mĂ©s a fons un singular militar empordanĂšs, que va protagonitzar gestes heroiques al castell de Sant Ferran i arreu de la comarca i que el van convertir en un militar molt popular entre els empordanesos.

EL PERSONATGE. Puig explica que «la nova plaça forta del castell de Sant Ferran, que es fa a Figueres, la capital de l’Alt EmpordĂ , es veu immersa amb un seguit de guerres en les quals en Simonet n’és un ferm defensor. Un home del poble, valent, que en la seva lluita inicial ja Ă©s capitĂ  guerriller. És una lluita aferrissada que es torna mĂ©s estratĂšgica a mesura que la guerra avança. En la Guerra del FrancĂšs (1808-1814), en Simonet Ă©s a primera lĂ­nia. Els alts comandaments el reclamen per les situacions mĂ©s difĂ­cils, i aixĂ­ Ă©s com es troba immers i viu les gestes mĂ©s arriscades, en el seu estimat castell de Sant Ferran, lloc on serĂ  ascendit a tinent coronel».

Afegeix que «desprĂ©s de la guerra, continua dins de l’exĂšrcit professional amb diferents destinacions. En el perĂ­ode del Trienni Lliberal (1820-1823) Ă©s investigat i separat del servei actiu, perĂČ amb l’arribada d’Isabel II es va tornar a incorporar a la milĂ­cia i participa activament en la Primera Carlinada (1833-1840). Altra vegada Ă©s a Sant Ferran com un dels personatges destacats, que defensa la reina i fa fora els carlins».

Explica l’autor del llibre que «aleshores, Joan Rimbau, Ă lies en Simonet, Ă©s nomenat governador del castell de Sant Ferran. És l’any 1843 i la situaciĂł Ă©s molt compromesa, l’exĂšrcit estĂ  dividit en dos. A l’entorn del castell de Figueres s’estreny el setge de la força dita constitucional del general Joan Prim, mentre que a dins la fortalesa els considerats rebels, el general NarcĂ­s d’Ametller i en Simonet, amb molta diligĂšncia i honra, resolen la qĂŒestiĂł, amb una sĂ via soluciĂł. S’evita un bany de sang. El 4 de setembre del 1848, el govern militar de Sant Ferran li dona llicĂšncia definitiva a en Simonet. Va morir el dia 30 d’abril del 1854. El seu enterament fou molt concorregut, li va retre honors un regiment del castell de Sant Ferran».

Conclou Badosa que «grĂ cies als arxius familiars i els cronistes de l’ùpoca, s’ha posat llum a aquest personatge que quasi passava desapercebut. Si bĂ© Ă©s cert que hi ha petites ressenyes d’ell, no sĂłn suficients per valorar l’entrega total, com es demostra al llarg del llibre. En Simonet queda clar que va viure en primera persona molts dels fets ocorreguts al castell Sant Ferran i a l’Alt EmpordĂ , i va demostrar, amb el seu bon saber fer, que era un gran patriota i un ferm defensor de la fortalesa figuerenca».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li