Semàntica

0
1535

Es curiós. Un dels principals estris d’un polític es la paraula, el seu discurs. No cal dir que sovint son contradictoris. Especialment quan diuen una cosa, i poc temps mes tard diuen la contraria. Si algun periodista o algun dels seus opositors li recorda, molt sovint i com si res, solen dir que es tracta d’”una mera qüestió semàntica”. Una cosa així com que la transformació del seu discurs era purament formal, i ben poca importància tenia pel que fa al fons de la qüestió.

Em sap greu, però tal i com passa en alguns delictes, la ignorància no es pas un eximent.

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat. El seu nom ve del grec “sema”, que vol dir ‘signe’. Per tant, s’encarrega de la mes precisa correspondència entre un concepte i el seu significat. Ments il·lustres com Casado, el actual president del P.P, “no me han regalado ningun titulo”, “no era un doctorado, era un certificado de suficiencia investigadora”. Ja ho sé: una mera qüestió semàntica. I per seguir amb un altre del mes il·lustres líders polítics, en Albert Rivera tot dient ”una consulta popular, no es una consulta; és un referèndum. Alça Manela! Ja ni tant sols sap que si no és un sinònim (si per atzar em llegís el tal Alberto , sinònim vol dir dues paraules amb idèntic significat). Quan corresponen a diferent significat, no son la mateixa cosa.

De vegades, de fet massa sovint, personatges de tota mena, però dels que tenen garantida una audiència extensa i poc exigent, solen esquitxar de untalls el seu llenguatge.

No tant sols emprenya que sigui evident la calculada ambigüitat. Ni tampoc n’hi ha prou si indigna la prèvia decisió de que parlen: però parlen pressuposant que -per bord que sigui el seu discurs-, després de tot es dirigeix a una caterva de idiotes.

Afortunadament, també en hi ha que son força mes curosos. Fa referència al patètic tema del “Valle de los Caidos por Dios y por España”. La iniciativa del govern socialista de Pedro Sanchez proposa “re-significar” el espai. I que deixi de ser un monument al franquisme i al nacional-catolicisme, i convertir-lo en un espai per a la cultura de la reconciliació i la memòria democràtica.

Sort que aquesta volta, a cap cervell privilegiat, se’l hi ha ocorregut dir que és només una qüestió semàntica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li