Set fal·làcies que utilitzen els que ens volen industrialitzar l’Albera

0
1037

1. Som NIMBY. Som egoistes. Ja sabeu el què és un NIMBY, no? Algú que no vol projectes molestos a prop de casa seva. Not In My Back Yard. No al meu pati del darrere.

La majoria dels que ens descriuen així no viuen en cap zona afectada per l’allau de projectes industrials renovables. És molt fàcil titllar als altres d’allò que no t’afecta. Jo, els titllo de YIYBY: Yes In Your Back Yard. Sí al TEU pati del darrere. Qui són ells per dir el que s’ha de fer a Cantallops, Capmany o Sant Guim de Freixenet?

El dia que hi hagi 100 molins a Barcelona, Girona, Terrassa, l’Hospitalet o Sant Cugat, llavors podran donar les lliçons que vulguin.

2. Cal acceptar tots els parcs eòlics ja que no tenim temps per evitar el canvi climàtic. Ara no tenim temps i per això hem estat 10 anys sense fer res. En comptes de planificar, pactar amb el territori, mirar els espais més adequats, és millor no fer res durant 10 anys i quan comença el negoci de veritat amb els fons europeus, liberalitzar-ho tot i que sigui la llei de la selva, ja que ARA urgeix per salvar el planeta. Un planeta que ens el salvaran els fons d’inversió suïssos o saudites, les multinacionals energètiques o els gegants de la indústria porcina. Són aquests els que inverteixen en aquests parcs.

3. S’han d’instal·lar a on hi ha vent o hi ha sol. A 200 metres d’alçada hi ha vent a molts llocs i sol n’hi ha per tot arreu. No és més lògic instal·lar aquests projectes on hi ha la massa de població que consumeix aquesta energia?.¡ No és més sostenible evitar-se construir quilòmetres de línies de transport elèctric?

No, la veritat no és el vent ni el sol. És el negoci. Quan costen els milers de metres quadrats que necessiten aquests projectes en sòl industrial a Barcelona o Girona? Quan val el sòl rústic de Capmany o Espolla? Aquesta és la veritable raó. Ens veuen barats, ens volen destrossar per quatre duros i maximitzar el seu benefici. Si no és això, Per què els projectes a la comarca són a l’Albera i no al Logis Empordà? Fa vent igual, no?

4. Els megapolígons portaran molts llocs de treball i progrés. Només cal anar a la Terra Alta, al Penedès o a la Ribera d’Ebre. I demanar-los el progrés que els hi han portat. Ells, a diferència de nosaltres, al 2008 van creure que això era el progrés, i pregunteu-los ara quin benefici n’han tret. No només porten pocs de treball i poc benefici, sinó que aquests megaprojectes destrueixen la natura, el paisatge i la seva presència industrial afecta als petits negocis arrelats al territori: cases rurals, cellers, empreses d’activitats, etc.

5. No afecten al paisatge ni a la biodiversitat. És evident que afecta al paisatge. 100 molins de 200 metres d’alçada en un entorn natural no és que l’afecti, sinó que el canvia. I a més, amb carreteres i línies d’evacuació. Però és que l’absurd és tan gran. Recordeu quan al 2.008 Mario Monti, el negociador de la UE amb els estats espanyol i francès va proposar el soterrament de la MAT de Santa Llogaia a Baixàs per l’impacte ambiental i paisatgístic que suposava la línia d’alta tensió aèria? És a dir, el tram que afectava la plana de l’Empordà, Salines i Albera? Doncs es va soterrar a un cost 7 vegades superior al que costava construir les línies a través de torres aèries. En plena crisi econòmica. Es van gastar un dineral per evitar una línia de torres de 55 metres afectés el paisatge empordanès. I ara, alegrement, deixarem fer un centenar d’aerogeneradors quatre vegades més grans? Ens hem tornat bojos?

I pel que fa a la biodiversitat, a part de que l’Albera té un ecosistema únic a Europa, sabem que allà on hi ha mega molins, hi ha moltes morts d’aus que no saben obviar les seves pales. Quina bona idea liberalitzar-ne la seva construcció a un dels principals corredors d’aus d’Europa que migren de nord a sud en funció de l’època de l’any. L’Albera i el cap de Creus, la part més baixa dels Pirineus, són les autopistes de les aus de tota Europa.

6. És per salvar el planeta, per salvar la natura. Aquí no m’estendré. Encara que ara vagin de verdes i sostenibles, són les multinacionals de sempre, les que han fet el que calgui pel seu benefici. I dos, no es pot pretendre salvar la natura destruint la natura. No es pot salvar el planeta industrialitzant un paratge natural com l’Albera. Es salva la natura protegint els espais naturals, no destruint-los.

7. És igual el que diguin els habitants de quatre pobles. És interès general. Aquesta és la pitjor fal·làcia de totes. I ho sabem. Per què tenim memòria.

Us explicaré una cosa que no sap gaire gent, tot i que és públic.

A l’any 2010, en plena primera onada de mega projectes eòlics a Catalunya, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, el CEO, va fer una enquesta als veïns de les comarques que tenien projectes eòlics: Conca de Barberà, Anoia, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Segarra i Alt Empordà. Per saber si la gent era favorable o no a la seva instal·lació. A la majoria de les comarques, les persones favorables rondaven entre el 75 de l’Anoia i el 87% de la Ribera d’Ebre. Només en una comarca hi havia més detractors (37%) que partidaris (32%), l’Alt Empordà, però és que als pobles empordanesos afectats, el 79% hi estava en contra. I aquí, com sabeu, no es van tirar endavant.

Penseu que llavors alguns alcaldes de l’Albera n’eren fervents partidaris, però amb la gent en contra, no van tirar endavant.

Avui tenim tots els alcaldes de l’Albera remant en la mateixa direcció, una Albera unida contra l’especulació i en defensa del patrimoni natural. I tenim el suport de molts altres alcaldes de la comarca, la societat civil i la gent.

Així que quan us diguin que per equilibri territorial cal fer polígons eòlics a l’Empordà, recordeu-los que no és per les elits ni de privilegis, que no n’hi ha. És que els empordanesos hi vam estar en contra i continuarem estant-hi en contra i que el veritable equilibri territorial és que l’energia es generi a prop del consum.

Visca l’Albera!

  • Intervenció a l’acte «No polígons eòlics a l’Albera», 5 de setembre de 2021. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li