Sant Jordi, la festa de l’amor

Aquesta setmana, si la maleïda covid-19 no ho impedeix i Sant Jordi ens ajuda, celebrarem la festa del llibre i de la rosa. Una diada certament diferent a totes les que en el món es dediquen a la literatura, doncs més que una «festa del llibre i de la rosa», és la celebració del amor, l’exaltació de la primavera que arreu esclata amb tota la seva potencia floral i les conseqüents al·lèrgies, reaccions defensives dels nostres organismes debilitats per contaminacions variades i persistents, que se senten agredits per la intensitat impúdica de la passió amatòria de la pol·linització de les plantes.

L’exaltació de la arribada de la primavera regalant roses es remunta a Roma, concretament a les festes en honor de la deessa Flora que, posteriorment, foren cristianitzades. A Barcelona, ja en el segle XV es celebrava la Fira dels Enamorats i, els voltants del Palau de la Generalitat, s’omplia de venedors de flors.

Avui a Catalunya es manté la tradició de regalar roses i amb molt bon criteri s’hi ha afegit la de regalar llibres. És un intercanvi d’obsequis entre persones que no cal que siguin parella ni amants. És una manera d’expressar sentiments subtils d’amistat, de parentesc, d’amor, de bona companyonia, etc.

En la concepció sexista imperant en la societat, majoritàriament són els nois qui regalen roses a les noies i les noies llibres als nois. No sé si el factor econòmic és determinant, no té res a veure el cost d’una rosa, malgrat l’increment exponencial que pateix gracies al Sant, i el d’un llibre que, per econòmic que sigui, sempre valdrà com tres o quatre roses, però l’home sol ser més promiscu i regala tantes roses com dones coneix o desitja, en tant que la dona es mostra més monògama i regala el llibre a la seva parella o persona estimada amb la dificultat afegida del preu, el d’haver d’encertat el seu gust literari i suposar la bona disposició lectora de l’elegit.

Per sort, com tota festa popular, oberta i evolutiva, els seus trets han avançat al mateix pas que la societat, sense problemes ni estirabots, i ara ningú qüestiona el sexe de qui compra la rosa o el llibre, ni per a qui ho fa. Totes les parelles del gènere que sigui són partícips entusiastes de la festa. La qüestió és ser l’objectiu o tenir algú a qui dirigir aquests obsequis d’amor i gentilesa.

Una altra característica que em sembla molt interessant de la festa de Sant Jordi és la seva absoluta transversalitat. Sent una festa exclusivament catalana, fora d’un poble japonès que l’ha copiada, en cap lloc més del món es celebra, no té amo ni ideologia. Malgrat que ja portem anys que a Catalunya hi ha un gran reduccionisme polític, afortunadament, la festa de Sant Jordi ni se l’ha apropiada l’independentisme, ni ha quedat com una festa unionista o espanyola. A les parades dels llibres, gent de la CUP, de VOX, de JuntsxCat, d’Esquerra o de Podem, colze a colze, espigolen tot cercant el llibre que desperti el seu interès, en català i en castellà.

Seguint amb els llibres, no vull deixar d’aprofitar aquesta plataforma per fer com a editor una sèrie de reflexions: les tres primeres malèfiques i la darrera, tendenciosa:

Primer.- Els best-sellers tan sols tenen la garantia que una gran editorial ha decidit promocionar-los i, a tal efecte, ha destinat uns recursos econòmics per vendre un producte amb què calculen recuperar amb escreix la inversió. La qualitat literària no n’és un requisit essencial. Normalment són llibres de fàcil lectura, per a un públic general. És un regal assegurat.

Segon.- Els autors mediàtics, juguen amb avantatge: aprofiten les plataformes on apareixen periòdicament i el fet que són coneguts per la majoria del personal, posant la seva imatge a la coberta com a reclam, però que canti bé o sigui una estrella de la TV no garanteix per se ni la seva qualitat literària, ni l’interès de l’obra.

Tercera.- Un altre capítol són els llibres dels polítics, del color que siguin. Els polítics, tret d’honroses excepcions molt minoritàries, en els seus llibres són reiteratius del seu discurs àmpliament conegut, amb una clara intenció proselitista, mancada d’esperit crític i sobre tot autocrític, tot adobat amb quatre xafarderies sobre els seus opositors. Personalment, crec que són l’antítesi de la filosofia amorosa de la jornada.

Quart.-Pel que fa a les petites editorials, dites també editorials independents, tot i que per sobreviure s’han d’automantenir, no es mouen seguint únicament criteris econòmics i s’arrisquen a editar aquells llibres que, segons el seu criteri, pel seu contingut i valor literari, s’ho mereixen. Això fa que en el seu catàleg hi pugueu trobar obres singulars de grans autors, no necessàriament coneguts, no rentables per les gran editorials, així com llibres d’autors novells, habitualment molt més interessants que els grans best-sellers.

Finalment, parafrasejant en Francisco Umbral amb el «yo he venido a hablar de mi libro», us diré que a Cal·lígraf acabo de publicar Operació Shangó. La travessa del Sàhara.

Es tracta d’una novel·la basada en fets reals del viatge que realitzen tres joves l’any 1970 per terres africanes, on descobreixen els nous països africans que acabaven d’assolir la independència. Amb tota la inconsciència de la joventut s’embranquen a travessar el Sàhara en ple mes de juliol i seguir per la panxa d’Àfrica fins a Senegal en l’època de pluges. Per acabar-ho d’adobar, a l’entrar a Mali, s’hi afegeix una noia belga al cotxe, la seva presència a l’expedició es revelarà més pertorbadora que el sol del desert, els camins tallats per l’aigua, els cartells advertint de la presència de lleons o la pèrdua en un mar de dunes.

Bon Sant Jordi a tothom! I ens veiem a la Rambla de Figueres, comprant flors i llibres!