L’actual director general d’AigĂĽes de Banyoles explica en quina situaciĂł judicial es troba, fa una petita anĂ lisi de la polĂtica figuerenca i assegura que en un futur li agradaria tornar a estar «en actiu»
De quan el liberalisme era pecat, aquest Ă©s el tĂtol del llibre que presentarĂ dijous a Barcelona i tambĂ© del que Ă©s la seva tesi doctoral. Què ens explica en aquest nou llibre?
BĂ sicament Ă©s una biografia sobre un religiĂłs i polĂtic del segle XIX que va combatre el desplegament de la modernitat i del liberalisme a Espanya i a Catalunya. Espero que el llibre sigui interessant i molt alliçonador perquè, ara que ens sorprèn tant que hi hagi tantes societats al mĂłn que els costi adaptar-se a la modernitat, a les llibertats occidentals… demostra que aquĂ, no fa pas tant, tambĂ© ens va costar molt. Els sectors mĂ©s retrogrades de l’antic règim, van fer tot el que van poder i mĂ©s per evitar que la democrĂ cia liberal i la democrĂ cia representativa s’obrissin camĂ.
És una biografia del segle XIX però que podrĂem aplicar en els temps que estem vivint. Quina relaciĂł en trauria?
Efectivament. Penso que hem deixat d’apreciar la moderaciĂł, el diĂ leg i una certa ètica del dubte, vivim temps molt fanatitzats en què tothom creu tenir la raĂł i agrada molt poc parlar amb qui no pensa com ell. I de fet, no nomĂ©s ens agrada poc parlar amb qui no pensa com nosaltres, sinĂł que sovint s’ataca la part personal o s’intenta destruir polĂticament. Aquest home que he estudiat del segle XIX era un expert en tot això i ara quan el llegim ens sembla un fanĂ tic o un home violent, i curiosament veus com els mĂ©s extremistes d’avui fan les mateixes expressions polĂtiques.
I què n’aprèn, vostè, d’aquest home de fa dos segles?
Doncs que el perill de l’autoritarisme i el perill del populisme hi són sempre. I quan sembla que una democrà cia està més madura i consolidada no ha de baixar la guà rdia. Perquè si la baixa, rà pidament per la dreta i per l’esquerra afloren els extremistes.
Amb el que ha adquirit escrivint aquesta biografia, quins consells donaria al nou govern de Torra per evitar repetir o caure en nous errors?
Doncs fer de la moderaciĂł i del centrisme una actitud d’ètica del dubte. S’ha de creure que el qui no pensa com tu pot tenir bona part de raĂł, del respecte. La clau de la bona polĂtica Ă©s el respecte, Ă©s a dir, que tu vegis en l’altre algĂş que pot tenir part de raĂł. Crec que si tenim aquesta actitud, a poc a poc, les coses s’aniran asserenant.
Tornant allĂ on som ara, com navega Santi Vila per AigĂĽes de Banyoles?
La veritat Ă©s que molt bĂ©, Banyoles Ă©s una ciutat magnĂfica i amb una qualitat de vida molt gran. TĂ© una societat molt convivencial, Ă©s una ciutat en què, des del punt de vista de valors polĂtics, hi ha molta gent, potser la majoria abona les idees independentistes, n’hi ha altres que no la comparteixen i tenen una convivència extraordinĂ ria. Jo tambĂ© he estat molt ben acollit.
Quina és la seva gestió en aquesta empresa?
Jo ara mateix estic de director general de la companyia d’aigĂĽes, AigĂĽes de Banyoles, que s’ocupa de la provisiĂł, la potabilitzaciĂł i la distribuciĂł d’aigua a tot el municipi i tambĂ© a algun poble veĂ.
I no troba a faltar la polĂtica?
Molt. La trobo molt a faltar, però jo també estic sota judici i hauria considerat una frivolitat que jo em volgués presentar a res quan puc acabar condemnat per desobediència o malversació.
En quina situaciĂł judicial es troba actualment?
Ara mateix estic en llibertat sota fiança, vaig passar aquella nit a la presó i vaig poder pagar una fiança de 50.000 euros que em va permetre estar fora. Però, tot i això, cada quinze dies m’he de personar als jutjats i tinc el passaport retirat. No puc sortir d’Espanya, no puc ni anar passejar a Perpinyà per risc d’ingressar immediatament a presó. Estic pendent de judici, acusat de desobediència per haver participat en l’1 d’octubre i de possible malversació.
Aquesta és la seva situació judicial, però com se sent personalment?
Em sento preocupat perquè entre tots hem portat la situaciĂł de Catalunya a uns extrems en què no s’hauria d’haver arribat mai. Penso que es van fer coses malament però evidentment el president Rajoy tenia una doble responsabilitat d’haver evitat el col·lapse. Jo ja he escrit un llibre on explico com ho vaig viure i el que crec que s’hauria d’haver fet i què s’ha de fer en el futur, però a banda d’aquestes consideracions el que Ă©s segur Ă©s que els lideratges polĂtics no vam estar a l’altura.
El seu llibre ‘D’herois i traĂŻdors’ va aixecar força polseguera en el seu moment. Qui en seria l’heroi?
El que busco amb el llibre Ă©s combatre aquest tipus de vocabulari i dir que no hi ha herois ni traĂŻdors. En una democrĂ cia madura, encara que sigui molt avorrit, Ă©s important que els polĂtics siguin persones tranquil·les, centrades i que actuĂŻn amb molta prudència… amb perseverança, eh? Sense renĂşncies! Però tambĂ© amb prudència. Vam ser tots molt imprudents i temeraris. Això va posar en risc la convivència, ha perjudicat la marca Catalunya i la marca Espanya i la missiĂł, ara i en els pròxims mesos i anys, Ă©s la regeneraciĂł de tot això.
Creu que un traĂŻdor es pot convertir en un heroi?
SĂ, en el llibre descric moltes situacions en què un mateix personatge va ser segons i com heroi, i segons i com traĂŻdor. En funciĂł de les circumstĂ ncies i de cada moment van passant comportaments heroics i comportaments molt pobres. És la meva opiniĂł.
I això Ă©s una mica el que va passar amb la seva figura a la ciutat. Alguns, desprĂ©s de presentar la seva dimissiĂł van cridar «Santi Vila botifler», a la plaça de l’Ajuntament, i altres, en canvi, desitgen que torni a ser l’alcalde de la ciutat.
SĂ, jo vull pensar, i potser m’autoenganyo, que aquests crits eren fruit d’un moment d’excitaciĂł i no eren representatius. Jo visc a Figueres i mai no hi he tingut cap problema i em sento estimat per molta gent. Això no vol dir que tothom comparteix totes les teves decisions però crec que alguns hem acreditat des de sempre un compromĂs molt gran amb el bĂ© comĂş i amb l’interès general. I que en un moment donat un grup d’extremistes es reuneixin en una plaça i facin uns crits, doncs s’ha de respectar, però no necessĂ riament Ă©s representatiu del sentiment de la majoria de la gent de Figueres.
De fet, Figueres tambĂ© estĂ passant per uns moments convulsos. No se sap qui serĂ l’alcalde, nomĂ©s sabem que l’alcaldessa se’n va al govern de Torra. Vostè diu que troba a faltar la polĂtica, se’l podria tornar a veure a «casa»?
(Riu.) Home, la veritat Ă©s que estic molt preocupat pel que estĂ passant a Figueres. Crec que la ciutat necessita la generositat de tots els seus lĂders polĂtics, dels que estan a govern i dels que estan a l’oposiciĂł. Ens mereixem una alcaldia forta, un govern amb projecte i Ă©s evident que ara s’obre una etapa nova d’inestabilitat que ve marcada pel nomenament de lâ€alcaldessa Marta Felip i previsiblement comportarĂ un perĂode d’inestabilitat fins a les pròximes eleccions municipals, segur. En el meu cas, ajudarĂ© tant com pugui la ciutat i l’Ajuntament a fer que les coses vagin bĂ©. Ho he procurat fer en aquest mandat, ajudant la Marta Felip tant com he pogut, amb el mĂ xim respecte per tots els partits i tots els candidats. A mi ja no em toca opinar sobre això, jo he estat alcalde i ho he fet tan bĂ© com he pogut. Em vaig sentir molt estimat amb una majoria absolutĂssima i he de saber estar al meu lloc i no interferir, ni potinejar. Una altra cosa Ă©s que als que tenim un bagatge i una certa experiència ens preocupi com van les coses a la ciutat. Ara Figueres tĂ© coses al davant molt importants, continuem sense haver resolt del tot el nou POUM; això Ă©s estratègic per generar activitat econòmica. Tenim problemes de formaciĂł de la nostra mainada i la ciutat va quedant enrere… Hi havia moltes concessions administratives que s’han de treure d’una vegada perquè la ciutat no estĂ prou neta. Vist com van les coses, tots els partits hauran de ser generosos i mirar d’ajudar, perquè si tothom estira amb clau sectĂ ria, hi perdrem tots.
Qui creu que ha d’ocupar la cadira de l’alcaldia, a Figueres? Hi ha debat entre Jordi Masquef o Francesc Cruanyes però el nom de Santi Vila tambĂ© sonava…
Això s’ha dit? Carai! (Entre riures.) BĂ©, jo auguro que d’aquĂ a Nadal hi haurĂ pocs canvis i que, fins i tot, fins a les eleccions municipals hi haurĂ pocs canvis a l’Ajuntament de Figueres. Costa molt articular una majoria alternativa d’onze regidors a l’actual govern i potser la Marta Felip haurĂ de fer el sacrifici de compaginar les dues funcions. A partir d’aquĂ Ă©s gairebĂ© segur que s’obrirĂ un procĂ©s de primĂ ries perquè el PDeCAT faci el seu procĂ©s de configuraciĂł de candidats. Sembla segur que Jordi Masquef en tĂ© moltes ganes i tĂ© prou suport. Si hi haurĂ algun altre candidat que ho vulgui intentar, seria ben legĂtim.

I d’exconseller d’Empresa a futura secretĂ ria general, què li diria a Marta Felip?
Es trobarĂ la meva fotografia al passadĂs d’entrada al seu despatx, hi ha tot un passadĂs de velles glòries i com que vaig ser tres mesos conseller d’Empresa doncs em tindrĂ allĂ present, juntament amb un altre figuerenc, en NarcĂs Oliveres. Aquesta Ă©s una conselleria on hi haurĂ passat dos figuerencs, un fet ben insòlit. Li he desitjat molta sort i m’he posat a la seva disposiciĂł perquè Ă©s una conselleria molt important i que conec bĂ©. A mĂ©s, des de la conselleria pot ajudar molt Figueres, l’Alt EmpordĂ i les comarques gironines, perquè es toquen tots els temes de comerç, de turisme, i per tant, la Marta Felip pot escombrar molt cap a casa.
L’opciĂł de ser alcaldable estĂ totalment descartada? Quin serĂ el futur polĂtic de Santi Vila?
La veritat Ă©s que en aquests moments nomĂ©s em plantejo superar bĂ© el procĂ©s judicial. És molt greu i delicat, puc acabar de nou a la presĂł. Tinc companys, a qui aprecio molt, que estan injustament empresonats. En Quim Forn n’és un, el mateix Oriol Junqueras un altre, que lamento moltĂssim que hi sigui, per citar-ne dos de partits polĂtics diferents, però em sap molt greu. Com que sempre he estat una persona molt recta i molt poc frĂvola, no parlarĂ© de futur polĂtic, tot i que admeto que m’agradaria molt tronar a estar en actiu, perquè sempre m’ha agradat molt treballar per l’interès general. No en puc parlar fins que em senti alliberat, hi ha qui diu que una condemna suau o amable per a nosaltres pot ser una inhabilitaciĂł d’un any, dos anys, cinc anys… i una multa. Si això passĂ©s, quedes fora de la polĂtica encara que t’agradĂ©s tornar. No cal que especulem ni posem nerviosos a altres possibles candidats. Nosaltres hem de concentrar-nos amb el judici.
Quina relaciĂł mantĂ© amb els polĂtics tancats a la presĂł?
Ha estat tot molt traumĂ tic. Jo he mantingut relaciĂł amb alguns familiars dels que estan tancats, i si tinguĂ©s passaport aniria a visitar el president Puigdemont, l’aprecio molt i pateixo molt per la seva situaciĂł i la de la seva famĂlia. És molt dur i difĂcil per a tots. I dit això, tots hem de passar el nostre calvari i amb discreciĂł, sense fer soroll ho hem d’anar afrontant. Tots tenim els nostres advocats dintre de tot, no em puc queixar, el conseller MundĂł, la Meritxell BorrĂ s i jo estem en una situaciĂł dura però fora de la presĂł. Això ja Ă©s molt.
Leave a Reply