Siguem revolucionaris

0
985

Com molts dels lectors saben sóc seguidor de Genís Roca, un arqueòleg especialitzat professionalment en processos de transformació digital. Roca és un referent, no només a Catalunya, i una persona capaç de trencar esquemes, de sacsejar i qüestionar allò establert, un clar exemple en són els seus articles que escriu al Via Empresa, una columna que cal seguir sí o sí ! Del seu article Hem de ser revolucionaris del passat 26 de maig em quedo amb la frase «Fer canvis sempre és difícil, però si el que volem és un canvi de model més val que anem pensant en termes de revolució», que m’ha inspirat a repescar un article que vaig publicar fa temps, al 2017, que ara reescric contextualitzat, i no només centrat en el món de l’art, sinó de la cultura en general i en un context post-pandèmia. Com afirma Roca a l’article abans referenciat, la majoria dels temes que ocupen la nostra agenda no demanen un canvi, sinó una revolució, entenent aquest terme com a sinònim d’un canvi de model que comporta assumir un conflicte amb l’esperança d’un futur millor. I en aquest cas, personalment crec que la cultura no només necessita un canvi, sinó una revolució!

En aquest escenari d’alta incertesa hi ha un procés que s’ha accelerat a tots els sectors, la digitalització. I el sector cultural no n’és l’excepció i, per tant, afronta reptes fonamentals per mitigar l’impacte de la crisi de la covid-19. Podem afirmar que s’estan gestant, a la vegada que materialitzant, tres revolucions culturals que canviaran la manera que té de relacionar-se la societat, i en particular, el consumidor amb la cultura: la revolució de la distribució, la revolució del contingut i la revolució del consumidor.

La revolució de la distribució és realment important, ja que ens permet crear productes culturals sense haver de pensar en fronteres (importació, exportació, aranzels, duanes, contractes de distribució). Aquesta nova situació ens permet portar la nostra cultura a tots els llocs del món i, a més, portar la cultura d’altres països a casa nostra sense realitzar grans inversions. Ens permet produir i distribuir productes culturals amb una inversió molt menor, ja que no hi ha costos afegits de transport, logística, gestió d’estoc, etc. Es trenca, així, amb les barreres que han fet que la cultura no pugui fluir lliurement entre els països.

Pel que fa a la revolució del contingut, ens permet pensar els productes culturals amb uns esquemes totalment diferents. En aquesta nova situació, l’única cosa que ens pot frenar és la nostra imaginació, és a dir: creació i publicació de llibres amb contingut multimèdia, videojocs interactius, documentals amb textos a diversos idiomes, art digital, o fusió de música i art, entre molts d’altres. Per últim, la revolució dels públics implica que el consumidor de cultura passa de ser un simple receptor d’informació a ser, també, creador d’informació. És a dir, passa d’un actor passiu a ser realment actiu. Un escenari fascinant, amb noves regles, amb nous actors i protagonistes; amb nous reptes i oportunitats per a tots aquells que ens dediquem al món de la gestió cultural. Però, tant o més important, un nou escenari per als usuaris de la cultura.

Si tenim present la triple revolució cultural que ens espera —distribució, contingut i consumidor—, el resultat pot ser innovador i capaç de posar la cultura allà on li toca, un bé essencial per a la societat com ho és la salut.

Sembla que deixem una pandèmia que ens ha fet repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per descomptades. Es fa necessari fomentar espais de treball, d’escolta i de suport, és a dir, crear comunitat, vincular-nos amb els que sumen, mantenir-nos amb el cap clar i no perdre el temps. La tecnologia i la digitalització, lluny de ser els enemics, són aliats. Preparem-nos per al que ve, aportem-hi valor amb el que sabem fer i aprenguem allò que no sabem. Encara som a temps de canviar-ho tot com diu Roca: hem de ser revolucionaris. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li